Dos poemes de mullena i deu epitafis

04 Maig, 2011 20:41
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Tinc el consol

 

Gran dimecres, remullat,

passa les hores i parla:

Avui, no fas bona cara!

Avui, et trobo enfadat!

Acluco la vista i dic:

Sóc al cor de la mullena,

passo ànsia i prou pena,

dormo mal tota la nit!

Gran dimecres, insinua

que no queda molt per fer,

la pluja és el primer,

després ja vindrà la muda!

Em comenta com el sant

tenia les bosses plenes

massa grasses les ofrenes,

els havia de fer cas!

Gran dimecres, em demana

que parli amb el Creador.

Si t’escolta bo i millor,

jo tampoc tinc gaire gana.

Entro, somort, a l'església,

enfilo porta i sagrari

i li faig el comentari

al Senyor de cada dia.

Estic esperant resposta,

la gran lluerna del sol,

fet i fet tinc el consol

de creure la bona nova.

 

Damunt la serra

 

De fet, han sorgit barrancs

de terres insospitades,

tot entremig de les cases

dels més pobres vilatans.

No cal dir que ni ho sabien,

que vivien a l’enmig,

els rics ni tenen desig

les vénen als qui confien.

Tindran rierol preciós

a la sala principal,

hi podran fer un canal

prou barat i espaiós.

Fortuna de les fortunes,

perquè véns quan jo me’n vaig,

perquè penso que és més grat

el perdre sense pressures.

Dóna-li la pau al ric,

al pobre dóna-li terra,

però siguis bon amic,

posa-li damunt la serra!

 

Epitafis

 

Llogo apartament sense dret a cuina.

Em queden anys de penitència.

De segur que no us conec?

Tinc pressupost per cinc paraules.

Us faig saber que sóc dintre.

He estat un home vital.

He vingut per l’anunci.

Endevina qui era!

Vull ser invisible!

Levito amb facilitat.

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital de Tarragona Província: