Pensaments educatius (XXXIX)
10 Novembre, 2019 16:09
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Estan aprenent més que jo.
Segurament, un de tots m'està cercant.
Avui, he decidit compartir les pors.
Vull conèixer com s'aconsegueix estar callat.
Estic prenent mesures de supervivència.
He de regirar els calaixos de la memòria.
Haig un alumne que fresa per no veure'm.
No he aconseguit arribar al centre de l'avorriment.
Les neurones folles van guanyant la batalla.
Mai he entès perquè no els conec.
Escric per si el cap se n'adona.
No he guanyat mai a cap dubte gran.
Vull encetar dies de tota mena.
Procureu deixar prou feina pel demà.
Estic ensenyant mètodes per a no guanyar.
Només em faltaria haver-ne un de savi.
No necessito centres de motivació negativa.
Suposo que ja endevinen on sóc.
Estic quasi convençut que no els mereixo.
Han endevinat que estic enfadat.
Estic desconcertat, el metge diu que no em capfiqui.
El futur serà l'estalvi, ara ja passem amb dos dígits.
Hem anat al zoo i després hem comparat.
Havem una pissarra per a guardar la pols.
Explicar és necessari, cal mesurar-ho amb cura.
M'agrada ser mestre de cinc a set del matí.
Porto les notes i les bosses de til·la.
Els veig entrar mentre preparo les eines.
Un de cada quatre sap que he arribat.
He demanat que desconnectin les presses.
Fa setmanes que espero alguna idea.
Va ser acabar-se les classes i començar a ploure.
Assoleixo que sóc inevitable.
El fet d'entrar a classe ja provoca desequilibri.
Sempre, solen escoltar quan no parlo.
Estic convençut que mai saben on vaig.
Amb setanta vegades set, ja notarem alguna diferència.
Quan ja els tenia asseguts, tocà el timbre.
Porten llibres, algun dia els diré per a què serveixen.
Mai sé a qui represento.
Els objectius terminals cal posar-los molt lluny.
Sempre, és millor que no us comparin.
Avui, he vingut a veure qui trobo.
Cada alumne, és un complet misteri.
Canvio els objectius mínims cada quart d'hora.
Sembla que, avui, no em coneixen.
Sempre, és bo defensar els principis.
La meitat són sords intermitents.
Necessito un cap de defensa personal.
En tinc tres que volen ser sants.
He demanat la baixa i m'han donat l'entresòl.
Tenen prou ganes de no veure'm.
Ja podeu encetar la caixa dels trons.
Podria dir que, en aquest moment, estan connectats.
Sempre, trobareu qui sembla penedit.
He aplegat d'hora per si me'ls volien prendre.
No hi ha dia que no pregui al cel.
No deuen ser tan dolents com manifesten.
La primera mesura és inspirar fort.