Dos poemes d'estiu i deu pensaments divins
01 Juny, 2012 06:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Em criden
Sabeu: el vent,
un cop vestit de brisa,
em conta històries
de nobles i guerrers,
en el carrer,
només quatre cadires,
vora la porta,
reposen sense més.
Aquell vell sol
com treu la mala cara,
com esbatana
el regne de les flors,
després se'n va,
escalfa més que parla,
és un viatger
que no pot descansar.
I ve la lluna
i toca la campana,
al darrer toc,
em criden per sopar,
després: el joc,
el riure, la gatzara,
el mirar dolç
d'un gos que no ha menjat.
Com elles parlen
Raja la font
una doll d'aigua fresca
i van les noies
vestides de cotó,
porten els riures,
les ganes i la festa
i, de seguida,
s'apropen els xicots.
Com elles parlen
d'amor i d'encanteri,
d'aquell promès
que un dia arribarà
i faran casa
i una munió d'estris
per allitar-se
i així poder somiar.
Com els xicots,
fent la rotllana,
donen empentes,
vénen i van,
després: xivarri,
les cigarretes,
mitges burletes,
és el que hi ha.
Pensaments divins
Déu és omnipresent, no pot viatjar.
Sant Pere canviaria el seu regne per una barca nova.
En entrar a la Quaresma, Judes inverteix en peix.
Va morir i anà al cel, mai ha tingut sort.
Vint pecats més i em canvien de caldera.
Es busca dimoni sord per temptar a les discoteques.
Déu està pendent de canonització.
Judes diu que coneix un carrer on només hi ha dos sants.
Jesús només camina pel mar si hi ha tempesta.
Satanàs vol posar un spa per dimonis estressats.