Dos poemes amb papallones i deu pensaments educatius
30 Maig, 2011 16:55
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La deessa
Surt de l’ou
ben tibada,
ben planxada,
indolent.
Amb vestit
de cent colors,
lluentors,
tot novell.
Com es posa,
tafanera,
tan lleugera,
al cadamunt.
Ensenyant
tanta bellesa,
la deessa
de les llums.
I, ara, vola
neguitosa,
delerosa,
entre les flors.
Ni em veu,
ni em mira,
ni sospira
pels amors.
Estimada
papallona,
vola i vola
ran els cors.
Anuncieu
Tot de sobte,
primavera
es vesteix
de mil colors.
Apareixen
sense pressa,
les poncelles
de les flors.
Ara xuclen,
després volen,
després proven
el somiar.
Papallones,
tan bufones,
neguitoses
en passar.
Ni marciu
ni deixeu
cap mal aire
en marxar.
Oblideu
qui us mira,
qui sospira,
qui es desfà.
Anuncieu
al gran món:
Un segon
és el demà!
Pensaments educatius
Com no n’ hi havia prou amb els alumnes, ara, tenim ordinadors.
M’he llevat d’ hora, sabia que era festiu.
Tinc un alumne impacient, l’hauré de posar a hora.
Tenim un circ on creixen els nans.
Volen resultats, en tinc de tota mida.
Han fet un informe educatiu sense demanar-me permís.
He tret les pitjors notes de l’examen.
He pujat els excel·lents a dos pernils.
Em deixen els alumnes perquè no els espatllaré.
Tenen telepatia, he obert la boca i han sortit corrents.