Per un sí o per un no i set poemes més

29 Agost, 2019 08:46
Publicat per jjroca, Poemes

Per un sí o per un no


Per un sí o per un no,

vaig perdre el gran tresor,

com em fa singlots el cor

quan escolta la cançó.

Traginer, bon traginer,

tot anant pel camí ample,

si en van cinc i en tornen quatre,

no voldria ser el primer.

La feina se’n vol anar

per a raure, en el palau,

a la sala dels meus nobles.

Oblidaria ser pobre

per trobar-ne dolça pau

amb un somni on restar.


Al jardí florit


Al jardí florit,

on hi ha meravelles,

ixen les estrelles

abans de la nit.

És la gran enveja

qui regira el cos

puix va fent un os

quan la tarda aplega.

Al jardí florit,

viu la primavera

esguardant Nadal,

és un fet cabdal

qui la joia engega

fins que ve el mosquit.


Caminant sense camí


Caminant sense camí,

benestant sense fortuna,

van les tardes, una a una,

avançant cap a la fi.

De més jove, segador,

de més vell, perdonavides,

la vida passa amb fatigues

fins un dia on diu: Prou!

Llavors aplega la barca,

se n’entra, tranquil·la, a port

per a trobar el passatger.

Hauria de ser el primer,

amb una moneda d’or,

per a pagar-li a la Parca.


La poncella adelerada


La poncella adelerada,

amb les ganes i el cistell,

va demanant un poncell

que li posi llit i casa.

Es casaran pel matí

quan aplegui la tardor,

ara, fa massa calor

per portar un bell vestit.

L’església plena de flors,

el mossèn amb bona veu,

i, a més, tres escolans.

Murmuris dels vilatans

tot portant la seva creu,

cadascuna d’un color.


Monstre rabiós


I ara que hi som tots,

amics de la follia,

espero companyia

d’aquell monstre rabiós.

Puix viu a la muntanya

i espera ser al pla,

voldria reposar

en altra terra estranya.

Però el Montsià li pot,

es lleva amb la lluna

per descansar a la bassa.

És monstre sense traça,

no haurà mai fortuna

ni cova on deixar l’or.


Setembre acomiada


Setembre em parla

de nous i avellanes,

de viles pausades

sense massa nafres.

Setembre demana

dies de gran festa,

poseu-me finestra

guarnida i galana.

Setembre acomiada:

dèries de mosquits

i capvespres llargs.

Voldria ser gran

per trobar enemic

i guanyar batalla.


Porucs els conills


Espero tenir

ben plena la bossa

i el son lleuger.

Sóc bon mentider

i poc que em faig nosa

quan començo a dir.

Porucs els conills,

guineus i tempesta,

conviden a festa

els pares i els fills.

Menjarem el verd,

fugint de la gana,

setmana a setmana,

s’acosta l’hivern.


Em van lliurar


En el regne

de la por,

no hi ha metge

ni sanador.

Molts demanen

anar lluny,

d’altres passen

ben eixuts.

Com havia

poca feina,

vaig entrar.

Em van lliurar

una gran eina

per passar el dia.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital de Tarragona Província: