Dos poemes pobres i deu pensaments educatius
07 Juny, 2012 06:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He deixat
He deixat,
rierol enllà,
els somnis
i sacrificis,
després l'eina
per aprendre,
entre amics,
els grans negocis.
He deixat
el bon banquer
tot pensant
en fer promeses,
les riqueses
ben esteses
i un dormir:
tranquil, lleuger.
He deixat
el menjar bé,
endrapar
menjars galdosos,
m'han donat
només els ossos
i m'han dit:
Tens bona part!
Vull
Poseu-me, pare,
un cove de volers,
les ganes, els sabers
i, de mil flors, llur flaire.
Deixeu-me, pare, anar
on dormen els vençuts,
amb palla i aixoplucs
dessota del pi gran.
Poseu-me, pare, un món
on somio el tenir,
no voldria morir
sense menjar torrons.
Si val massa fortuna
i no és per a mi,
només he de tenir
bon sol i mitja lluna.
Si no hi ha res més,
vull deu d'una aigua fresca,
brisa sense tempesta
i un bosc cercant el verd.
Pensaments educatius
Demà començarem els números enters, no sé quant duraran?
El més espavilat de la classe assegura que no poden haver tres nombres primers.
Quan gira la terra entorn del sol espera guanyar color.
Podeu seure i fer servir les cadires.
Tinc mètodes, però ningú diu quin és el bo.
Abans, per comptar, feia servir mongetes, però se les menjaven.
Estic content, contesto les preguntes abans que ells.
Aprenen tant, quan tindran gana?
Acabat el curs, he perdut una altra guerra.
Eren notes altes, cap alumne arribava.
Dos poemes afamats i deu epitafis
05 Juny, 2012 12:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Maleït déu
Maleït déu,
ens ha portat
a la casa
dels diners,
tots demanen,
en volen més
i no paren
de lluitar.
El tenir-los,
qui ho diria,
dóna fam
amb interès,
com es compra,
com es ven
i oblidem
les mitges parts.
Maleït déu,
ens has deixat
en un riu
ple de misèria,
els amics
com han marxat,
han perdut
massa de pressa.
S'afina
Amb un cos petit,
m'han posat un cap
que cerca el neguit,
oblida on va.
Amb enteniment,
ple de la dissort,
cerca el seu tresor
fugint del seu bé.
Amb la crua imatge
dels germans propers,
tots volen ser més,
viure com hostatges.
Amb camps isolats,
pagesos a l'ombra,
la ciutat s'apropa,
voldríem anar.
Amb plats preparats,
la gana s'afina,
sorgeix la boirina,
voldríem menjar,
però no tenim
gana suficient,
només serem gent
que caldrà manar.
Epitafis
He decidit fer l'aniversari a les rebaixes.
Estic mort de miracle.
Si trobo l'altre peu, torno.
Era bon amic, però no s'ha mort.
Acabo de demanar la vida eterna.
No respondré cap trucada.
Acabo de perdre la identitat.
Treballaria per pa i aigua.
Procureu ser més discrets.
No assumeixo responsabilitats.
La biblioteca
03 Juny, 2012 07:33
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La biblioteca:
1) És una casa sense menjador.
2) Té cura en mantenir un ordre del pensament.
3) Procura mantenir silencis productius.
4) Guarda munió de somnis i aventures.
5) Presumeix d'ésser una residència intel·lectual.
6) Aconsegueix ordenar paraules en llargues fileres.
7) Voldria viure en tota mena d'espais.
8) Demana, als llibres, paciència i comprensió.
9) Recorda i agraeix la nostra visita.
10) Procura evitar presses i menyspreus.
Dos poemes d'estiu i deu pensaments divins
01 Juny, 2012 06:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Em criden
Sabeu: el vent,
un cop vestit de brisa,
em conta històries
de nobles i guerrers,
en el carrer,
només quatre cadires,
vora la porta,
reposen sense més.
Aquell vell sol
com treu la mala cara,
com esbatana
el regne de les flors,
després se'n va,
escalfa més que parla,
és un viatger
que no pot descansar.
I ve la lluna
i toca la campana,
al darrer toc,
em criden per sopar,
després: el joc,
el riure, la gatzara,
el mirar dolç
d'un gos que no ha menjat.
Com elles parlen
Raja la font
una doll d'aigua fresca
i van les noies
vestides de cotó,
porten els riures,
les ganes i la festa
i, de seguida,
s'apropen els xicots.
Com elles parlen
d'amor i d'encanteri,
d'aquell promès
que un dia arribarà
i faran casa
i una munió d'estris
per allitar-se
i així poder somiar.
Com els xicots,
fent la rotllana,
donen empentes,
vénen i van,
després: xivarri,
les cigarretes,
mitges burletes,
és el que hi ha.
Pensaments divins
Déu és omnipresent, no pot viatjar.
Sant Pere canviaria el seu regne per una barca nova.
En entrar a la Quaresma, Judes inverteix en peix.
Va morir i anà al cel, mai ha tingut sort.
Vint pecats més i em canvien de caldera.
Es busca dimoni sord per temptar a les discoteques.
Déu està pendent de canonització.
Judes diu que coneix un carrer on només hi ha dos sants.
Jesús només camina pel mar si hi ha tempesta.
Satanàs vol posar un spa per dimonis estressats.
Dos poemes d'ombra i deu pensaments educatius
30 Maig, 2012 07:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Al davall
A l'estiu,
quan tot és viu
i la lluna
baladreja,
poso a l'ombra
la pell meva,
com es queixa,
crema i plany.
Com ni sego
ni feinejo
perquè l'amo
ja no vol,
pels matins,
prou que mandrejo
al davall
d'aquell vell om.
Com li conto,
de passada,
històries
d'un regne estrany
on el rei
no té fortuna
ni negoci
ni parany.
Caragol
Caragol,
fa massa sol
i la seca
es manifesta,
no cal ser-hi
a la finestra,
és millor
sota una col.
Caragol,
com pots somiar
en uns prats
plens de verdura,
obeeix
a la natura,
dorm i dorm:
avui, demà.
Caragol,
estima l'ombra,
ella porta
gran somrís,
no demanis
massa pluja,
passejar
pot ser l'occit.
Pensaments educatius
La conselleria encetarà noves mesures: barcella, jornal i decalitret.
Els alumnes milloren en coneixements extra-escolars.
Dibuixen sense compàs i escriuen sense música.
El mestre no hi era ni els alumnes el ploraven.
Em faltes dues classes, només tinc nobles i infidels.
Han d'aprendre amb esforç, escurçarem les classes.
Avui, lliçó ocasional: Podeu sortir al pati!
Feu punta al llapis i encerteu la resposta.
Abans de respondre l'examen, poseu la meva adreça.
Gairebé em sento com Moisés enmig del desert.
Dos poemes per a mortals i deu epitafis
28 Maig, 2012 06:35
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mira, dona
Si moro,
he de tenir
un nínxol
de cara al mar,
els diumenges
vull sentir
les campanes
tot voltant.
Si moro,
he de sentir
dels enemics,
el plorar,
de les velles,
el glatir
i dels rics:
Com se n'ha anat!
Si moro,
vull ser a la festa,
tots els estris emplenar
i contar-li, a la mestressa:
Mira, dona,
t'he deixat!
Com la mort
Com la vida,
quan s'afina,
va perdent
la llibertat
i demana,
per si toca,
posar fi
i punt i a part.
No volguéssiu
el trobar-me
per caldera
escaldat,
amb vosaltres,
cap revolta,
vindria
a saber estar.
Com la mort,
tan poca-solta,
vol posar-me
en un tancat,
vull ser lliure,
altra volta,
no em priveu,
vull tenir part.
Epitafis
Aquí, s'acaba la medecina.
Ara, diuen que sóc un home fred.
De segur, que estic a la xemeneia.
Us faig saber que tinc un mal despertar.
Ho sabia que acabaria sense feina.
No sé ben bé de què us conec.
He somiat que era viu.
Jesús ve un cap de setmana a l'any.
He fet un master de fantasma.
Igual em quedo sord.
El silenci
26 Maig, 2012 10:57
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El silenci:
1) És el més mut dels sorolls.
2) Ve d'un país on no hi ha destorb.
3) Aplega a casa quan som dormint.
4) És un desequilibri suportable.
5) Estima viure entre pedres.
6) Aconsegueix ensinistrar la raó.
7) És tot un vol sense batecs.
8) No reconeix ni amics ni enemics.
9) Té llargues converses amb mims.
10) Es mor sense comiat.
Dos poemes de somni i deu pensaments divins
24 Maig, 2012 06:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El gran somni
El gran somni, del dimoni,
esdevé, deixeu-m'ho dir,
quan aplega meravella,
ran parpella, sense crit.
I, tot d'una, estossega
una vella en el cim.
El gran somni enamora,
a tothora, per les nits
i la jove esperona,
tota sola, gran somrís
per a veure, altra vegada,
muda i Parca, sense encís.
El gran somni arreplega
cors ardents muntanya avall,
el vell ruc vol ser cavall
com tragina, com s'esberla,
com tragina bé i mal,
com respira sense treva.
El gran somni espetega,
fa la festa lluny ciutat
i nosaltres, els tanoques,
cercant porta, hem deixat
perdre la força a les fosques.
La resta
No hi ha portes al carrer
ni, en el llit, dormen estrelles,
només queden les més belles,
les fades que mai tindré.
Al coixí, hauré posat,
entre amor, les mil ventures,
tot un prat sense pastures,
sense gojos ni ramat.
Amor de totes les hores,
porta, de pressa, el meu somni,
a la cambra, hi ha un dimoni
que calla quan som a soles.
Massa nit, enmig tempesta,
on esguardo complaent:
el remugar de la gent
quan demana ser a la gresca.
Massa plors per a mi sol,
massa llum per ser a la fosca,
he d'escriure el que toca,
he de plànyer perquè em dol.
No vull passes per anar
a trobar el preat cel,
allà, mira, tot és mel,
la resta, deixe-m'ho anar.
Pensaments divins
Déu proposa a Satanàs viatjar en classe turista.
Amb deu pecats, barra lliure.
Parlaria amb Déu, però tinc mal de coll.
Satanàs diu que no temptarà avis de més de setanta anys.
Els dissabtes no es pot pecar a menys de vuitanta per hora.
Vull anar a l'infern a veure la veïna del segon.
Queda prohibit fer miracles a les migdiades.
Déu crearà un altre món, està fent casting per al paper d'Adam.
La Verge prohibeix a Jesús que viatgi amb ruc.
Judes s'ha apuntat a unes jornades per aprendre ioga.
Dos poemes de caure i deu pensaments educatius
22 Maig, 2012 05:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tota esblaimada
A la plaça, hi ha corrandes,
joia de festa major,
les noies ballen plegades
tot esperant la tardor.
Els arbres callen i riuen
es pensen que no vindrà,
com els onegen les fulles
car el goig les fa ballar.
El bon sol me les desperta
cada cop un xic més tard,
com les priva de fermesa,
d'emprendre vol i volar.
Parats en les cent històries
de noblesa i de passió,
els arbres volen més hores
de conversa amb el gran sol.
Una es veu afeblida,
era una fulla galant,
sempre estava amanida,
preparada per volar.
Veig com es posa molt trista,
tota esblaimada de cos,
mireu: La fulla se'ns mor,
caurà a terra de seguida!
Seré com ...
Mare, seré com la fulla
que està dormint en el prat,
guarda la casa poruga,
diria que s'ha trencat.
Mare, seré com el vent
que, en ser fosc, truca la porta,
molta calor ha estat poca,
li aplega el patir fred.
Mare, seré com la pluja:
vianant escadussera
que va farcint la promesa
de mullar mentre remuga.
Mare, seré com el sol
que es lleva tard i cansat,
s'apropa a poc a poc,
diu que la nit li ha fet mal.
Mare, seré, a la tardor,
vull asseure'm a la plaça,
esbrinar-ho quasi tot,
ser minyó de bona traça.
Per enganyar les mil fulles,
porto sarró ple de neu,
els arbres porten la veu,
els veig plorar quan despullen.
Pensaments educatius
Al setembre, l'han posat dos mesos endarrerit per no aprendre la lliçó.
Massa mestres no aprenen prou i han de repetir el nivell.
Tot i anant pel passadís, he sentit els tambors de guerra.
Semblen escoltar, s'apropa la tempesta.
M'ha salvat el dia: el molt que he après.
La prova va bé, ells pregunten i jo responc.
Els diré les notes: Do, re, mi,...
Suspendre'l va ser un cop fort, a l'ull.
Estic al tercer nivell de concreció: L'àtom!
No ho aprenen tot, tampoc cal!
Dos poemes de primavera i deu epitafis
20 Maig, 2012 06:16
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sense camí
A l'espera
del mai més,
mentre plora
la somera,
he trobat
el vell pagès
tot somiant
en primavera.
Els camps verds,
preat el blat,
entre herbes,
la cirera
com em conta
contes vells
on regnava
la saviesa.
Però el temps
ens ha passat
i l'hivern,
ferit, s'allunya,
veig de nou
tot l'estimat:
el perdut
i la despulla.
Caminant
sense camí,
sense somnis
al darrere,
he perdut
el meu país,
com l'ha deixat,
se l'ha endut,
l'ha canviat,
la primavera.
Du neguit
En el cel,
les orenetes,
en el riu,
un baixar suau,
dintre la mar,
vella nau
i un mariner
a la costa.
I l'hostaler
demanant
els clients
que no li arriben,
com trepitjo
dolça llar,
minso poble
on ni criden.
Entre teules,
tot l'encís,
en els balcons,
melangies,
tot els joves
han fugit
no hi ha feina
per als homes.
I la terra
ens acull
i el cel,
de nou, s'allunya,
primavera
du neguit,
però ningú
l'ha sentit.
Epitafis
Torna demà i t'ho conto tot.
Estic en repòs absolut per ordre del metge.
Estimat Déu: Necessito aclarir un parell de dubtes.
Vull aprendre anglès per correspondència.
Presento una minva acusada de vitalitat.
Suposo que saps qui sóc.
Tinc poques esperances de sobreviure.
Fa deu anys que he mort i no tinc cap pastís.
Avui, ja no tinc febre.
Demà, faré una roda de premsa.