Dos poemes de Reis i deu epitafis
08 Gener, 2010 17:33
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
M’han portat
Els Reis m’han portat
un llapis ben nou,
un somriure tou,
de nou, mig esclat.
Un cervell petit,
inquiet, eixerit,
que vola, pels altres,
quan pot, a la nit.
Destria paraules
les va remenant,
de sobte, l’encant:
Les posa ordenades.
Així, d’amagat,
tremolant, ferotge,
emplena, de grat,
el full blanc, mediocre.
Els Reis m’han portat
les ganes d’ahir,
el viure i glatir,
el son i l’esclat.
Ho tinc a l’armari,
desat, mai tancat,
us deixaré entrar,
com sempre, a diari.
Passats els Reis
Han vingut els Reis
farcits de regals,
prenyats de desigs,
joia dels infants.
Han passat les places,
els carrers més amples,
amb camells prou magres,
immòbils, incerts.
Han passat somriures,
bones intencions,
glòria de minyons,
recança dels altres.
Hi tornem a ser,
nou mes de gener,
fatigues i precs
d’un país tan pobre.
Com les belles fades
han fugit també,
cercant el recer,
deixant-nos els monstres.
Epitafis
Llogueu-me, menjo poc.
Els dijous vaig al mercat.
No entreu sense mirar.
Salvem els arbres, prou taüts!
Només estic hivernant.
Ara, penso sense cap.
Tinc un present decebedor.
Fins aquí, arriba la crisi de treball.
Disculpi senyor, quin dia fa?
M’he convertit en un perfecte pacient.