Dos poemes ventosos i deu pensaments educatius

28 Gener, 2012 08:13
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


La follia del vent


Èol, vestit d'enfadat,

enmig l'hivern, anuncia:

M'he posat a treballar,

no em prova la desídia,

menant d'aquí cap allà,

em passa, de pressa, el dia,

em regala un tarannà

més proper a la follia!

L'escolto, desesperat,

agafat al tronc d'un arbre,

serà l'home miserable?,

per tot això, patirà?

Èol, amb caire graciós,

des de dalt del cim em parla:

Noto que feu mala cara,

podríem feinejar els dos!

Començo per agafar

un grapat de males herbes,

com gronxen les punyeteres,

mai es cansen de xisclar.

Èol està més content,

en veure'm enfeinat,

algú diu que estic tocat

per la follia del vent.


El vent es perd


Brandant les branques

passa la nit,

enmig fantasmes,

noto esperits.

Com sóc de pobre

que ni el vent vol,

passa de sobte,

fuig cercant sol.

Un vent tronera,

gens ensopit,

voldria era,

mula i gaudir.

El pagès plora

cercant condol,

l'era ni udola

ni fa bressol.

Vila estimada,

el vent se'n va

cerca contrada

per a ballar.

Carrers estrets,

blancs carrerons,

el vent es perd,

enmig records.

 

Pensaments educatius

 

Hem reconvertit les regles de tres en regles de cinc.

Traurem la sisena hora: A les cinc, tots a dormir!

Saben tant que necessiten un altre cap.

No els puc suspendre, m'han pres tots els llapis.

Els resultats són bons, només tres poden estudiar.

Aprenen molt, ja saben què és un examen.

Tinc un dubte: Qui m'ha pres el rellotge?

Els Reis Catòlics no estaven a la bateria.

Hem fet una prova de maduresa, sis estaven verds.

El conseller vol un excel·lent, l'hauré d'ajudar. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital d'Espanya: