Dos poemes amb pluja i deu pensaments divins

10 Maig, 2011 19:05
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Darrere del vidre


Com repasso el carreró,

darrere del vidre estant,

mil gotes cauen i van

omplint cases de records.

On rauen els vells pagesos,

que sembraven ordi i blat?

Avui, la pluja ha deixat,

els desitjos ben estesos:

Gras el ruc de bona palla,

la sínia serà bonior,

arribada la calor,

torna a riure la xicalla!

Va caient la bona pluja,

rierol és el carrer,

una mosca s’entreté,

amb un bocí de maduixa.

Darrere del vidre estant,

van rajant el dolços versos,

potser trobaran, corpresos,

els pensaments dissortats.


Deixo la vella


No hi ha passes al carrer,

és divendres al migdia,

només passa, qui ho diria?

La pausa i el sentiment.

Endinsat al poble vell,

veig com li ploren les cases,

amples golfes, les estances

ben buides, sense atuells.

La pluja dibuixa el son,

afora de la finestra,

la pagesa, un xic més vella,

mena pausa i records.

Com corre per amples camps

guarnits de blat, de roselles,

un somrís mou les parpelles,

cansades de tant somiar.

El seu home, ara, dorm

en el nínxol dels veïns,

massa pobres per ser rics,

molta roba i poc sabó.

Deixo la vella i avanço

per carreró massa humit,

allí, es queda l’esperit,

allí, em deixa quan passo.


Pensaments divins

 

Satanàs et dec set pecats, pren nota.

Tres deixebles de Jesús volen fundar un partit republicà.

Jesús ha de tornar, parlaré amb el fuster.

Tres casats explicaven a un fadrí el que és un calvari.

No ho entenc: He anat a missa de vuit i n’eren cinc!

Vaig aplegar al cel a l’ agost, Sant Pere era d’excursió.

Era a punt d’ anar al cel, quan va sonar el despertador.

Satanàs ha de reduir personal, només posarà dimonis als rics.

Déu té tres persones, qui rep els dijous?

Jesús va fer tres anys de mestre, només té un trienni.


 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: