Dos poemes de caure i deu pensaments educatius

22 Maig, 2012 05:54
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Tota esblaimada


A la plaça, hi ha corrandes,

joia de festa major,

les noies ballen plegades

tot esperant la tardor.

Els arbres callen i riuen

es pensen que no vindrà,

com els onegen les fulles

car el goig les fa ballar.

El bon sol me les desperta

cada cop un xic més tard,

com les priva de fermesa,

d'emprendre vol i volar.

Parats en les cent històries

de noblesa i de passió,

els arbres volen més hores

de conversa amb el gran sol.

Una es veu afeblida,

era una fulla galant,

sempre estava amanida,

preparada per volar.

Veig com es posa molt trista,

tota esblaimada de cos,

mireu: La fulla se'ns mor,

caurà a terra de seguida!


Seré com ...


Mare, seré com la fulla

que està dormint en el prat,

guarda la casa poruga,

diria que s'ha trencat.

Mare, seré com el vent

que, en ser fosc, truca la porta,

molta calor ha estat poca,

li aplega el patir fred.

Mare, seré com la pluja:

vianant escadussera

que va farcint la promesa

de mullar mentre remuga.

Mare, seré com el sol

que es lleva tard i cansat,

s'apropa a poc a poc,

diu que la nit li ha fet mal.

Mare, seré, a la tardor,

vull asseure'm a la plaça,

esbrinar-ho quasi tot,

ser minyó de bona traça.

Per enganyar les mil fulles,

porto sarró ple de neu,

els arbres porten la veu,

els veig plorar quan despullen.

 

Pensaments educatius

 

Al setembre, l'han posat dos mesos endarrerit per no aprendre la lliçó.

Massa mestres no aprenen prou i han de repetir el nivell.

Tot i anant pel passadís, he sentit els tambors de guerra.

Semblen escoltar, s'apropa la tempesta.

M'ha salvat el dia: el molt que he après.

La prova va bé, ells pregunten i jo responc.

Els diré les notes: Do, re, mi,...

Suspendre'l va ser un cop fort, a l'ull.

Estic al tercer nivell de concreció: L'àtom!

No ho aprenen tot, tampoc cal! 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: