Poemes curts (XLVI)
01 Març, 2020 16:53
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Tardes de somiar,
assegut, sense pressa,
prop de la finestra
on m'agrada estar,
mai demano festa.
La pluja caient,
quan l'entorn sadolla,
demana la joia
de ser tan present,
tan punyent, tan dolça.
En el riu vivia
aquest llop de mar,
un cop va pujar,
trobà l'alegria,
no se'n va tornar.
Poseu joies
al camí,
les més bones
per a mi,
les vull totes.
Maria demana
anar a la font,
si l'aigua no raja,
deixarà una flor,
un petó, una carta.
En la fosca nit,
vénen els fantasmes,
tornen a les cases
per trobar l'amic,
ho faran debades?
Manta hores
sense son,
són un món
on caben totes,
van amb poms.
Com demanaria,
si l'amor volgués,
tornar-me pagès
ben ple d'alegria,
és jou compromès.
Les joves maques,
quan són al jardí,
no volen comandes
ni passen la nit,
són hores pesades.
Quan la barca
aplega al port,
hi ha conhort,
festes i dansa,
surt ben poc.
La Verge Maria,
veient el seu Nin,
el troba ben prim,
però amb tanta vida
que enceta el glatir.
M'agrada sentir,
quan s'allunya el sol,
el frec del mussol
qui enceta la nit
per menjar si pot.
I quan arribi
el darrer repòs
he de sentir el goig
sense cap desfici,
de segur que és dolç.
I quan passa
pel carrer,
sento el fred
de l'esperança,
es torna maca.
Per cantar
una cançó,
vull anar
enmig del bosc,
qui em portarà?
Si l'amor venia
fins al comellar,
fóra el seu manar:
dolç com l'alegria,
fàcil d'emportar.
En el regne dolç
de la gran follia,
el primer qui crida
es va tornant sord,
coses de la vida.
Com cerco redós
d'un amor captaire,
com em falta l'aire
per haver la sort,
és la dolça flaire.
Com les roses roges
del preat jardí,
t'estimaré si
em dius certes gloses
tot parlant de mi.
Escriure em plau,
sense temença,
quan l'amor bleixa,
quan somiar escau
amb la poca pressa.