Dos poemes sense ofici i deu epitafis

31 Agost, 2012 09:46
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Escriptor a les hores baixes


Aprenent de no parlar,

escriptor a les hores baixes,

les paraules de rebaixes,

els diners ni tenen banc.

Començar un altre vers,

avançar a mitja estrofa,

per deixar, enmig la golfa,

un llapis cansat i vell.

Per suar amb bones mans,

desgrano una poesia,

és el desig qui s'enfila,

qui em porta on li plau.

Aprenent de déu petit,

he de guarnir mon calvari,

he d'escriure a diari,

de tant en tant, fer l'oblit.

Esperonar el pensament

amb idees passatgeres,

el trair les cent promeses,

formo part d'aquesta gent.


Manadors


Per enllestir el pensament,

he posat fil a l'agulla,

he començat la despulla

per parlar amb qui no em sent.

Petita munió de lletres

per una estranya raó,

han de trobar l'ocasió

de posar-se ben esteses.

Problemes d'enteniment,

acosten les hores baixes,

els poemes volen caixes

on guarir i dormir bé.

Sense ofici on treballar,

els conceptes s'esbatanen,

ploren, xisclen i demanen:

On heu deixat el pensar?

Manadors, sense fronteres,

carregats de mil diners,

estan trobant la manera:

Que no rumien, ens va bé!

 

Epitafis

   

Canvio anell d'or per matalàs de llana.

Oficialment, torno a ser fadrí.

Acabo de pagar l'últim termini del nínxol.

Per una economia sostenible, porteu-vos el taüt.

He mort pel cogombre, em va caure el camió a sobre.

Fa mesos que espero una oferta.

Què vol dir...? Estar tip!

Segurament, ens tornarem a veure.

Si aplegues d'hora, truca

Ja falta menys!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: