Dos poemes per a mortals i deu epitafis

28 Maig, 2012 06:35
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Mira, dona


Si moro,

he de tenir

un nínxol

de cara al mar,

els diumenges

vull sentir

les campanes

tot voltant.

Si moro,

he de sentir

dels enemics,

el plorar,

de les velles,

el glatir

i dels rics:

Com se n'ha anat!

Si moro,

vull ser a la festa,

tots els estris emplenar

i contar-li, a la mestressa:

Mira, dona,

t'he deixat!


Com la mort


Com la vida,

quan s'afina,

va perdent

la llibertat

i demana,

per si toca,

posar fi

i punt i a part.

No volguéssiu

el trobar-me

per caldera

escaldat,

amb vosaltres,

cap revolta,

vindria

a saber estar.

Com la mort,

tan poca-solta,

vol posar-me

en un tancat,

vull ser lliure,

altra volta,

no em priveu,

vull tenir part. 

 

Epitafis

 

Aquí, s'acaba la medecina.

Ara, diuen que sóc un home fred.

De segur, que estic a la xemeneia.

Us faig saber que tinc un mal despertar.

Ho sabia que acabaria sense feina.

No sé ben bé de què us conec.

He somiat que era viu.

Jesús ve un cap de setmana a l'any.

He fet un master de fantasma.

Igual em quedo sord.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital d'Espanya: