Dos poemes de Minyó i deu epitafis

01 Desembre, 2011 06:36
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Ha nascut


A Betlem, no parlen

ramats ni pastors,

les ovelles jauen

tot somiant verdors.

En la freda nit,

no vindrà foscor,

ha vingut l'estrella,

brilla com el sol.

Els pastors la miren,

esglaiats, amb por,

d'on ve aquest llum?,

qui és el seu senyor?

El llum assenyala,

de sobte, l'estable,

el cor els reclama,

cap allí, enfilar-se.

Dintre Una Parella

troben esblaimats,

el somriure d'Ella

és somriure clar.

Un Minyó reposa,

l'àngel anuncia:

Ha nascut el Déu,

el Fill de Maria!


Un Minyó arriba


Arriben els Reis

del llunyà orient,

en ser a les afores,

paren campament.

Els pastors tremolen,

els guanya la por,

aquests Reis, què volen?,

ja tenim senyor.

Amb tanta recança,

ningú els ha vist:

La Jove Parella

porta el seu neguit.

Aplega una estrella,

molt jove, radiant

i porta el seu llum:

intens, fort i clar.

Quina nit més llarga

no tindran ni son,

l'ovella ni bela

ni rumia ni vol.

Ben prop de la vila,

un esclat se sent,

un Minyó arriba,

ningú sap qui és.

 

Epitafis

 

Horari de visites: De 10 a 12 del matí.

El mossèn va dir que seria al cel en hores.

El metge diu que hauria d’evitar les enrabiades.

Estic esperant un amic per passar comptes.

He aplegat d’hora, tenia por de trobar-ho tancat.

El problema és que em cauen els pantalons.

Només faltaria una altra missa de morts.

No puc despertar la senyora, està dormint.

He aconseguit treure’m el neguit de sobre.

Aquí, és que no es pot viure!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: