Dos poemes per a animals i deu pensaments educatius

17 Gener, 2012 06:01
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Prometatge


A les voltes de gener,

he de trobar la fortuna

i festejar, una a una,

les poncelles del carrer.

N'hi ha de bruixes esquerpes

farcides de cent miols,

n'hi ha de minyones fermes

menjant espines al sol.

Van per carrerons i places

a migdia i mitjanit,

amb ulls enormes com plates,

amb un posat eixerit.

Els mossos de la contrada

bé voldríem tenir amor,

però a grunys i mala cara

ens posen al nostre lloc.

El més vinent prometatge,

febrer és mes de l'amor,

aquelles carones agres

s'entendreixen tot d'un cop.

Els mossos de la contrada

ens posem a festejar,

la taula està parada:

molt de peix i poc de carn.


Menejo la cua


M'agradava tant:

el mastegar herba,

el dormir a la cleda,

sortir a pasturar,

tenir cent ovelles

per poder manar,

portar-les d'un cop,

canviar-les de prat.

I, de tant en tant,

ensenyar les dents,

belar els corders,

escoltar l'ovella.

Per ser sentinella,

cal anar aprenent,

deixar que la ment

adori la pensa.

Em veuràs brunyit

els dies de festa,

les nits de tempesta

m'omplo d'esgarips,

passejo pel prat,

menejo la cua,

em mira la lluna

i m'enveja tant.

 

Pensaments educatius

 

Com pot suspendre un trenta per cent si només en tinc vint-i-sis?

Un bitllet de dos-cents euros no pot viatjar en regional.

En va suspendre vuit, quasi passa de nivell.

L'examen va ser un èxit, cadascú es va posar la nota.

Treballen en equip: Tres em fan la traveta i l'altre avisa el metge!

Hem fet un viatge de fi de curs, no cal dir que hem anat al delta.

Tot anava bé fins que la mare ho va entendre.

El jove millora, ja sap per a què serveix la cadira.

Estan educats, demanen perdó cada cop que mosseguen.

Hi ha retallades a ensenyament, altura màxima dels mestres: cent setanta centímetres. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: