Dos poemes de marxa i deu pensaments divins
18 Desembre, 2011 06:58
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Qui volarà?
On han marxat
les orenetes?
Qui volarà
sota el cel gris?
Aquí, a la vila
ni empaiten presses,
els joves surten
d'un món petit.
Al carrer, queden
els vells corpresos,
els bancs promesos
no han arribat,
paraules toves
sense interessos,
ni escalfa el sol
ni parla clar.
On han marxat
les orenetes?
Qui els ha portat
a altres indrets?
Aquí, a la plaça
no hi ha negoci
ni hi ha canalla
ni tenim drets.
On han marxat?
On han marxat:
les flors,
les tombarelles,
les porugues estrelles
i les boniors?
On han marxat:
les hores,
les tafaneres,
aquelles nits senceres
tan temptadores?
On han marxat:
les taules
del gran cafè?
Només queda la fe
de les paraules.
On ha marxat:
el riure,
el seu anar?
No el sé trobar
ni el puc descriure.
On heu marxat,
dolces guspires
del meu amor?
Ni espero ser senyor
ni és dolç el viure.
Pensaments divins
Satanàs posarà dutxes al costat de la sala de calderes.
Satanàs creu que portar banyes fa créixer la desconfiança.
Déu pensa que Jesús hauria d’estar casat.
Hi havia un temps, però Déu el va foragitar.
Si hi ha més humans, haurem de compartir àngels.
Estava Déu en el cel, quan va arribar la idea.
Déu hauria de començar on acabo.
Satanàs està decebut, els homes juguen i no pequen.
La Verge presidirà una associació de santes.
Jesús no rebrà visites el Divendres Sant.
Dos poemes prou foscos i deu pensaments educatius
15 Desembre, 2011 05:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Prego silenci
Escriure, així, mai em convida,
vaig amatent del meu destí,
la gran sentència de per vida:
El suar molt porta el patir!
Arrenglerades totes les hores,
massa promeses per a complir,
estic al cas d'aquestes obres:
Massa són poques per no morir!
Com vaig rabiós menjant les ungles,
ben capficat en no ser res,
els manadors tenen les cures,
els amples dolls tenen poder.
De tant en tant, com la somio,
vida més bona no he de gaudir,
no puc dir res, com em retiro,
prego silenci fins al morir.
He de morir
Ni llum ni fum ni hores baixes,
dintre la cova només fa fred,
les joves perden llur interès,
ahir, em deien: Què no m'estimes?
L'empresa llarga, la gana molta,
el menjar minso, el riure lluny,
entre els dimonis, en tindré un,
és llefiscós, ben poca-solta.
Fugits el vi, els sentiments,
la lluita llarga per la noblesa,
a casa un vell, ni roba estesa
ni massa ganes d'anar perdent.
Prenc el dimoni per sota el braç,
pel llarg cabell o per l'orella,
a mig camí, solta una queixa,
és tan monòton, tan pertinaç.
El món com passa, de nou, s'enfila
per carrerons mancats de llum,
com resto sol, ni ningú vull,
és la riquesa, qui, de lluny, crida.
Estret el cor, ampla l'esquena,
al cementiri, la gran passió,
cap a les dotze, toca el sermó,
he de morir, ningú espera.
Pensaments educatius
Aquest curs, podreu aprendre a terminis.
Aprenen a compartir: un excel·lent per a cada sis alumnes.
Jesús va néixer a Betlem o a la plaça de l'ajuntament?
He demanat als Reis una classe sense enrenou.
Tinc dos alumnes que pensen, connectaré l'alarma.
No tinc sort, només, he perdut dues dents.
El metge no em donà la baixa, el seu fill és alumne.
Tinc tres alumnes superdotats, no acostumen a venir.
Estan treballant, no els desperteu.
Li he dit a la pissarra que es vagi a dutxar.
Dos poemes temporals i deu epitafis
12 Desembre, 2011 06:03
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tinc temps
Tinc temps dels déus,
me'l deixen al coixí,
a mitjanit,
em porten la cistella,
allí, guarnit,
farà la tombarella,
s'endinsarà en el pit
sense dolor ni creu.
Al més enllà,
fineixen els honors
ni hi ha remors
dels incipients mortals,
no hi ha colors
ni éssers principals,
tot és ben clar.
Tinc tot el temps,
no me'l puc acabar,
l'he de deixar
guardat a l'alturó,
vindran els lladres,
com se'ls veurà el llautó,
han de fugir amb el vent.
No vull res més
que aprendre a poc a poc,
somiar en seure a prop
de l'alzina propera,
sentir com tot és nou,
pertànyer a la drecera,
tornar el darrer recés.
Massa fre
Si vull glatir,
tinc hores a l'escreix,
un sentiment
difícil de pair,
no cal patir,
el món veurà con neix
la nova ment.
Podré trobar
el sac de melangies,
el cove d'alegries,
el miratge perdut,
esdevindrà
un personatge mut
farcit de fellonies,
notablement eixut.
No he de mirar,
la cova dels traïdors,
dels somiadors
que esperen el nou dia,
és tot ben ple
d'aventures porugues,
amb massa fre,
sojorno el cel quan crida.
Epitafis
Estic en un paradís fiscal.
Als pobres, ni ens deixen votar.
He pres les flors d’una veïna rica.
Us aconsello no tenir gos.
Demà, igual vaig a les rebaixes.
Desperteu-me a les vuit, si us plau!
Si no pregues, li diré al Pare.
Algú em pot portar una manta?
No responc en cas d’incendi.
Trobo a faltar les classes d’equitació.
La raó
10 Desembre, 2011 08:15
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La raó:
1) Mai troba casa on passar la nit.
2) Va néixer en el desconcert primer.
3) Vol aprendre, però no li donen eines.
4) Oscil·la entre l'ètica i l'estètica.
5) Cerca un bon arbre per poder seure.
6) Espera trobar-se algun dia amb el temps.
7) Menja massa per poder pair.
8) No sol anar de bracet amb els pobres.
9) Dubta si es podrà jubilar.
10) Morirà quan el sol surti per ponent.
Dos poemes amb establia i deu pensaments divins
07 Desembre, 2011 12:43
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tenen estable
És temps d'hivern
qui passa per Betlem,
cansat el sol, el fred
per places i carrers.
Maria, a l'aixopluc,
espera el part,
Josep és tot ensurt
ni sap on va.
Gelats indrets,
minsos de tot,
blancor de neu
sense escalfor.
Josep pregunta,
ningú respon,
la nit apunta,
Els deixa el sol.
Per tota empresa,
talment petita,
aplega festa,
festa esllanguida.
Tenen estable
on sojornar,
arriba el pacte
de l' Infantar.
La nit és dia
Aplega nit
a l'establia,
tou el marit
de na Maria.
La nova estrella
Els dóna llum,
gran meravella
amb riure eixut.
No sabrà com
en Josep troba
petit Minyó,
Fill de la Dona.
Dubtes finits,
somnis estranys
són ben guarnits,
ben principals.
Vindran els Reis,
altres pastors,
portant presents
per al Nadó.
A l'establia,
passen neguits,
la nit és dia,
estava escrit.
Pensaments divins
Déu creu que es va passar en castigar Sodoma.
Hi havien més déus, però se’n van anar.
Satanàs sap que, a Déu, només li donen disgustos.
Volia ser sant, esperava les rebaixes.
Déu està construint un spa al setè cel.
Déu acusa Satanàs de competència deslleial.
Déu ha canviat el menú, ha tret la llagosta.
Cel en quarantena per una epidèmia de sants.
Satanàs ha fet una treva per fer un inventari.
Déu permetrà fumar en cuines i cambres de bany.
Dos poemes pels Nadals i deu pensaments educatius
04 Desembre, 2011 09:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Jesuset somriu
Venturós el temps
si porta alegria,
el Fill de Maria
arriba a Betlem.
Després d'un viatge,
prou llarg i pesat,
aplega el Nounat,
anuncia l'àngel.
Poncelles, pastors,
tot és meravella,
el sostre desvetlla,
mostra el seu tresor!
Al cel, les trompetes
desgranen cançons,
a terra, s'escolten
rondalles de cor.
Jesuset somriu,
la Mare el gronxa,
dormirà una estona
cercant el caliu.
En serra propera,
es veuen els Reis,
van cercant el Déu
sortit de l'estrella.
Aplega el Minyó
Una nit tan fredolica
envaeix petit Betlem,
com la foscúria pretén
empetitir cada mida.
El poble, a casa estant,
enceta tots els gresols,
defora creixen les pors
al dedins ploren envans.
Per aquells estrets carrers,
jove fuster neguiteja,
voldria trobar la menja,
la cerca amb pocs diners.
Per a després, una estança
on la Dona resguardar,
no es poden consolar,
van perdent minsa esperança.
Una estrella nova esclata,
omple les cases de llum,
els pastors amb sa cabrum,
senten riure la muntanya.
Després d'una llarga estona
aplega el Minyó Rei,
a l'estable, la pau creix,
té una Verge per Marona.
Pensaments educatius
No perdeu temps sumant, ningú vol ser semblant.
He posat pocs deures, cal afavorir la responsabilitat.
Eviteu fer reunions de claustre en zones inundables.
Per mantenir-los a ratlla, fomenteu la geometria.
Es prega difamar en privat.
Per ensenyar el sis necessito dues mans.
L'alumne és bo, el faré repetir.
Tinc tres alumnes nous, total: vint-i-set!
Ensenyava perquè li manava el cos, d'inspectors.
L'anava a suspendre quan va arribar el germà gran.
Dos poemes de Minyó i deu epitafis
01 Desembre, 2011 06:36
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ha nascut
A Betlem, no parlen
ramats ni pastors,
les ovelles jauen
tot somiant verdors.
En la freda nit,
no vindrà foscor,
ha vingut l'estrella,
brilla com el sol.
Els pastors la miren,
esglaiats, amb por,
d'on ve aquest llum?,
qui és el seu senyor?
El llum assenyala,
de sobte, l'estable,
el cor els reclama,
cap allí, enfilar-se.
Dintre Una Parella
troben esblaimats,
el somriure d'Ella
és somriure clar.
Un Minyó reposa,
l'àngel anuncia:
Ha nascut el Déu,
el Fill de Maria!
Un Minyó arriba
Arriben els Reis
del llunyà orient,
en ser a les afores,
paren campament.
Els pastors tremolen,
els guanya la por,
aquests Reis, què volen?,
ja tenim senyor.
Amb tanta recança,
ningú els ha vist:
La Jove Parella
porta el seu neguit.
Aplega una estrella,
molt jove, radiant
i porta el seu llum:
intens, fort i clar.
Quina nit més llarga
no tindran ni son,
l'ovella ni bela
ni rumia ni vol.
Ben prop de la vila,
un esclat se sent,
un Minyó arriba,
ningú sap qui és.
Epitafis
Horari de visites: De 10 a 12 del matí.
El mossèn va dir que seria al cel en hores.
El metge diu que hauria d’evitar les enrabiades.
Estic esperant un amic per passar comptes.
He aplegat d’hora, tenia por de trobar-ho tancat.
El problema és que em cauen els pantalons.
Només faltaria una altra missa de morts.
No puc despertar la senyora, està dormint.
He aconseguit treure’m el neguit de sobre.
Aquí, és que no es pot viure!
El patiment
29 Novembre, 2011 08:39
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El patiment:
1) Neix de la vital ignorància.
2) Tria certs cossos per a quedar-se.
3) Viu entre l'obstinació i el compromís.
4) Allarga, obstinadament, les mesures de temps.
5) Accelera el cor i entortolliga l'estómac.
6) Pot créixer fins mesures inabastables.
7) Necessita de la pausa del silenci i de l'oblit.
8) Pot atacar en qualsevol de les hores baixes,
9) Procura trobar casa en cors dolços.
10) Toca el dos quan arriba la gran decepció.
Dos poemes per Betlem i deu pensaments divins
26 Novembre, 2011 06:03
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Nen formós
Corren, per Betlem,
els tres rabadans,
en la clara nit,
dessota l'estrella,
van, de casa en casa,
a tots anunciant:
Ha nascut un Nen,
quina meravella!
El guarden els Pares,
un ruc i una vaca,
en el vell estable,
mireu, hi són tots,
d'allí, som vinguts
i un àngel proclama:
Aneu al pessebre,
trobareu el goig!
És un Nen formós
vingut a la terra
per portar del cel
missatge d'amor,
allí, damunt palla,
comença la treva,
la treva del Déu
que estima el seu món.
Només un estable
Fumerals singloten
en una nit freda,
es tanquen les portes,
comença el sopar.
A Betlem, és fosc,
hi ha massa tenebra
i tothom espera
l'escalfor del plat.
Apleguen, plegats,
la Nova Parella
amb un caire trist
i un burret cansat,
cerquen una cambra,
un sostre amb llitera
perquè aquella Jove
anirà de part.
Només un estable
aixopluc els dóna,
allí, esdevé
un prodigi ver,
ben farcit de llum
d'una nova estrella,
on n'hi havia Dos,
ara, en són Tres.
Pensaments divins
Queda prohibit mossegar els condemnats abans de coure’ls.
L’ infern és com un ordinador sense xarxa.
Sant Pere creia que internet era per pescar a la nit.
Jesús diu que, si torna, vol predicar al Priorat.
Es recomana, als justos, que arribin d’hora al rosari.
Déu creà el món, va tenir un mal dia.
Jesús tornarà quan li passi el refredat.
Judes es pensava que Jesús sabia fer més miracles.
Satanàs li ha dit a Déu que no pot pagar més impostos.
Moisès diu que vol taules de plàstic.
Dos poemes apenats i deu pensaments educatius
23 Novembre, 2011 06:41
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ni faré pena
Porta pena el pensament,
ha encallat tots els meus somnis,
a la plaça, hi ha dimonis
que amoïnen a la gent.
Pujo i baixo, pel coixí,
empreses sense cap ciència,
em parla, de nou, consciència,
voldria saber de mi.
Els dimonis fan pecats,
calen foc en tots els boscos,
els mortals anem a trossos
sense treure ni posar.
Com parla distreta ment,
de vegades, ni la sento,
com tremola, com va fent,
com esguardo, com em queixo.
Massa son per tot un home
decebut i trasbalsat,
mireu com està el mercat,
com s'enfonsa tot de sobte.
I el son crida i esberla,
camí vaig del sofriment,
deixeu-me anar perdent,
vist de lluny, ni faré pena.
De seguida
Em posaren una tarda,
sense crits, al daltabaix,
em deixaren una manta,
poca roba d'abrigall.
Era un novembre gelat,
d'aquells novembres d'abans,
massa fred en els terrats,
massa fosca en els envans.
I la llar, a mig encendre,
poca llenya per llençar,
massa misèria per vendre,
poca menja per comprar.
Aquells badalls esmortits,
aquella mena de fam,
aquell somiar amb l'aviram,
aquell morir sense crits.
Passejades per un poble,
ple de pols i de carrers,
els benestants fins a tres,
la resta tocats de pobre.
Una vida, prou eixuta,
per gaudir del noble vi,
no pensaré sinó amb mi,
enllestiré de seguida.
Pensaments educatius
No cal que ensenyeu, però feu cara de pomes agres.
En un mes, s'han menjat tres mestres de bon rotllo.
Proveu d'amagar els rellotges, a veure què passa?
He tingut sort, ja saben on guardo els controls.
Admeto respostes obertes i ben intencionades.
No poden suspendre, he puntuat de cinc a deu.
Afortunadament, els dos suspesos no els tinc al llistat.
Per què trenquen el dolç període de vacances?
Tot arribant el mestre nou, van començar a mesurar-lo.
El nen no podia veure el mestre, la mare demanà visita a l'oftalmòleg.