Dos poemes de demanar i deu pensaments educatius
12 Gener, 2010 14:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Em deixen
He tret de nou la llengua a passejar
en una terra plena d’ enginy i engany,
avui ho dic: Em sento molt estrany,
no tinc desig ni ganes de lluitar!
He farcit d’hora lliçons prou mal apreses
en una classe on tot potser un singlot,
he pres el guix, he dibuixat uns mots,
volia, al punt, amansir les promeses.
- No ha de patir, tindrà un home valent,
enllestirà la feina i el jornal,
dissertarà, beurà si això li cal,
arribarà on tot serà plaent!
El monstre així, acluca, esperona,
va a cercar: Victòria i condol!,
fugen de pressa, així em deixen sol
en una vila que vol fer de marona.
Deixeu-me anar
Una paraula amb sa veu,
en sortir, al carrer, trontolla,
diria que, ben dintre meu,
hi ha rancúnia i es fa fora.
És sentiment prou vençut,
sense ganes ni alegria,
ha d’arribar cada dia
però tarda en ser aixopluc.
Massa déus i poc valents
m’ho posen prou malament:
És un patir sense gent,
sense força, sense gest!
Aplega l’hora tardana
a la vora de la font,
les poncelles també hi són
tot i fent-me mala cara.
Engego una poesia,
filla, sense compromís,
ha sortit del paradís,
es fa lletja cada dia.
Quatre versos mal comptats,
un desig de poca-solta,
en el cap tot és revolta
he perdut tots els combats.
Torno a la sala daurada
del somriure i el callar,
no patiu, deixeu-me anar
a somiar altra vegada.
Pensaments educatius
Sé que no m'escolten, suposo que no són sords.
Mireu si m'estimen que ni em veuen.
He estudiat prou temps per saber que no ho entenc.
Avui és dilluns, encara no els vull despertar.
Estic aquí, la pubilla no em feia cas.
Per molt que cridis, el rellotge no s'espanta.
Abans de començar la lliçó, és millor amagar les vostres intencions.
La classe ha de ser democràtica, tots han de tenir por.
Si tingués moral, no podria ensenyar res més.
Compreu una caixa gran per amagar les hores baixes.