Pensaments educatius (XLVI)
01 Març, 2020 17:04
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Només volen aprendre a ser rics.
Vaig provar de lligar caps i quasi m'obren un expedient.
Avui, estem en allò del sóc o no sóc.
Els envejo, gairebé no tenen dubtes.
Dec ser a l'altra classe, no n'encerto ni una.
Aprenen a queixar-se sense manual.
Ja entenc el que vol dir: Ser dalt d'un núvol!
Es veu que escriure correctament ja no es porta.
Potser han dubtes, però els amaguen.
De fet, la meitat ja en sap més que jo.
A casa, d'uns, ni malparlen del mestre.
És el tercer any que els ensenyo a seure.
Aprenen sense esforç i menteixen sense dificultat.
He fet un seminari d'oblit ràpid.
No puc encerclar tot el que saben.
He donat lliçons invisibles.
Els costa llegir i tancar la boca.
Cada curs em vacuno el primer dia.
No sé com pensen ni quan.
No fan errades, requereix massa esforç.
He de fer una aclimatació contínua.
Algun d'ells ja sortirà endreçat.
No han de rebre massa informació.
He après a no fugir massa de pressa.
He fet un test d'intel·ligència, però estava caducat.
La mare ha descobert que el seu fill es mou.
M'agrada encetar el llibre per a saber com es queixen.
He resumit quatre lliçons en deu respostes.
He fet un estudi sense portes ni finestres.
Aprenen tant que dubto ho hagin entès.
He aconseguit que agafin el llapis sense fer servir les dents.
A qui se li acut escriure beure en be baixa?
No he regalat cap nota, me les han pres de les mans.
He de suposar que han trobat la solució.
A la tarda, farem classe per si hi ha despistats.
Mai he dubtat que vénen per costum.
Necessito alumnes fàcils d'oblidar.
Un cop a la setmana, els deixaré respirar.
La resposta no era correcta, però il·lusionava.
L'any vinent ja serà una altra història.
Mai sé qui en sap menys que jo.
És tot un embolic ensenyar bé.
Entrarem altre cop a la mar de la ignorància.
Són prou savis per fer-me quedar malament.
El curs anava bé, però vaig aplegar als ràpids.
Un dia d'aquests igual els guanyo.
Hem assolit dos conceptes i n'hem deixat volar quatre.
Massa paraules els porten on no els trobo.
Estudien molt, però haurien d'aprendre.
Primer pactarem les notes, després el control.
Quasi els he convençut que haurien d'aprendre a perdre.
Tenen poca gana i no deixen de menjar.
Haig bona sort, se n'obliden sovint.
Mai sé quan ploren per mi.
Diria que parlen sense escoltar ni raonar.
Saben posar lletres en qualsevol racó del full.
De tant en tant, els he de creure.
A mal que vagi, acabaran donant tombs.
No vull sorpreses, posaré les notes d'hora.
Difícilment, poden descansar.
Sé que escolten, però hi ha una certa dicotomia.
He hagut de reduir dos conceptes al no res.
Algun de tots sap que m’he assegut.
Mai oblido que, després, seran més grans que jo.
Dubto que en perdi cap dintre del llibre.
Per a l'educació digital, ni fa falta fer servir el cap.