Dos poemes desfullats i deu epitafis

04 Novembre, 2009 19:30
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

La fulla

 

La fulla cansada

de treballs feixucs

espera, delera,

vol pausa planera,

sense grans remucs,

per somiar la tarda.

Ha passat eixuta,

dolça primavera,

entre gran bonior,

després la calor

la va fer més vera,

més noble, més bruna.

Aplega el bon temps

de deixar la feina

en altres indrets,

ara vol l’ hivern,

sense cap veïna,

sense massa fred.

 

Les ametlles

 

Una catifa, mil fulles,

cargolades, sense encís,

com es perd el paradís

de les ametlles porugues.

Les he recollit, amb ganes,

una a una, entre cançons,

els joves eren a escola

els més vells prenen el sol.

Les ametlles presumides,

mig obertes, sense seny,

han trontollat fins a terra,

han caigut sense dir res.

Una en plego, altra deixo,

és el fet de treballar,

em voldria afanyar,

m’ entrebanco, ho lamento.

Una a una, al cabàs,

van caient, es van dormint,

encara porten vestit,

a casa, l’ he de llevar.

Després pugen a les golfes,

pensatives, sense fe,

allí dormen mig hivern,

tot somiant: Serem les postres?

 

Epitafis

 

Cap sastre em vol fiar.

Com va la vaga de transport?

Han prohibit tots els cursets accelerats.

No he aconseguit la feina.

Experimento sensacions estranyes.

Tinc els ossos desmotivats.

Sis mesos més i acabo la penitència.

M'han concedit el tercer grau.

No crec que vulgui tornar.

No féssiu preguntes que no puc respondre. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital d'Espanya: