Epigrames (XLVI)

01 Març, 2020 16:43
Publicat per jjroca, Epigrames



A la casa vella
no hi ha ni clau
ni somrís ni pau
ni meravella.

A la font de sota
hi ha massa bonior,
per festa major
ni l'aigua és tota.

Al carrer del mar
ni les barques dormen
ni gosen ni poden
mai saber on van.

Tinc per nit
les hores baixes,
sense crits,
vénen fantasmes.

L'estiu aplega 
sense avisar,
la jove prega,
vol festejar.

Una casa vivia
enmig del prat,
una tarda dormia
tot esperant.

Al carrer del forn,
flaira la farina,
per la nit es cou,
aplega a botiga.

Amb saviesa
i poques dents,
van els vells
amb poca pressa.

Des de dalt
del pujolet,
un gegant
ni sent ni es perd.

Quatre roses
fan un pom,
les formoses
tenen son.

Ni sento el morir 
aplegar a la porta,
en ser l'hora forta,
ja m'hauré adormit.

Menjar, menjaria
almenys dotze plats,
més petits que grans,
sóc de bona vida.

Quan arribi el prec 
a la casa gran,
dieu-li al gegant
que ja estic despert.

Havent dinat
la verda amanida,
la tarda convida 
el fet d'emigrar.

El camí
de les deu passes
és per qui
no vol feinades.

Maria m'escolta
un cop cada mes,
la resta pregona:
Avui, no ho faré!

Vull comprar-me,
per a la festa,
espectacle
amb finestra.

De la casa vella
s'allunya el record,
la jove té pressa,
l'avi només por.

Les hores de melangia
no tenen nom,
se'ls emporta l'alegria
a un altre món.

Em trobo poruc
quan, a casa estant,
vaig sentint remucs
i dèries tornant.

Ni vull massa llum
ni anar sempre d'esma
ni esbrino qui mena
els dies viscuts.

He de demanar,
si al bon Déu li plau,
que em doni un palau
per a descansar.

Manta roses
han de dir
que, a les fosques,
ningú és qui.

El secret guardat
enmig de paper,
és secret trencat
si es llegeix prou bé.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: