Dos poemes amb força vent i deu epitafis

05 Febrer, 2012 06:38
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Vents hivernals


Si el déu Èol,

avui, em convida,

portaré amanida

la capsa del dol,

tan minsos humans,

farcits de misèria,

ni gaudim la dèria

dels vents hivernals.

Aquests vents feixucs

que ni tomben fulles,

ni porten despulles

ni mouen els rucs.

En el camp desert,

esllanguida pols,

ni lluita calor

en un cel obert.

Els vents engrescats

mouran els molins,

Don Quixot lluitant,

els gegants fornits.

Ni vull aventures

dessota del sol,

ni tinc un rebost

amb llaminadures.

Escric, assegut,

davant la pantalla,

el cap com badalla,

avui, s'ha perdut.


Vent esvalotat


Vent, de pocs colors,

passant per la plana,

atura, descansa,

troba el teu amor.

Vent enfeinat

en remoure l'aire,

emporta't la flaire,

el secret guardat.

Vent, prou mentider,

farcit de venjança,

de malastrugança,

sorrut, matiner.

Voldria dormir

voltat d'embolcalls,

de blancs abrigalls,

en un ample llit,

però aplegues tu,

trucant a la porta,

ets un vent tanoca,

massa inoportú.

Encara que un déu,

enmig de la ciència,

et donà fermesa

per viatjar on deus.

I traspasses terres,

les vinyes i els horts

i portes les presses

ben endins del cor.

Vent esvalotat,

deixa'ns una estona,

pensa i raona,

reposa si cal.

 

Epitafis

 

Ho sento, he tingut un ensurt.

Tinc moltes ganes de veure’t.

Us notifico que he canviat el pany.

Ho sento, però no t’ho puc dir.

Darrerament, ni tinc memòria.

Ahir, vaig rebre el darrer condol.

A l’estiu, és una altra cosa.

Afanyeu-vos, hi ha places limitades.

Sóc aquí per respecte a una bona oferta.

De vegades, penso que no hi sóc. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: