Paraules al vent i set poemes més
08 Maig, 2020 06:59
Publicat per jjroca,
Poemes
Paraules al vent
Paraules al vent
i somni a les ales,
fer compliment,
segar sense batre.
Sortir, al carrer,
des de bon matí,
callar i no poder:
pensar i no glatir.
Paraules al vent
amb dolces trobades
cercant un recer.
Com vull tornar a ser:
home sense nafres
per gaudir un moment.
Vanes il·lusions
En el gran reialme
del futur incert,
un, sovint, es perd
i cerca culpable.
Vanes il·lusions
van cercant troballes,
amb menys gra que palles,
van sotjant els mons.
Regnes d’encanteri
on desar l’oblit
en amples estances.
El cap, en vacances,
només vol un llit
on dormir debades.
S’endinsava en batalles
Era un poble, que us diré,
prou cansat de la temença,
com els rics porten la pressa,
ell volia quedar bé.
S’endinsava en batalles
forjades per ser perdudes,
quatre i cinc obres feixugues
i malson en ser narrades.
Els diumenges, vas de vi
i, de tant en tant, baralles
amb els altres dissortats.
El futur, com el passat,
amb poques penes emprades
per si algú vol obeir.
Nostra amiga papallona
Com és hora de dormir,
nostra amiga papallona
pensa que la flor més bona
aplegarà al seu jardí.
Com la jove primavera
és al punt per a arribar,
ella, maca, vol estar,
vol somiar com la primera.
Però un vent me la fereix
i prou prompte l’esvalota
tot gronxant dintre de l’ou.
Fins diria que li cou
des de l’ala fins a la boca
i, tot pensant, s’avergonyeix.
És un fet inexcusable
És un fet inexcusable,
indefinit i sortós,
anar passant, amb bon aire,
menja plena de fruita i dolç.
Pensar amb la mar serena,
esdevenir bon criat,
esperar la lluna plena
per a saber com ha estat.
Per creure, haig bona fe,
santa missa i processó
setmana darrere setmana
i, si la fera s’espanta,
demanar a Déu perdó
per a tornar al no ser.
El gran saber
L’estimava, cada vespre,
a la nina dels meus ulls,
navegava pels esculls
i, somiava, quasi sempre.
Ens havíem de casar
un dissabte per la nit,
hauria de ser marit
i posar-me a treballar.
Massa feina per a fer,
tot un dia, picant pedra
i encetant els mil negocis.
Estic buscant altre soci,
qui em posi a la lluerna
per a aprendre el gran saber.
Estic esperant la festa
Posats a comptar mentides,
estic anant per les cent,
com un monstre de cinc vides,
mig ofegat d’aiguardent.
A la casa, he estat pobre,
però, al cafè, sóc el rei,
he de bastir nova llei
per a arribar a ser noble.
Sense estudis ni lluerna,
sota del pi, passo el temps
per a veure’ns si el sol crema.
Estic esperant la festa
per si aplego a pretendent
d’una mossa quasi tendra.
Llevar-se al dematí
I llevar-se, al dematí,
sense ganes ni fermesa,
vull haver la vida estesa
a la vora del coixí.
Ser, del tot, un mal guerrer
sense joia ni fortuna,
cercar, al cel, aquella engruna
d’amistança i de fe.
I, si no, atrafegat
en guanyar el regne, al cel,
on jugar matins i vespres.
M’agraden els homes destres,
captaires de somni i mel
amb ganes de ser honrats.
Pensaments divins (L)
01 Maig, 2020 07:19
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
La mitjana de rics al cel és prou depriment.
Els nous profetes no saben fer càlculs de probabilitat.
La crisi d'identitat ha arribat fins a l'infern.
Satanàs vol substituir el gos de la porta per cocodrils.
He vist l'escala de Jacob, no hi ha cap ascensor proper.
Vull anar al cel sense embussos, quin dia de la setmana és el millor?
He perdut l'àngel de la guarda, es gratificarà qui me'l torni.
Sant Pere no em troba al llistat, he de tornar demà.
He provat de fer miracles, no me'n surto.
Satanàs diu que, si no callo, m'enviarà al cel.
Heu de saber que he anat al cel perquè era més lluny.
A Déu li sobren ministres i li manquen obrers.
Satanàs diu que traurà calderes i posarà graelles.
Jesús li explica al Pare què vol dir plorar.
He fet tres miracles, però me'ls han descomptat.
Ja era prop l'infern quan ha aplegat la salvació
El meu dimoni s'avorreix, sempre faig el mateix pecat.
Estic bé al cel, però no em deixen manar.
Érem al esbarjo de l'infern i han arribat els ecologistes.
Satanàs no està disposat a pentinar-se la cua.
Visc a l'infern, a la sala de les bones intencions.
La Verge reduirà un vint per cent els compromisos.
He parlat amb la mosca llaminera del regust de la creació.
Déu va posar intel·ligència, però s'escapolí.
Judes va trair Jesús, però sense mala fe.
Jesús no es pot salvar, es dispararien les apostes.
He provat les darreres calderes i prefereixo una cassola.
Sant Pere m'ha apuntat al club de rem.
De vegades, peco per fastiguejar l'àngel.
Si he de salvar-me, puc triar el dia?
Han suspès les misses de la tarda per manca de vi.
Déu m'ha castigat per fer un pecat original.
Jesús viatjarà d'incògnit.
Un deixeble de Jesús plega per ser imputat.
Judes, si ha de trair, no vol cobrar en preferents.
Satanàs diu que al cel només hi ha premsa rosa.
He demanat condicions per a fer un curset de dimoni.
Satanàs posarà àcid a les calderes de cocció ràpida.
Vull vendre un apartament al cel, gairebé no té hipoteca.
Sant Pere ha demanat unes altres sandàlies noves.
No sé si aniré al cel, diuen que només hi ha justos.
Satanàs diu que, entre bull i bull, cal fer un recés.
A partir d'ara, al cel, només entraran teles ecològiques.
He fet tants pecats que he hagut de comprar tres sarrons nous.
Satanàs diu que quan vagi a l'infern li porti «Aigua del Carme».
Ni vull saber el tribunal del Judici.
Jesús està enfadat, li volen posar la pasqua al febrer.
Li he dit a Satanàs que em posi els dejunis al vespre.
Déu, sense seguidors, s'ha apuntat al facebook.
Faig miracles, però no curo a ningú.
Cerco dimoni saberut per a company de joc.
Déu no entén que una pilota sigui més petita que el món.
M'hagués pogut salvar, però va venir la mandra.
Li he dit a Llucifer que el pollastre d'ara gairebé no és carn.
Com deia el savi: Si has un amic, que es condemni ell.
Si he de triar pecats, vull els llargs.
Com som molts, hem de repartir-nos el foc.
He d'anar a l'infern, però no encerto el camí.
La Verge està tipa de sants histèrics.
He anat a l'infern a carregar les piles.
Necessito una aureola de la nova temporada.
La Verge ha demanat reduir els dies festius.
Déu, en pràctiques, anunciarà dos manaments nous.
Satanàs vol un infern més endreçat.
Es prega silenci per a contemplar un nou miracle.
La Verge ha decidit nombrar dues substitutes.
Pensaments educatius (L)
01 Maig, 2020 07:16
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
La ignorància és un regne massa gran.
Dubto que sàpiguen menys que jo.
Estan aprenent per inèrcia.
Haig massa reis per a tan pocs servents.
Van sols fins al final de la línia.
He aconseguit que dormin, parlant-los de feina.
Cercant comprensió lectora, he trobat el neguit.
Cada dia milloren en la desconnexió.
No aprenen més perquè no lluu.
Ara, resulta que ja ho sabien.
Hem sortir a prendre l'aire, que no marxin de buit.
Els he donat tres conceptes i una bossa de mà.
Va ser: Aplegar els Reis i amagar les joguines.
He aconseguit un caos suportable.
M'agrada practicar el diàleg de sords.
Algun d'ells, deu pensar mentre tremola.
Els deixo respirar cada tres síl·labes.
He comprat coets per si hi ha falles al dictat.
Cerco testimoni per a saber si m'odien.
Ha estat un desconcert d'idees, n'hi havia dues.
Pobre, sense llibre, es conforma en plaça vora l'estufa.
Un dia d'aquests igual l'encerto.
No m'escolten, però sembla que respiren.
Aprenen molt, però ho desen.
Ja saben la a, cal que respirin.
Per quina estranya raó em prenen la paciència.
He procurat descriure el silenci.
He fet un control per a passar el temps.
He posat els objectius mínims a la classe del costat.
Un de tots, ha de saber que sóc aquí.
Esperant la resposta, he agafat el son.
Anem bé, però no ho comenteu.
Necessito dues reformes més i anar al traumatòleg.
Per ara, són escoltadors crítics.
Ara ve quan em deixen sol.
Ni vull saber perquè han aprovat.
Per últim, escriuran damunt paper.
El que costa és desembolicar el llibre.
Els he donat eines, alguna servirà.
Aprendre ha de ser una casa sense panys.
Els voldria lliurar al vici de llegir.
El pot de les solucions ha de ser més gran que el dels problemes.
Haig la complicada feina d'endreçar el cervell.
Vull comprar paciència a meitat de preu.
Els estic ensenyant per a ésser pobres.
Ni vull saber on he desat la vergonya.
Un espera canviar alumnes vells per amics nous.
Els he posat dos exercicis per si un no els convenç.
Aprenen tant que m'he quedat sense coves.
Estan escrivint, suposo que no somio.
Aprendre és un camí llarg ple de clots.
M'han fer un estudi i han aprovat.
Cada curs és un passadís de portes tancades.
No escolten perquè ja saben que l'oïda els funciona.
Els he fet saber que no sóc de sucre.
M'escolten, però sense abusar.
L'avantatge és que ja he perdut més batalles.
Gairebé diria que els faig nosa.
Em fa cosa, haver-los de mentir.
Tenen tantes qualitats que alguna en trobaré.
També els va bé una mica de toxina.
He rebut un regal, quelcom hauré fet mal.
Són bons minyons, em deixen plorar.
No els motivo prou, encara treballo amb xarxa.
Estic a l'aguait de la nova llei.
Han esperit, però no els creu.
És la gran porfídia i set poemes més
01 Maig, 2020 07:12
Publicat per jjroca,
Poemes
És la gran porfídia
En el reialme del país incert
on mai recorden les velles històries,
he de compondre els dies i hores
per si em deixen enmig del desert.
Car home sóc i només reclamo:
un tros de terra on poder fruitar,
monstres estèrils volen el demà
on hi hagi servents per endolcir l’amo.
I tot és repte a la llunyania,
estem tancats en gàbies planeres
bastides de fils amb cotó i or.
A una finestreta, he trobat la por,
ben escanyolida, amb penses severes,
demanant ajut, és la gran porfídia.
Aparteu-me de la gent
Papallones, és hivern,
cal romandre dintre l’ou
fins que el sol ens digui prou
i retorni el color verd.
És llavors quan volarem
per ribes i per jardins,
de segur que ens trobarem,
mig somiant, entre vells pins.
I, allí, a la pineda,
la conversa serà llarga,
prou amable i escaient.
Aparteu-me de la gent
que, quan em fan bona cara,
és senyal que vaig perdent.
Na Mariona es riu de mi
Na Mariona es riu de mi
perquè la trobo bufona,
són penses d’aquesta dona
a qui empaita el neguit.
Com encara és al temps
del dubte i la incertesa,
somia que és princesa
i sobrada en pretendents.
Na Mariona es riu de mi,
em va fent la gara-gara
amb un to ben fonedís.
Com em poso malaltís,
diria que em vol encara,
però ho oblida sovint.
Estic despert
Escriure un vers
rere llarga atonia,
sentir el camp com crida,
ens diu que no pot més.
I tot s’escau:
amarg i miserable,
hem de trobar culpable
mentre l’angoixa rau.
Pregar al bon sol
un xic de gran paciència
que ens porti un curt hivern.
Estic despert,
espero trobar ciència:
concisa, de consol.
Són pocs els fums
Deures vindran
al país de les hores,
potser no hi seran totes,
algunes com se’n van.
Poseu-me dies
sense llevar-me d’hora,
dolces històries,
properes, a la bossa.
En mon fugir,
no preciso sarró
ni embalum.
Són pocs els fums
i curt el caparró
per a glatir.
Les cadires de fusta
Avanço com la terra
a pesar del despit,
cada dia, ha sa guerra,
cada pau, ha sa nit.
Som guerrers d’enganyifa
asseguts al cafè,
algun cop, ha de ser
que guanyem la cobdícia.
Les cadires de fusta,
un vi negre de cos,
el desig de guanyar.
Quan la força se’n va
fem un xiscle o dos
per si aplega la tusta.
Fóra capritx
Em porta hivern
al si de l’hort
amb el record
de la figuera.
Com ella espera,
sense més por,
amb el tresor
d’empaitar el verd.
Al petit poble,
tot és coïssor
i gran desig.
Fóra capritx:
ésser un senyor
constant i noble.
Cavall vell i nou camí
Cavall vell i nou camí
per empaitar les aventures,
caldrà somiar altres pastures
per trepitjar, joiós, el llit.
Quantes poncelles desenfeinades
cercant amors més consistents?
Hauran uns dies prou exigents
on el lluitar serà debades.
I, de ben pobres, un cove ple,
de mentiders, un disbarat
per a obtenir nou sacrifici.
És salvador de bon ofici
qui dormisqueja dalt del terrat
tot esperant lliurar-se al bé.
Epitafis (L)
01 Maig, 2020 07:09
Publicat per jjroca,
Epitafis
Quan vaig arribar em trobava pitjor.
Acostumo a despertar-me cap al migdia.
Encara no he trobat un coixí còmode.
Avui, podríem pensar junts.
Estic tan cansat que no em llevaré.
Si no et fa res, tornaré amb tu.
No ens mouen ni els diners.
Els diumenges és més entretingut.
Normalment, només passen dones.
Restar aquí, no paga la pena.
El veí deia que no es moriria mai.
Es pot saber on estaves?
He deixat una núvia perquè no volia manar.
El metge diu que no em baralli.
Acabo de saber que sóc orfe.
Fa una setmana que no bereno.
He decidit no espantar-me més.
Us faig saber que faig vaga.
Algun dia hauré de decidir-me.
Només es permet entrar en cas de perill imminent.
Mai sé quan vénen a veure'm.
No vull ni pensar com me'n sortiré.
A partir d'ara, no penso enraonar més.
Massa dies sense veure el sol.
Permeteu-me que me'n rigui.
Fins diria que m'he mogut.
No em vindrà mal una mica de llum.
No és per res, però estic content.
Ho sento, no cal que em curi.
Porto uns dies de neguit.
Ja sé que has vingut.
A l'hora de dinar, farem mitja part.
Mai sé quan he d'enllestir.
Entre tots fem un gran polsim.
Avui, he demanat ésser valent.
No és per dir-ho, però ni vinguis d'hora.
Encara em dura el vertigen.
Sóc a punt per a rebre visites.
Ho sento, però estic escabellat i trist.
Porteu xancletes per si heu d'entrar.
A quin preu estan les roses?
Si vens a dinar, faràs salat.
Els dijous ens solem barallar.
Ja he venut tres sacs de pau.
Al meu veí, tampoc el podia veure.
Els caps de setmana, anem a falles.
Ni ho sabia que estaves aquí.
Estic pendent de qualsevol soroll.
La senyora deu estar enllestint.
No em puc treure la feina dels ossos.
Vulgues que no, et faràs a la idea.
He demanat que em posin al padró.
Estic delerós per provar-me roba.
Si et portes bé, canviaré el llistat.
Darrerament, no em suporto.
Avui per avui, no tinc pressa.
Tornaré, però amb condicions.
He anat a donar un ensurt, torno de seguida.
On havíem quedat?
Respecteu el protocol.
Desitjaria ser el mort del mes.
Si heu de pregar molt, feu-vos a un costat.
Em preocupa la salut del metge.
Fa una setmana que no menjo, estic que mossego.
No us cregueu: Descansi en pau!
Pensaments festius (L)
01 Maig, 2020 07:07
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El ric no té olor ni color ni sabor ni defecte.
El pesat de ser ric és escollir.
Si ets ric no cal ni que ho diguis.
Ser ric és tenir la dona jove.
Era tant ric que vigilava l'ombra.
Ser ric és el millor dels accidents.
Un ric mai es queda sense núvia.
Era tant ric que es netejava les sabates amb els banquers.
El ric ni reconeix els seus diners.
Un home és ric si no troba mai portes tancades.
El ric a la tribuna i, si pot ser, més amunt.
El ric no té temps per a ser intel·ligent.
El ric mai veu la pel·lícula des del darrere.
La dona rica, a més, és maca.
El problema del ric és que només té un cos.
Vida llarga als rics i llunyania.
Déu posa pocs rics perquè no hi caben.
A la vida del ric, tot és interessant.
Si ets ric, et serà fàcil tenir raó.
Els somnis del ric són més pobres.
Un vol ser ric per si es pateix.
Els rics deixen els pobres a la porta.
L'home prim no necessita gana.
La por de la mort omple la casa de neguit.
El millor de la derrota és la conformitat.
Les paraules vanes omplen els buits del cervell.
Ningú sap on acaba el seu pensament.
El riure de la dona és la porta del desig.
He pregat poc perquè em sento fort.
Una joia neix per a ser lligada.
És tan maca que li sobren els ornaments.
Si m'estima, m'ho farà saber.
Saber escoltar és el millor dels goigs.
Si he de dir que l'estimo, malament.
Els cabells són les cortines del cap.
Possiblement, despullats, ens avergonyiríem.
Mai oblido que visc de lloguer.
Si em faig notar és per por de no ser trepitjat.
Si parla, l'home, pot deixar de ser racional.
Les dones parlen per poder ensenyar les dents.
Per convèncer, les dones, solen llençar els cabells.
La dona s'estira la pell pel l'hàbit de planxar.
La vellesa confirma el poc intel·ligents que som.
La feina bíblica de les dones és domesticar els altres.
Poemes curts (L)
01 Maig, 2020 07:04
Publicat per jjroca,
Poemes curts
En estat poruc,
passo els meus dies,
sentint-me vençut,
prou lluny d'alegria,
en treball eixut.
Per a ser pagès,
poseu-me llavors,
sentiment de cor,
poca cosa més
que un xic de paor.
Pel corriol
de les oliveres,
massa cebes,
volen sol,
són molt seves.
La paciència
cerca llum,
vol la ciència
qui l'acull
i providència.
Com el cos cansat
segella l'enyor,
quan era senyor
de l'era i del blat,
ara, és perdedor.
Poseu-me Déu
pa en el sarró
puix vull ser bo
i viure bé,
que sigui tou.
El vent dormia
al si del bosc,
menges tenia
quan era fosc,
ningú ho sabia.
El cos demana
un tros de llit,
mig peix fregit,
una garlada,
anar a dormir.
Al racó de l'hort,
diu la tomatera
que la flor primera
és la del pebrot,
és tan mentidera.
Quatre fades
tenen son,
passen tardes
de tardor,
vers les cases.
A la casa
del gegant,
cada tassa
és un poal
o més encara.
El dimoni
qui ve amb mi,
vol que torni
a provar el vi,
és prou obvi.
Una casa vella
vora del camí,
parla perquè si,
viu en la tenebra,
d'aquell boig mesquí.
En ser petit
considero
que mai penso
el que dic,
m'allibero.
Doneu-me
per a menja
sols enveja
i estalvieu-me:
la gran pensa.
És el llop
qui m'allibera,
diu l'ovella
sense sort,
coses d'ella.
Quaranta valents
anant per la plana
tot cercant batalla
entre els aiguardents,
massa poc m'agrada.
En el regne
de la sort,
haver poc
i anar a decebre,
és el meu lloc.
Les cases parlaven
en ser a l'estiu,
en no haver caliu
com s'esbatanaven
cercant quelcom viu.
La mare demana
a tres quarts de set,
tenir bona cara,
portar vestit net,
no sé com li agrada.
Epigrames (L)
01 Maig, 2020 06:55
Publicat per jjroca,
Epigrames
Una casa vella
quan no pot xerrar
gronxa la finestra,
la fa somicar.
En un món
sense pagesos,
els més llestos
mengen or.
Massa crits
per a dormir,
com s'amaguen
al coixí.
L'oreneta vola
per estrets carrers,
allí, vol recer
i una casa nova.
Els fantasmes
són així:
cerquen cames
per eixir.
La lluna demana
anar a passejar,
el cel li proclama:
Avui, has fes tard!
En el pou
de melangies:
ni enrenou
ni alegries.
Com em plauria
anar perdent
mentre la gent
es plany i crida.
A la casa dels amics,
qualsevol taula és rodona,
cada empresa és prou bona
per a fer-la i compartir.
No vull senyor
ni llum a mitja nit
ni ser adalil
ni lluitador.
Els arbres, vora la font,
conversen amb les abelles,
els conten les meravelles,
la dolcesa del bon sol.
M'agrada sentir,
quan somriu l'albada,
el somrís de casa
qui et pren el dormir.
No demano
gaire sort:
lluny de l'amo,
prop l'amor.
A la casa vella,
no li plau l'hivern
ni fosques estances
ni silencis vers.
Per escriure necessito:
una taula on somiar,
un paper on deixar anar
massa dubtes indecisos.
Com m'agradaria
retrobar el vell sol
per parlat de tot:
de llum i de vida.
No saben d'amor
les dolces poncelles,
massa tombarelles
per guanyar-se un cor.
En el regne
de la nit,
cada ombra
duu neguit.
Poseu-me la casa
en pla alturó,
vull veure com passa,
com xiscla el rancor.
Em diuen les ones
que no hi ets per mi,
poc saben i, a sobre,
massa em fan glatir.
En el dolç mirar
de la jovenesa,
trobo la tendresa,
ganes de jugar.
Paraules em porten
al pou de l'oblit,
són tantes les hores
que les compto a mils.
Moria d'amor
dos cops per setmana:
quan va a la plaça
i em diu que no.
Ballaven les fulles
cercant la tardor,
baixaven porugues,
cansades de tot.
Enmig de la follia i set poemes més
25 Abril, 2020 08:17
Publicat per jjroca,
Poemes
Enmig de la follia
I quan sigui un homenot,
cap altiu i minsa gràcia,
espieu-me per si em cansa
la feina de l’abellot.
Anar d’aquí cap allà
tot enmig de la follia
perquè mana l’alegria
en el regne del seguir.
Tafaner, poc assenyat,
d’on trauré la dolça mel
quan arribi primavera.
L’ametller, a casa seva,
com s’afanya per ser al cel
on no aplega el condemnat.
Són les pedres del camí
Són les pedres del camí
les qui ploren sense fre,
massa dies sense fer,
massa nits sense dormir.
De tard a tard, s’esvaloten
quan els guanya el gran orgull,
són captaires a curull
i, si aplega el vent, singloten.
Són les pedres del camí
esclaves del pensament
i captaires de desitjos.
Demanant festa i anissos,
obliden que, l’anar fent,
és un goig quasi diví.
Cerca lluerna
Gronxa la barca
i viu en recés,
és el port qui mana
sense dir res més.
El pescador cerca lluerna
amb vas de vi i el mirar lluny,
surten els fums de la taverna,
dintre la casa, creixen els grunys.
La mar marona es troba sola,
la mala platja es va marcint
i les gavines creuen la serra,
encara queda, a la taverna,
un llop marí qui va sentint:
aspror de vida, un nin qui plora.
Fan mala cara
A la plaça, hi ha una font
amb soroll de teuladins,
el fred entra més endins
de portes i porticons.
Una vella assenyada
va destriant un rosari,
a l’envà, nou calendari,
a taula, fan mala cara.
Els pobres de mitja vida
tot mirant la llar encesa,
la flama gairebé es mor.
En el rebost, queda un pot,
una barra de pa seca
i el retall d’una camisa.
Tinta fosca
A l’escola, el mestre vell
va emplenant la pissarra,
el jovent ha de fer estada,
al defora, el gran fred.
Quatres plomes de plumier,
un llapis vingut a menys,
una goma sense seny,
tinta fosca en el tinter.
La llibreta amb ses ratlles,
una capseta amb colors
per alegrar nova pàgina.
Més enllà, un vent tragina,
tot i entrant en el bosc,
per fer xisclar els petits arbres.
Les noves fulles tendres
Quan parla el vent i les fulles dormen
dintre la branca qui enyora el seu anar,
on són les joies del fruit i del sembrat?,
on són les mans qui l’herba acaronen?
És el gran fred, qui ho posa tot en dubte,
qui vol entrar per teules i terrats,
de tant en tant, trobo el mirar abrupte
d’un pobre vell qui oblida el seu passat.
Ja són a plaça: les fosques i tenebres,
dintre l’escola, s’albira punt i a part,
mentre un infant dibuixa una flor.
Com li demano un xic més d’escalfor
a aquest sol tan nostre,tan preat
car vull que porti les noves fulles tendres.
És aquest vi
I com em plau
que, eixint sense cap pressa,
de vella ampolla
s’escoli un rajolí.
És aquest vi
qui raja mentre plora,
amb ampla angoixa,
buidant tot l'esperit.
És el fruit dolç
d’aquell raïm bastit
en petit cep seriós.
Sense repòs,
el vull tot per a mi
en un pensar gelós.
Em porta el vent
Em porta el vent,
a lloms de la follia,
a cercar companyia:
ben pobra i innocent.
Encara em dol
la parca gelosia
qui avança, amb el dia,
fins que em troba sol.
Em porta el vent,
rabiós i miserable,
a deixar el meu somiar.
Me’n vull anar
a una terra infame
on tot em sigui incert.
Pensaments divins (XLIX)
12 Abril, 2020 07:00
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Sant Josep ha demanat als Reis un nou xerrac.
Jesús ha tanta feina que fa servir una cadira de dues potes.
Amb dos pecats més, em donaran una cistella.
Jesús es fa un embolic amb les denominacions d'origen.
Satanàs m'ha canviat el seient de punxes.
Per a ser sant, a quantes portes he de trucar?
Després que Jesús caminés pel damunt de l'aigua, van posar la densitat.
Podria fer un altre miracle, però em traurien punts.
Aniré al cel un moment, vull fer enrabiar el veí.
He canviat sis mesos de purgatori per una bicicleta elèctrica.
Necessito un dimoni que respecti els esbarjos.
He avorrit tots els pecats ràpids.
A cada caldera, fa falta un pobre per a manteniment.
Judes diu que, a la propera traïció vendrà entrades.
He d'anar al cel, on puc desar els pecats?
A partir d'avui, cada pecat ha de dur el seu certificat.
Era al cel, però volia un criat.
Per quaresma, a l'infern augmenten les racions de porc.
He demanat un altre confessor, el primer m'ofenia.
Aniria al cel, però no em deixen emportar el gos.
Dimoni sense destí, acceptaria pobres i lletjos.
Estic disposat a pecar públicament.
M'han dit que el cel és un lloc on no faig falta.
Estic recuperant-me del darrer miracle.
Déu ja no sap on posar els diners.
Satanàs vol reduir les condemnes un deu per cent.
Ja m'ha caducat el permís de residència de l'infern.
La Verge ha demanat una substituta per als dilluns.
He d'entrar al cel, però tots porten pressa.
No us penso dir quins pecats són els més feixucs.
He regalat la túnica que em sobrava i no m'han donat cap rebut.
Satanàs vol acomiadar set dimonis per malfeiners.
Dimoni, amb experiència, acceptaria el càrrec d'àngel substitut.
M'han posat una penitència severa, deu tones.
Cada dia peco menys, puc arribar a la depressió?
He anat a l'infern per a trobar a un amic, però m'havia enganyat.
Necessito dos pecats més per completar el farcell.
Sant Pere està refredat, pescarà en sec.
Judes ha demanat trenta monedes de plata més l'I.V.A.
No puc pecar més, estic molt cansat.
Tomàs no creu que Jesús no sigui enòleg.
La Verge vol que Jesús prepari millor el càsting dels nous deixebles.
Satanàs està preocupat, els dimonis es mostren menys agressius.
He sentit a dir que al cel ploren menys.
Satanàs vol optar a un premi de consolació.
Sóc al cel, trobo a faltar les xafarderies.
Jesús és un pou de saviesa, però no ha poal.
Hauré de comprar una altra butlla per a la col·lecció.
Faig preguntes als sants, però només riuen.
A partir de demà, només podré pecar els dies senars.
Per entrar al cel, deixeu les joies a recepció.
Es promourà vi sense alcohol per a les misses de quaresma.
L'àngel de la guarda ha de deixar-me sol uns minuts.
He fet saber a Déu que estic esperant.
No sé com fer-li entendre a Déu que sóc aquí.
A la nova creació, es foragitaran les assegurances.
Déu ha Satanàs que el motiva.
Resta prohibit, a tot el cel, viatjar a més velocitat que la llum.
Satanàs vol més pecadors amb pedigrí.