Dos poemes amb establia i deu pensaments divins

07 Desembre, 2011 12:43
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Tenen estable


És temps d'hivern

qui passa per Betlem,

cansat el sol, el fred

per places i carrers.

Maria, a l'aixopluc,

espera el part,

Josep és tot ensurt

ni sap on va.

Gelats indrets,

minsos de tot,

blancor de neu

sense escalfor.

Josep pregunta,

ningú respon,

la nit apunta,

Els deixa el sol.

Per tota empresa,

talment petita,

aplega festa,

festa esllanguida.

Tenen estable

on sojornar,

arriba el pacte

de l' Infantar.


La nit és dia


Aplega nit

a l'establia,

tou el marit

de na Maria.

La nova estrella

Els dóna llum,

gran meravella

amb riure eixut.

No sabrà com

en Josep troba

petit Minyó,

Fill de la Dona.

Dubtes finits,

somnis estranys

són ben guarnits,

ben principals.

Vindran els Reis,

altres pastors,

portant presents

per al Nadó.

A l'establia,

passen neguits,

la nit és dia,

estava escrit.

 

Pensaments divins

 

Déu creu que es va passar en castigar Sodoma.

Hi havien més déus, però se’n van anar.

Satanàs sap que, a Déu, només li donen disgustos.

Volia ser sant, esperava les rebaixes.

Déu està construint un spa al setè cel.

Déu acusa Satanàs de competència deslleial.

Déu ha canviat el menú, ha tret la llagosta.

Cel en quarantena per una epidèmia de sants.

Satanàs ha fet una treva per fer un inventari.

Déu permetrà fumar en cuines i cambres de bany. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: