Dos poemes de peanya i deu pensaments divins

08 Novembre, 2009 13:07
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Arribem al carrer gran

 

Hem de treure la patrona

a passejar pels carrers,

enmig presses, desespers,

comença la feina grossa.

Els carrers són prou estrets,

la peanya és molt antiga,

entre suors i fatiga

anem desfent el turment.

Arribem al carrer gran,

trobem sencera munió,

regidors, televisió,

els nouvinguts a ser sant.

Llavors comencen empentes,

el prendre plaça d’heroi,

les estrebades, els cops,

solen fer les malifetes.

En cinquantena de passos,

hem canviat cent portadors,

uns porten el nen en braços,

la patrona va com pot.

Entrem de nou al carrer,

on només viuen les flors,

ens quedem els perdedors,

amb la Verge i poca gent.

 

Tot d’ una

 

Mare, deixeu-me dormir,

no vull portar la peanya,

aquella mossa m’ enganya,

diria que es riu de mi.

Estimava la dolcesa,

nova mel en la paraula,

em demanava ajudar-la,

em regalava l’orella.

L’ havien fet feia un mes

pubilla de no sé què,

havia d’ anar, a la festa,

processó pel seu carrer.

Llavors em veia, oferia,

el regal del seu somrís,

com em feia fonedís,

aplegant on no volia.

La peanya és massa gran,

va farcida de mil flors,

no faltaran servidors

massa enjoiats pel treball.

Em deixaran mitja espatlla,

acabaré mig trencat,

em farà la gran rialla,

i, tot d’ una, oblidat.

 

Pensaments divins

 

Tenim dos sants en oferta.

Les processons han de sortir a l'hora assenyalada.

Han reconvertit la sala dels pobres d'esperit.

Déu està en mans de la providència.

L'infern romandrà tancat per rebaixes.

Vull ser temptat, però amb més imaginació.

Satanàs pren les dones dels rics i torna les dels pobres.

Aquest any, a l'infern, ha guanyat l' avarícia.

Déu dóna aigua i Satanàs inaugura balnearis.

Jesús també curava de gràcia. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: