A primeries d'hivern i set poemes més

04 Juliol, 2019 06:06
Publicat per jjroca, Poemes

A primeries d’hivern


I somiar, com somiaré

amb cavallers i fantasmes,

el castell m’agrada més

amb finestres i persianes.

He bastit tot un teler

on treballar el cotó,

en pocs dies, n’aprendré

a posar ull al botó.

Aprenent de mentider,

els capvespres, assenyat

i lliurat a l’aventura.

M’agrada el llum de lluna

que es divisa del terrat

a primeries d’hivern.


Prou estorat


Ni sé d’on sóc ni tan sols demano,

m’agrada el lleure, fugir de l’amo

i atonyinar-me amb vent suau.

Doneu-me, ara, pau perquè escau,

he de sortir, trobar on m’escanyo,

tornar al capvespre, omplir el catau.

Després, llevar-me en un desori,

agafar un vas, anar bevent

espaordit com va la gent

per sestejar sense negoci.

M’agrada el deure tou i pausat,

emplenar ampolles per buidar els vasos,

esperar un cop: l’amo dels nassos,

ben adormit, prou estorat.


Primaveres del meu cor


Primaveres del meu cor

no em feu la guitza,

poseu aigua a la pica

per si aplega el bon llop.

Aprenent, sense negoci,

massa portes m’han tancat,

els diumenges, faig salat

i en demano per als pobres.

Primaveres del meu cor

no passeu ànsia

per aplegar al somicar.

Els dilluns, no vull anar

per si escalfa la fal·làcia

mentre va perdent l’amor.


En el cor eixut


En el rajolí

de les hores dolces,

ens posen les proves

per a saber si

aprenem de sobres.

En el cor eixut,

manen les tenebres,

sempre satisfetes

per haver vençut

en batalles plenes.

I tot s’endevina:

amable i conscient,

dèries de la gent

sense massa guia.


Només som manats


Segarem el blat

i vindran esquelles

en aquest nou prat,

estimat, d’ovelles.

Com a mal pastor,

hauré hores baixes,

espero el senyor

amo dels meus dies.

Segarem el blat

i farem garbelles

ben amples i grogues.

Enmig de les fosques,

cercarem penells,

només som manats.


Els joves volen ciutat


Massa les cases tancades,

gairebé buits els carrers,

el sol comptant les teulades,

força somnis per a fer.

Els joves volen ciutat

on cobejar llur futur,

la resta vivint d’esclat,

tots topant el mateix mur.

Sentinelles del no res,

vilatans del desconcert,

anem apilant desitjos.

On resten aquells anissos,

aquell viure resplendent

enmig d’aquest curt recés?


Amb el rostre turmentat


Amb el rostre turmentat,

caminant cap al migdia,

un heroi, veieu com crida,

maleint el seu estat.

Va ser noble, farà anys,

amb terres, castell i bosc,

el futur el veu prou fosc

ple de dubtes i paranys.

Va tenir dolça muller

fins que va partir a la guerra

i tornà a casa ferit.

Allí, perdé el millor amic

enmig de la gran desfeta,

va ser un cop molt matusser.


Ni pany ni clau


Ni pany ni clau

ni aigua a la cassola,

sempre amagant la nosa,

vivint com un esclau.

Un lladre, entremaliat,

de sospirs melangiosos,

com li cruixen els ossos,

com el guanya l’emprat.

Segrestat mariner

vas dormint a la barca

sota un sol prou feixuc.

Has estat ben vençut

per la vella nissaga

de patrons malfeiners.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital d'Espanya: