Dos poemes prou matiners i deu epitafis

25 Gener, 2012 06:55
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Llevar-se d'hora


Llevar-se a l'hora fosca,

deixar somnis al coixí,

prendre el llapis i, així,

començar a obrir la boca.

Les paraules vénen totes,

les més nobles al matí,

a migdia, es van fent fosques,

agafen uns tons de gris.

Llevar-se i obrir la porta

per deixar que entri el món,

els més savis no hi són,

han fugit, escampant brossa.

És hora d'anar perdent

el carro, estris i bous,

treballar per quatre sous,

empobrir de cos i ment.

Però enllà, passat ponent

una veu suau tremola:

Hauríeu de ser a l'escola,

l'escola del pensament!

Llevar-se d'hora i sentir

aquest cos que m'acompanya,

de primer, fa mala cara,

no vol dia per glatir.


Hora primera


Nit que mors, deixant tenebres

en homes vinguts a menys,

deixa gaudir els pobres vells,

han perdut les meravelles.

Ni les orelles escolten

ni els ulls volen mirar,

les foscúries els envolten,

no esperen ni el viatjar.

Passades les primaveres,

les migdiades d'estiu,

han deixat ben buit el niu,

trobant casa en altres terres.

Ni volen saber de res

ni paren de rondinar,

acabat el treballar,

aprenen a fer el pagès.

Nit que mors, deixa'm gaudir

d'aquesta hora primera,

massa fred per primavera,

massa lluny el temps d'estiu.

Acabada la tardor,

encetat el nou hivern,

veig la vida com es perd,

vull la fosca de debò.

   

Epitafis

 

Acabo de saber que no he mort.

Doneu-li les noves a la senyora.

Ni aquí, em sento a gust!

Estic amagat, Déu em buscava.

Un moment, em demanen.

Les cartes amb lletra grossa, si us plau!

Acabo de llegir el primer llibre.

Tinc dubtes del meu aniversari.

Procureu estalviar-vos la vetlla.

Apunteu-me a un curset de dansa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: