Epigrames (XLV)
09 Febrer, 2020 17:13
Publicat per jjroca,
Epigrames
Una plaça
té una font,
és quan raja
que fa goig.
Tinc un pare
protestant
o mendicant
o amb el cor agre.
La mossa dormia
enmig del tou llit,
ni ella sabia
on rau mon neguit.
Tinc un gos
tan amatent,
qui, quan vetllo,
està content.
Porteu-me noves
del vell infern,
estic a soles,
enmig l'hivern.
Els fantasmes
volen casa,
però a plaça
ni els demanen.
Maria tenia
terra a l'Havana
i una germana
qui ni ho sabia.
He fet una guerra
per haver llei,
el pobre és el rei
ni mana ni es queixa.
La llibreta nova,
llapis i colors,
viatgen a l'escola
per trobar els minyons.
Quatre passes
de gegant
i s'acaba
el principat.
La ceba somiava
al país de l'hort,
va trobar la fava,
banyada, amb un plor.
Tinc un nuvi jove,
de setanta anys,
amb diners al banc,
es mereix ser pobre.
Un dimoni,
amb sa creu,
sembla un déu
amb gran desori.
Per ser mentider
no calen estudis,
només cal ser murri
i amagar els volers.
No vull tenir
ni llargs els dies
ni gaires vides
ni un trist morir.
La mossa porta:
llums i colors,
somrís de dona,
somnis d'amors.
Matinar per treballar
mai ho faria,
en el llit tinc la follia,
ben sola no pot estar.
Al cel, no hi caben
els protestants
ni els benestants
ni els miserables.
La mort pregunta
si vull anar,
no tinc pas pressa,
he d'esmorzar.
Un gran negoci
per encetar:
menjar pa amb oli
i no engreixar.
Com l'amo demana
arribar d'hora,
vaig a l'escola,
faig punt i ratlla.
Menjarem les pedres
a la taula estant,
les que són més grans
les vull les primeres.
Una noia maca
demana per mi,
dieu-li que sí,
que el casar m'espanta.
Per portar-li una flor
a casa seva,
em farà de promesa:
un mes o dos.
Pensaments divins (XLIV)
01 Febrer, 2020 14:41
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Demà no em llevaré, el dimoni fa vaga.
Estic pendent d'aconseguir una setmana de gràcia.
He menjat peix amb Sant Pere, de poc que no plora.
Satanàs em turmenta, però ho deixa anar prompte.
Estic cercant la manera de no passar tanta calor a les calderes.
Vull anar al cel, però haig por a les altures.
El metge m'ha prohibit anar a l'infern, tinc claustrofòbia.
Puc salvar-me sense demanar un crèdit?
Estic convençut que Tomàs mai pensa malament.
Déu posà la setmana on no li fes nosa.
Vull ser creador sense responsabilitats.
He demanat un altre Rei Mag per si de cas.
Li he demanat a Déu que no es posi a plorar.
Satanàs se'n riu, diu que no entén perquè no el crec.
Jesús diu que, avui, se saltarà el protocol.
Judes fa un curset d'orientació suggestiva.
Jesús també va ser un dels sants innocents.
Déu ha creat un pressupost per a imprevistos.
La primera falla de la creació va ser: donar-li la paraula a l'home.
Desitjo mai notar a Déu enfadat.
Déu ja sap que no sóc qui, però em suporta.
Melcior no entén perquè celebren la festa de Reis quan ja no hi eren.
Jesús diu que, la propera vegada, naixerà a l'hemisferi sud.
Quan sigui mort, qui em farà arribar a l'infern?
Per anar al cel, com he de fer el farcell?
He aplegat al cel i no hi havia porta.
Satanàs té el síndrome del bon alumne.
Avui, només admeto temptacions de dotze a tretze hores.
He seguit a Déu, però no arriba mai.
Si conto mentides pietoses, hauré premi?
Amb cent pecats més, hauré caldera de bronze.
Satanàs només accepta turments psicològics.
Si moro als noranta anys, també em caldrà confessar?
Satanàs prefereix deixar anar el monstre del temps.
Moisès vol conrear un hort sense plagues.
No dubto de la visió divina, dubto de les seves regles de mesura.
Tomàs no creu que l'univers s'ampliï.
Haig fe, però em costa trobar-la.
Fins a quantes botifarres em puc menjar sense pecar?
Mai he de deixar d'assaborir una bona temptació.
Necessito un altre dimoni, aquest només em porta diners.
Només xerro amb Déu quan porta pressa.
En acabar el diluvi, comencen les restriccions d'aigua.
Déu no desitja assolir el paper de sogre.
La Verge no menja perquè vol anar pel damunt dels núvols.
Jesús potser tornarà, l'he vist en una agència de viatges.
La crisi arriba a l'infern, han pujat el preu dels pecats.
Moisès es va salvar de l'aigua, però es quedà quec.
Jesús vol posar sis dones a la llista de deixebles.
Déu està preocupat, no acaba d'entendre la Trinitat.
Si anem així, mai acabaré la col·lecció de sants.
Déu m'ha parlat, ara, encara tinc més feina.
Haig poca imaginació, sempre faig el mateix pecat.
La penitència l'envieu a l'apartat 666.
Parlo amb Déu i em sol donar la raó.
Satanàs diu: Si no peques, et trauré punts de bon comportament!
Podria ser deixeble de Jesús, però paga poc.
No sé mai quan sóc a l'infern.
Pensaments educatius (XLIV)
01 Febrer, 2020 14:34
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
No sé d'on vinc, però escoltaven més.
Dues hores més al sol i ja em podreu servir.
En el camí de l'escola, una cadira mai sobra.
Va ser: escoltar i adormir-se.
Els huns no eren: els altres.
Ja coneixen la o, prompte: llicenciats.
On s'ha vist que hagin savis en aquesta terra?
Gairebé no lluito perquè em defensen.
Estic triant un dia per a morir, no me n'agrada cap.
Els tinc aprenent, no saben per a què.
Afanyeu-vos, el sol no se'n sap estar.
Tres han encertat la resposta sense saber la pregunta.
Anem cap a endavant fins que ens canvien de sentit.
Els alumnes donen alegries, però el preu és prou car.
Han descobert que, si m'enfado, treballen menys.
Vull arribar a pensar que no hi són tots.
Cada dia estem més contents dels continguts
Estan aprenent a escriure, el full ho agraeix.
Mai els he demanat que parlin.
Només pensen en maneres d'escapolir-se.
Necessito alumnes amb oïda en ple rendiment.
Avui, ni dinaran, els he atipat de suggeriments.
Hauré de confessar que prefereixo les vacances.
Estic tremolant, n'hi ha un parell que raonen.
Estirant, estirant, m'he perdut.
No em deixen glatir, els tinc a tots a sobre.
Volen saber tant que ni cal examinar-los.
Els he portat al mercat per si se'n volen quedar algun.
He coincidit amb la mare, el nen està desaprofitat.
Aplega el moment en què no els veig.
El seu moviment és ordenadament dispers.
Proveu amb el mim per a veure què passa.
Estic disposat a les reflexions inútils.
De moment, ja saben quan m'assec.
Eren callats i el silenci plorava.
Fa massa temps que aprenc poc.
En un tres i no res, ja escoltaran.
Necessito una lliçó sense horari.
No sé si aniran lluny i podran tornar.
És possible que comencin per la zeta.
Quan somio sempre és dissabte.
Ja puc pensar en aprovar a partir de dos.
Després de reunir-me amb els pares, vaig a confessar-me.
La meitat de la classe ja es concentren a la finestra.
He hagut de repetir l'esbarjo tres vegades.
Tot i amb el neguit, les busques no s'animen.
Li he proposat a la mare que s'avaluï ella.
He decidit ensenyar a alumnes de més de noranta anys.
Necessito un desconnectador universal.
No es creuen que el rei sigui a la cort, va massa polit.
La darrera reforma va arribar mentre somiava.
En aplegar la nit, els vaig acabar d'asseure.
Saben llegir, però mai encerten la pàgina.
Aprenen tan solts que ni em veuen.
Sóc el primer de la classe que necessita millorar.
Sortir sencer és tot un miracle.
Tenen tanta fe que no me n'han deixat.
Sembla mentida el que dóna de si una hora.
Només espero trobar-los a faltar.
No sé si han après a respectar el torn de paraula.
Tenen paraules que només poden trobar dessota el cabell.
Estic provant de trobar el pa que portaven.
Quan aplegui la nit, haurien de fer-me fora.
Anar a l'escola tampoc vol dir: Ser-hi!
Va ser: escriure a la pissarra i levitar.
En la trista solitud i set poemes més
01 Febrer, 2020 14:31
Publicat per jjroca,
Poemes
En la trista solitud
En la trista solitud,
arriben les hores baixes,
el somnis plens de rebaixes
i el cos mancat de virtut.
No hi ha cases al carrer
on regnen els malentesos,
els somriures són malmesos
per causa dels tafaners.
En la trista solitud,
he venut goig i record,
tot sovint he fet promesa.
Com albiro una mà estesa
a la casa de la mort
per donar-me aixopluc.
I quan sigui pescador
I quan sigui pescador,
vull barca i mar tranquil·la,
la pensa haig amanida
i no em dol sofrir un poc.
El sol sortirà com cal
i la lluna quan li plaga,
és dintre el mar on vull casa
quan hi ha vent i temporal.
I quan sigui pescador,
vull una mossa a la riba
esperant a la tornada.
Car si el peix fa mala cara
no ha de trobar altra vida
quan el posi en el seu lloc.
No vull premi ni resposta
Manta pressa i enrenou
en una tarda propera,
la tardança és encisera
i el deure porta un jou.
Si he de bastir un castell
vull que sigui prou llunyà,
és sentir-se català
qui demana menys flagell.
Omplir el temps amb la juguesca,
passar hores lluny del llit
i acaronar dolça rosa.
No vull premi ni resposta
per si aplega gran neguit
i no em deixa anar de festa.
De savis i somiadors
Assumeixo que he vingut
a passar per eixa terra,
és un dol massa feixuc
per oblidar com esguerra.
De savis i somiadors
n’he trobat un cove ple,
alguns pequen per traïdors,
d’altres per homes de bé.
Però falla la constància,
aquell deure indefinit
per a aplegar a la història.
Benvolguda la memòria
qui va camí de l’oblit
amb recança i poca gràcia.
Benvinguts els meus
Viatjant a ponent
com descansa el dia
ni atura ni crida
ni es mostra insolent.
Benvinguts els meus
al racó dels llops,
ens tracten a cops
ens posen les creus.
Però un nou dia
més tou i llunyà
enceta el discurs.
Si ens troba madurs
ens portarà enllà
on res humilia.
M’agrada saber estar
Quan l’alba sigui clara
i la vida tardana,
espero haver gana
i saber on vull anar.
M’agrada saber estar
entre somnis i lletres,
deixar d’haver bestretes,
menjar i no pagar.
Però un dimoni diu
que va aplegant l’hora
de pertànyer a l’infern.
Comento que ho tinc verd
i ell s’enfada a deshora
mentre un altre somriu.
La mirada dolça
Noteu, si de cas, la mirada dolça,
aquell gran tresor: tou i malaltís,
potser trobareu la secreta resposta
de saber com senta el vi o l’anís.
Aniran pujant per ampla drecera
els monstres feixucs cansats de lluitar,
vindrà a dormir la pau mentidera
demanant un xic de seny per demà.
Anirem plegats a bastir memòries
de lluites feixugues de pors i d’oblit
entre vilatans furtius i mediocres.
Deixeu-me pregar, dolgut, entre ombres
per trobar misèries dessota del llit
que hauran de portar-me a altres històries.
Per un encert
No he de dir ni encetar paraules
qui són al pou amable del desig,
m’agrada el seure, la pausa de les taules,
el to amable del meu millor enemic.
Per un encert, el desert em domina,
em fa anar, cansat, a trobar el jou,
l’aranya pensa amb nova teranyina,
amb herba fresca, somia el jove bou.
I prou atipat de tanta fellonia
com m’amistanço amb un dimoni tou
per a contar-li milers de grans misèries.
Deixeu-me anar, entre alls i cebes,
a rondinar fins que em digui prou
aquell valent qui el deure desafia.
Epitafis (XLIV)
01 Febrer, 2020 14:29
Publicat per jjroca,
Epitafis
Ho sento, però no us he reconegut.
Necessito un altre toc de morts.
Fa dies que no faig el vermut.
Feia temps que no ens veiem.
Estava a punt de fer un mos.
Estalvieu-vos el sermó.
Tinc tot el nínxol ple de pols.
He aconseguit guanyar una mica de pes.
No em puc creure que sigueu aquí.
Hauré de deixar de respirar.
Darrerament, ni fumo.
Vés a fer un tomb!
Sé el secret de la sàrria.
Porteu-me un llum de led.
Noto que el taüt envelleix.
Ja sóc mort, ara, a esperar.
Aquí, tampoc he trobat feina.
Estic com a decebut.
Avui, no he après gaire cosa.
Fins aquí, veniu a demanar?
El veí és un recomanat.
No m'importa massa restar immòbil.
En un no res sóc a l'aniversari.
No he pogut celebrar el Nadal.
Sempre estic gelat de fred.
Ja us trobat al llistat.
No em trenqueu el son.
Us puc contar mentides.
La veïna era maca, però va perdent.
Necessito parlar amb el vent.
No entreu sense avisar.
Ara, tots em semblen grassos.
Mai em pensava resistir tant sense menjar.
He demanat el pac: pentinar i tallar les ungles.
No tinc res per a beure.
Vine, però porta't la cadira.
Em costa: aclucar els ulls.
He demanat pressupost per a canviar les orelles.
I demà, veniu més tard!
Faig becaines d'una setmana.
Mira per on, no m'he dutxat.
Va ser: traure el cap i anar-se'n.
Ja he passat el capítol de les presses.
No tinc sort, tots els veïns són muts.
No patiu, us espero.
Aquest mes no m'han convidat.
Ni sé on deixar els diners.
Acabo de tenir un disgust.
He aconseguit passar per estranger.
Aquest any tampoc m'han deixat regals.
Ni vull saber quan podré opinar.
Ben bé no sé la cara que faig.
Estic pensant en agafar una altra feina.
Vulgues que no, et desanimes.
Avui, plegaré al migdia.
No crec que ens poséssim d'acord.
Si us plau, no em féssiu xerrar.
Ja recordo qui vaig estar.
Pensaments festius (XLIV)
01 Febrer, 2020 14:26
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El problema de créixer és que fas nosa als altres.
El progrés fa el món petit i insatisfet.
Em preocupa la gana si entra a casa.
Si vestim a l'home amb flors la dona agafarà el bastó.
La natura és una mare que ignora els fills febles.
La joventut és la primavera fatalment suportable.
La vellesa és un sac que pesa massa.
No vull tornar a ser jove per si empitjoro.
El pitjor de ser ric és suportar els amics.
Vaig tant de festa que he oblidat el que és.
Déu va posar or però el dimoni n'amagà una bona part.
Per a què vol Déu calzes d'or si no beu mai?
No arriba a la saviesa qui s'atura a la niciesa.
A l'enemic és millor portar-lo al davant.
El pitjor d'ensenyar és si no aprens.
No em preocupa la porta sinó el que tanca.
Un amic, si és un tresor, més val no tocar-lo.
Si no l'estimés, faria negocis.
No dubto del que faig, dubto del que penso.
Arribar a casa d'hora, és perdre l' equilibri.
Ho té bé, perquè em pot donar la culpa.
Casar-se és símptoma de necessitat i cansament.
El pitjor de casar-se és si arribes a ser el germà.
Tenir fills és canviar passió per seny.
Casar-se i no morir-se és sobreviure.
No tinc por dels mals sinó de fer-los meus.
El televisor és un calaix que es mou.
Déu va crear l'home, però no ho tornarà a fer.
Els que no creuen necessiten més cervell.
La dona viu més perquè hi ha molt per endreçar.
Si Déu és una dona, acabarà xisclant.
No em preocupa tenir anys, només envellir.
El millor del sogre és que entreté la sogra.
El somni és el premi dels impotents.
Al teatre de la vida, el dimoni és el traspunt.
Sempre és fàcil trobar una dona que no t'entengui.
Perdre la pressa és obrir la porta de la felicitat.
Per molt que corris sempre arribaràs després.
Si vols entendre el món, vés-te'n.
El millor que ser fer és el meu secret.
El sac dels deures sempre està ple.
Vol manar qui té dificultat per creure.
Com poden ser bones les paraules si passen per les dents.
No crec en els diners, però sí en el que fan.
Poemes curts (XLIV)
01 Febrer, 2020 14:24
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Per haver
regne i rei,
cal saber
la bona llei,
plorar després.
A la cambra,
hi ha enrenou:
poca paga,
minso el sou
i basarda.
Li he contat al ruc,
dolça meravella,
que, si no hi ha estrella,
cal cercar aixopluc
sense massa espera.
Al reialme
de la sort,
en són quatre
i mengen tots:
porc, pollastre.
És quan crido
de valent
quan albiro:
pluja o vent,
mai em privo.
Una jove
m'ha de dir
que ser pobre
i bon marit
és molt noble.
Si la pluja
ve per mi,
com em muda
de vestir:
botes, caputxa.
Em desperta el vent
movent les persianes,
les fulles, les branques,
el pas de la gent,
tots van a estrebades.
Al silenci de la nit,
surten les bruixes,
uns dies aporten pluges,
els altres duen neguits,
són prou absurdes.
A la casa vella,
parlen els envans:
paraules d'abans
plenes de promeses,
lluny de veritats.
Massa dies
sense pa
porten mides
del demà,
prou esllanguides.
A la lluna plena,
massa l'enrenou,
sopes amb un ou,
crits a la taverna,
és prou minso el sou.
De petit, somiava
ésser bon pastor,
ovelles menava,
manava el meu gos,
ho somio encara.
Caminoi de fulles
em porta tardor,
dones ben eixutes,
porugues de cor
qui mena aventures.
El vent em conta
en ser al terrat:
la pressa és tota,
avui, faré tard,
sempre aquesta història.
Si sabés que la festejo,
de segur, es queixaria,
massa flors demanaria
en somiar mentre feinejo,
potser és massa presumida.
És llavors quan van,
dolces melangies,
sentint mentre xiscles
amb riures estranys,
són les fantasies.
Essent tan porucs,
enmig de les ombres,
mai em trobo a soles
quan faig un remuc
en sentir-me home.
Cada temps em porta
a regnes estranys,
són els averanys
cercant la penombra
d'una terra eixorca.
La mar cantava
cançons de guerra,
el vent li feia
remoure el llom,
ella se'n reia.
Epigrames (XLIV)
01 Febrer, 2020 14:11
Publicat per jjroca,
Epigrames
Entre rius
i rierols,
posen nius
els verderols.
Una barca
sense peix
és un regne
sense rei.
Posa roses
al jardí,
puix Sant Jordi
ja és aquí.
Una casa
dintre el mar
amb sirenes
per guardar.
Si he de morir,
sigui de pressa,
amb dolça pena,
me'n vull eixir.
Porteu-me la pluja
dessota del braç,
amb un gros cabàs
o on vostè vulga.
Voldria dormir
dessota d'un pi,
enmig d'un jardí,
dintre d'una arbreda.
La mossa tenia
aquest gran desig:
trobar un marit
amb poca família.
Una casa vella
sap com xiula el vent,
com mou el ponent,
com el sol la crema.
Posa feina
a tot el món,
és la reina
de la por.
Dintre la cuina
té el seu món
ni sap ni rumia,
crema i es mor.
Una noia.
al balcó,
és cofoia
del seu tro.
La Verge Maria
no se'n vol anar,
té, a l'establia,
sostre i un vetllar.
El vent camina
amb pas airós,
perdut, confós,
cercant qui el guia.
Ni em plau el vent
ni vull tempesta,
vull eixa festa
de l'anar fent.
Maria demana
flors del meu jardí,
no les haig encara,
haurà de glatir.
La bruixa vella
demana or,
que el posi ella
puix té més sort.
Les paraules volen
cercant el cel,
de vegades, donen,
mai me les crec.
Mireu el vent
com s'esvalota,
és poca-solta,
força valent.
L'oreneta plora
en aplegar al niu,
el passat estiu,
va fer casa nova.
La cuca demana
un estiu plaent,
com es va perdent,
la pau que reclama.
Com n'estic
d'enamorat
que he fugit
sense pagar.
La mare es queixa
sense raó:
ni mano jo
ni plorar em deixa.
Tot i mirant
el melic,
voldrà, l'amic,
del tot, guanyar!
Pensaments divins (XLIII)
17 Gener, 2020 15:41
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Noè li ha proposat a Déu: diluvis locals.
Massa dies em toca anar a l'infern a peu.
Déu no vol la fi del món, se li ompliria el cel de fantasmes.
Vull aconseguir una caldera d'auto-neteja.
Necessito obtenir més gràcia a les ofertes.
Només peco si hi ha descompte.
M'han condemnat a fer-me vell.
Si puc, li faré la traveta al dimoni.
He demanat als Reis que em portin una caldera nova.
Satanàs ha de dir missa, fa falta vi negre.
Déu li ha proposat a Satanàs: canviar els papers.
Va ser aplegar al cel i començar les cues.
Josep va aprendre la drecera per a anar a Egipte.
Satanàs mai compra loteria de Nadal.
He d'anar a Jerusalem quan ho mani el cens romà.
He demanat el master: Aprengui a ser sant!
Quan mori, estudiaré per a fer miracles.
He signat un pacte de no agressió amb el meu dimoni.
Voldria anar al cel a mitja pensió.
Necessito ajudant per a endreçar els pecats.
Al regne del cel no solen celebrar referèndums.
Un dia d'aquests igual decideixo salvar-me.
Tinc poques ganes de repartir la gràcia.
He demanat anar a l'infern sense compromís.
On és el costum de penedir-se?
Era al cel, però notava com un buit.
No es permet pecar en horari de missa.
Cada setmana, Satanàs perd una caldera.
Jesús no va estar el millor dels polítics.
Vull guanyar-me el cel, hauré de triar les cartes.
Tres àngels volen pactar els torns de nit.
S'està bé al cel, però les distraccions són minses.
Sant Pere no vol més recomanats de segona.
Quants entrepans necessito per aplegar al cel sense gana?
A final de mes, encetaran una altra butlla.
No sé mai quan Judes aplega o se'n va.
La Verge prefereix les espelmes de colors vius.
Reorientació de les processons, els coixos aniran a l'endemà.
Judes diu: Pots aprendre, però no t'ho prenguis a pit!
Mares de sants demanen els setials dels seus fills.
He fet sis pecats, puc repetir?
Déu, a l'atur, farà rebaixa amb els pecats.
Mai sé quan el pecat és mortal o venial.
Necessito una aureola nova per al cap de setmana.
Fa dies que no canvien l'aigua de la caldera.
M'han demanat que vagi al cel a cobrir un buit.
Satanàs revisarà el compte de resultats.
Déu no aprovaria en un pla d'acceptació.
La Verge diu que el color blau és de nois.
Ja he canviat cinc cops l'advocat del Judici Final.
Tomàs no creu que Jesús sàpiga nedar.
Satanàs vol reciclar campanes velles per a fer calderes.
Fins a quants pecats em poden descomptar?
Mai endevino a quina fila tinc la cadira celestial.
Satanàs ha tret verdures de la dieta quaresmal.
Déu mai sap on sóc quan el demano.
Vuit de cada deu demanaran canviar de dimoni el cap d'any.
La majoria dels innocents no esdevindran sants.
Estic aprenent a pecar, però no me'n surto.
Pensaments educatius (XLIII)
17 Gener, 2020 15:39
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He sentit a dir que hi ha deserts amb silenci.
Els he dit de tot, han d'estar en forma.
Hi ha una mare que assegura conèixer el seu fill.
És una sort que ja sigui dissabte.
Els he posat feina per a l'estiu, però condicional.
Un ha demanat millorar la nota, li he escrit amb bona lletra.
La primera setmana és la lluna de mel.
No sé com s'ho fan per a perdre els deures.
Els ensenyaria la taula del tres, però estan seguts en taules de quatre.
Potser ser mestre, és una mica més de dos.
Quan se'n van, oblido la catifa vermella.
Haig vint-i-cinc alumnes, tres no em critiquen obertament.
Vulgues que no, vaig respirant.
Hi ha una nova llei d'educació, amb tres més: calaix ple.
No aprenen, però per a jugar tenen la mà trencada.
Els he demanat que facin via i han tret la plastilina.
No volen resoldre el problema fins que peti.
Es mantenen amb tres paraules correctes per dictat.
No els ho volia dir, però demà no hi ha escola.
Mai aconsegueixo que escoltin alhora.
Segueixo pensant que, algun, en deu saber.
No ho voldria assegurar, però estic una mica decebut.
De segur, que alguna cosa els deu interessar.
Els he fet pensar, dos s'han adormit.
La meitat xiscla, l'altra meitat s'avorreixen.
Porto una setmana sense saber on són.
No són perillosos, però procureu que no mosseguin.
Mireu d'estalviar en paraules.
Acabo de veure'n un volant.
He decidit suportar-los amb ganes.
Espero que prompte es facin vells.
He estat un parell de mesos cercant-los el coneixement.
Si un dia en sé més, fugiré.
Gairebé ni els envejo.
Baixo els continguts mínims un parell de vegades per setmana.
Amb nou anys, ja distingeixen: l'anar del tornar.
Els he posat deures i donat cupons per a estalviar-se'ls.
Ma sé si pregunten o responen.
He hagut de cremar el llibre d'ortografia.
Farem un control per comprovar la desorientació.
Han respost una pregunta, havien d'estar cansats.
He de respondre anàrquicament per tal de ser entès.
Provaré d'ensarronar-los amb respostes correctes.
Vull un mestre jove amb capacitats mimètiques.
Va ser: arribar i provar d'ignorar-me.
Ho entenen tot, però no ho comprenen.
Han escrit quatre paraules, tres amb retalls.
Estic content, encara m'enfado.
He demanat més esbarjo instructiu.
Els alumnes estan motivats i ensumen fort.
Només em creuen els caps de setmana.
Els he dit que callen, dubto de la velocitat del so.
De vegades, penso que pensen.
He repetit tant la lliçó que ja me la sé.
Mai em preocupa l'hora de sortir.
Estan redactant, igual tinc un ensurt.
Els hauré de posar bé a tots per a estalviar.
Fa tres mesos que poso les mateixes preguntes.