Dos poemes crus i deu epitafis

27 Febrer, 2012 10:10
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Acaba l'estrofa


Agafat el llapis,

posat en el full,

espera la pensa

un treball feixuc.

Gruixudes paraules

com van fent camí,

voldrien festí,

seran gates maules.

Un futur incert,

un poema curt,

cercant aixopluc,

s'enlairen al cel.

I sent, Sant Miquel,

les frases primeres,

van cercant la mel

de les primaveres.

Però les abelles

no estan per la feina,

ha manat la reina:

Mai deixeu les presses!

Acaba l'estrofa

amb color prou verd,

aquest darrer vers

ni aplega a la boca.


Mor un poema


On han quedat

els bons rapsodes?,

dorades boques

del recitar,

hauran pujat

a la muntanya,

el cel ni escanya

no té maldat.

Qui ha perdut

el to pausat?,

aquell combat

prou decebut,

aquella rima

tova, distant,

trobant la mida,

anar endavant.

Aquell missatge

tan concordant,

l'anar somiant

amb el mestratge.

Mor un poema

ple de fredor,

cerca el senyor,

parla i quequeja.

 

Epitafis

 

No vull ni pensar com me'n sortiré.

Si has de venir, espavila!

Cinc minuts més i me'n vaig.

No confieu amb els salvadors.

És qüestió de prendre paciència.

Necessito un soci emprenedor.

No insistiu, avui no surto.

Heu de saber que els veïns també han mort.

Espero un cop de sort.

Necessito servent discret. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: