Dos poemes amb força vent i deu epitafis
05 Febrer, 2012 06:38
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vents hivernals
Si el déu Èol,
avui, em convida,
portaré amanida
la capsa del dol,
tan minsos humans,
farcits de misèria,
ni gaudim la dèria
dels vents hivernals.
Aquests vents feixucs
que ni tomben fulles,
ni porten despulles
ni mouen els rucs.
En el camp desert,
esllanguida pols,
ni lluita calor
en un cel obert.
Els vents engrescats
mouran els molins,
Don Quixot lluitant,
els gegants fornits.
Ni vull aventures
dessota del sol,
ni tinc un rebost
amb llaminadures.
Escric, assegut,
davant la pantalla,
el cap com badalla,
avui, s'ha perdut.
Vent esvalotat
Vent, de pocs colors,
passant per la plana,
atura, descansa,
troba el teu amor.
Vent enfeinat
en remoure l'aire,
emporta't la flaire,
el secret guardat.
Vent, prou mentider,
farcit de venjança,
de malastrugança,
sorrut, matiner.
Voldria dormir
voltat d'embolcalls,
de blancs abrigalls,
en un ample llit,
però aplegues tu,
trucant a la porta,
ets un vent tanoca,
massa inoportú.
Encara que un déu,
enmig de la ciència,
et donà fermesa
per viatjar on deus.
I traspasses terres,
les vinyes i els horts
i portes les presses
ben endins del cor.
Vent esvalotat,
deixa'ns una estona,
pensa i raona,
reposa si cal.
Epitafis
Ho sento, he tingut un ensurt.
Tinc moltes ganes de veure’t.
Us notifico que he canviat el pany.
Ho sento, però no t’ho puc dir.
Darrerament, ni tinc memòria.
Ahir, vaig rebre el darrer condol.
A l’estiu, és una altra cosa.
Afanyeu-vos, hi ha places limitades.
Sóc aquí per respecte a una bona oferta.
De vegades, penso que no hi sóc.