Dos poemes d'amigues i deu pensaments divins

04 Setembre, 2012 05:12
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Sona la campana


Nou en punt,

sona la campana,

la mestra s'afanya,

vol files de muts.

Àvies han deixat

a les tendres nétes,

totes satisfetes,

han fet els cinc anys.

Com saben lligar:

llaços, espardenyes,

com saben corprendre,

com miren i van.

Tindran de nou:

finestra i pissarra,

la bata rentada,

llapis de colors.

Les velles amigues

de fa un parell d'anys,

les noves fatigues

i un curs massa llarg.


La Marta


Mare,

vull: una trena,

el vestit blau,

l'ampolla plena

i l'esmorzar.

Avui, l'escola

obre el seu món,

les tres amigues,

segur que hi són.

Estreno llibres,

l'ordinador

i un mestre jove

qui mana molt.

Les matemàtiques

són el meu os,

massa problemes,

poques cançons.

Poc que m'agraden,

però la Marta

somriu, em tapa,

és el meu sol.

 

Pensaments divins

 

Satanàs és un expert en brous de carn.

Déu vol un Judici Final per via satèl·lit.

Déu vigilarà, amb cura, els sermons celestials.

La Verge ha demanat a Jesús que arribi d'hora per sopar.

Jesús es queixa dels dimonis: No saben trepitjar el raïm!

Satanàs fa misses negres, és tan pessimista.

Tot i sent Fill de Déu, no es deixa veure.

Potser em salvaré, però no sé nadar en aquest món.

Estic estudiant per a sant, total, són set mil crèdits.

Per salvar-me només necessito 666 padrins.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: