02 Setembre, 2019 08:03
Publicat per jjroca,
Epigrames
A la casa
del davant,
la finestra
fa sa part.
Quan el foc balla,
fent enrenou,
vénen els sons
a parar taula.
La senyora demana
vestits amb flors
per si, a l'amor,
veure'ls li agrada.
Tinc la ràbia
del pagès,
mentre llaura,
crida el vent.
Vull sentir el glatir
estorat dels monstres
quan s'acaben totes
les llums del camí.
Les sabates volen,
no saben volar,
és, quan m'esperonen,
quan guanyen, fan mal.
Poseu la pau
vora la finestra
per si ve la guerra
i el fugir li cal.
Maria volia
anar a la font,
els joves no hi són,
ella no ho sabia.
Al país del sojornar,
cada lluita duu la menja,
massa volen la revenja,
la revenja no hi serà.
Per ser savi o saberut,
cal buidar tota l'ampolla,
és llavors quan s'esvalota
el geni qui jau sorrut.
Per escriure
quatre versos:
empro el viure,
l'allibero.
Somiant a la palla,
la mare no hi és,
com veig la canalla,
a l'hivern, amb fred.
Camino a despit
per un corriol tendre,
m'han sortit a rebre:
ombres i enemics.
Si la rosa us fa nosa,
dieu-li que parli amb mi,
tinc mil vespres per gaudir,
un record qui m'acarona.
Al país dels rics,
posaré algun pobre,
són porucs, petits,
malfeiners, mediocres.
Quan Déu disposà
crear aquest món,
començà el retorn
d'un passat llunyà.
Quan l'amor vindrà,
digueu-li que passi,
que miri i parli
amb mots sempre clars.
Una tarda i una nit
fan gelosia,
tinc un sol a cada dia
i un cos viatjant amb mi.
M'agradaria sentir
l'esperó de la follia,
la ment la tinc amanida,
però el cos és bon botxí.
A les pedres del camí
poso paraules,
elles em porten per baules
qui demanen restar amb mi.
A la casa de ponent,
tot meravella:
un Jesuset, una estrella,
un pertànyer a l'altre temps.
Paraules assedegades
busquen al riu o a la font,
unes van a estrebades,
les altres plorant del tot.
El gegant dormia
dessota de l'om,
el llebeig el crida
sense cap raó.
He sentit el fred
d'un gener maldestre,
aprenent de mestre,
delerós del verd.
Afegeix un comentari
