Pensaments festius (XIX)
29 Maig, 2019 06:30
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El caixer va anar al metge i li van trobar, sobretot, diners.
L’únic bo de ser pobre és que no et prenen el lloc.
L'únic segur que els passa als vius és que es moren.
Si espatllem el silenci que sigui a causa d'una bona música.
El gandul aprèn ben prompte a jeure.
Crec en la bellesa interior, però prefereixo l'altra.
Parlar d'una dona i no pecar és deixadesa o quelcom pitjor.
Intento estimar-me, però m'enganyo.
L'únic bo d'estar sol és que no hi ha cues.
Li volia dir que l'estimava, però menteixo molt malament.
Sempre estic fugint del meu passat.
Estimo la buidesa perquè és tota meva.
La llum és la mare dels pecats grossos.
Pensar és anar pel desert de la saviesa.
El pitjor de ser viu és suportar els altres.
Com puc parlar bé si no sé on es fabriquen les paraules.
No planyo els demés perquè tinc prou feina amb mi.
El millor de ser pobre és que estalvies molt temps en triar.
Ser ric és no saber qui viu a casa.
Volia ser ric, però no sabia riure.
Sempre m'he trobat a faltar.
Com puc pensar amb l'infern si ja hi visc.
Sembla mentida com, carregat de pecats, camino.
L'únic bo de ser pobre és que ja has arribat.
Saber poc és bo perquè pots millorar.
Si pensar fora bo, tindríem més caps.
Per què se'n recorden de totes les mares dels àrbitres, si elles no juguen?
La paciència deu ser més cara que l'or.
Estic gras per a tenir la presó més gran.
L'alegria, de l'avar que mor, és que deixarà de pagar.
El millor de cantar és deixar de parlar.
El televisor és l'única finestra que pots emmudir.
Els polítics prometen, però mai tenen temps.
Sobren jutges, però falten botxins.
Entre tots fem país: Pobret!
El millor del cartró és el munt de pobres que coneix.
Les models duren poc perquè estan massa magres.
Ser pobre és gaudir de la presència dels rics.
La pobresa allargassa la durada de les dones de casa.
Sembla mentida com es torna jove la dona d'un ric.
Com puc dir que estic ric si tinc la dona tan magra.
Ofendre una dona és fàcil i breu.