Pensaments festius (XVIII)
21 Maig, 2019 06:34
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Una frase és una idea desmuntada en peces.
Una idea és només un destriament de paraules.
Una vegada és poc però crea un espai nou.
Una mà bufeteja una altra quan hom creu que està bé.
Una màquina de cosir és un pica-soques que omple el forat de fil.
Una mena de somni m'allunya d'un cos servil.
Una núvia és una joia que anirà perdent lluminositat.
Una ratlla és quelcom que passa i deixa part d'ell.
Una revista del cor és una munió de grans personatges de paper.
Una rosa és un amor abreujat.
Una setmana és un tomb per la lluna.
Una tarda volia ser matí i va perdre el coneixement.
Una vegada almenys és necessari volar sense estavellar-se.
Una vida és un cos que acompanyar.
Uneixen els metges salut i calavera.
Us ho podria llegir, però estic cansat.
Us seré franc si em doneu prou temps.
Us voldria oferir un retall del meu somni.
Va el meu amic quan li cal tornar a l'enemic.
Va viure fins que la mort se li escapà.
Vaig a la feina per a què ella no em vingui a veure.
Visc en una vida on no he sabut trobar el meu lloc.
Vaig cap al pare, però m'aturo sovint.
Visc perquè encara no he fet els deures.
Vaig escollir ser pobre perquè no em van deixar escollir.
Vaig establir-me en el seu record perquè tenia por d'estimar-la.
Visc empresonat en el meu pensament.
Vaig perquè algú, que diu que sap més, em fa anar.
Viure és triar un camí sense retorn.
Val tant el temps que separen un segon en mil parts.
Van deixar per al nas la part més enutjosa i poc recompensada.
Volen fer de bronze i de cops el llenguatge celestial.
Xerrar massa és acostar-se a la confusió.
Van posar la nit per a dividir els homes.
Posarem el costum perquè ens fèiem nosa.
Volem llarga vida per a patir sense pressa.
Venim per aprendre que el nostre lloc no existeix.
Veritablement un cec és un home conscient.
Vestim a l'home de corb i a la dona de papallona.
Volen ser les lleis, les autopistes de peatge de la llibertat.