08 Juliol, 2019 05:45
Publicat per jjroca,
Epigrames
És quan erro
quan ho amido,
és quan peco
quan ho oblido.
Atapeït
amb el conyac,
pel matí,
sóc tot un nyap.
Tot un cos
per controlar,
massa por
per a guanyar.
I per Tots Sants
els panellets,
els morts vivents
ben barrejats.
Una noia demana
un príncep blau,
potser li escau,
potser li agrada.
Al carrer Major,
les cases són nobles,
sense massa pobres,
sense massa plors.
L'home estadant,
segut al cafè,
diu com li convé
el dret de garlar.
Vull per millor amic:
un arbre amb sa ombra,
un estiu qui em porta
al regne dels grills.
La neu reposa
d'un viatge dolç,
prenyat d'amor
on res mai sobra.
Les olives i el pagès
dormen plegats,
ell somia en no fer res,
elles jauen dintre el sac.
Una nit dormia
en un tou coixí,
quan va aplegar el dia,
la nit va fugir.
Mireu com em menja
aquest déu valent,
com vol la revenja,
com em torna vell.
Una noia sola,
amb pas indecís,
vol tornar a l'escola
per a trobar l'encís.
La mort portava
el sarró buit,
només viatjava
cercant ajut.
Agafo el camí
que porta al perdre,
cercant amics:
porucs i tendres.
Quan el bosc proclama:
bondat i recull,
aplega aldarull
i tot s'esbatana.
Maria voldria
sortir a passejar,
quan el sol la mira
i diu que se'n va.
Posa pedres
a la son,
si les lleves,
farà el vol.
I Déu em comenta,
quan es troba sol,
que l'home no el vol
i, quan pot, l'afronta.
Si l'hivern volia
aplegar al meu llit,
coixí li faria
per si vol dormir.
Una casa sola
no vol benestant
ni festes galants
ni nins a la vora.
Per aprendre
a treballar,
compra llibre
i a estudiar.
Paraules d'amor
el vent les envola,
és un vent tanoca,
mai somia de cor.
Una rosa sola
al preat jardí,
demana si toca
fer l'amor venir.
Afegeix un comentari
