Pensaments festius (XXIII)

30 Juny, 2019 06:45
Publicat per jjroca, Pensaments festius

No dubteu mai davant d'una dona, quedeu-vos o correu.

Sóc un home important, he d'aconseguir gastar més.

No suporto ser pobre, ho deixo caure.

El perill de treballar és si t'agrada.

No és estrany no trobar a Déu, té massa cases on anar.

Un arbre és un frare que no surt del monestir.

Cada dia em guardo una estona per créixer cap a endins.

Només demanaré que em posin uns déus distrets.

Cap home arriba a ser ric, si no té un bon armari.

Estic planificant el temps, ell només riu.

Estic lluny de saber on sóc.

És tan maca que ni ho diu.

La vellesa és el país de les muntanyes.

Dos peus no són massa per estar sempre dret.

He parlat massa, estic amb deute amb Telefònica.

Vulgues que no, em pensava que viure era diferent.

Sóc tan pobre que començo a penedir-me.

Només puc perdre el que he conegut.

Sóc un insecte social, només necessito aprendre a creure.

És bonic estar cansat, no tens ganes d'anar enlloc.

He escollit mal de cap, és més intel·ligent.

No penseu mal de mi, jo tampoc ho faig.

Sóc massa orgullós, evacuo poques vegades.

No tinc rei, ell no ho sap.

Volia comprar-me un ruc, em va fer pena ser el seu company.

Tinc por a morir, crec que ho faré malament.

Plou perquè els apartaments al cel són massa carregosos.

Si no teniu vertigen podreu arribar a ser un núvol.

És un mal amant, no té gust pels perfums.

Vaig intentar posseir la veritat, donava massa disgustos.

He provat de creuen amb Déu, ara creuré sol.

Possiblement la Verge és la dona que té més vestits i corones.

He trobat la pau, ara no sé com agafar-la.

Em costa pensar, potser és massa car.

Vaig provar de beure, però el vi estava dintre de l'ampolla.

Era una casa de ric, es notaven les factures en tots els envans.

Dormir és bo, no ho diguéssiu als rics.

Caminar és la millor manera de deixar el carrer enrere.

Em volen fer anar al cel, es veu que aquí faig nosa.

Us portaria un altre món, però me'l prendríeu.

Ha estat un encert trobar-vos, sempre us he defugit.

És molt bonic viure, no tenim gaire per triar.

He arribat a reconèixer que dormir és un càrrec unipersonal.

Proveu d'entendre'm, és una empresa dissortada.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: