Pensaments festius (CXLIII)
02 Setembre, 2024 10:05
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
M’allito prompte per si toca el somiar.
He hagut de donar de baixa a tres amics.
No sé si envelleixo o el terra és a prop.
He deixat la promesa, ja sabia on m’hostatjava.
De moment, seré ric sense diners.
Ha estat: arribar la núvia i amagar les orelles.
El negoci és senzill: ser ric un dia i pobre tres anys.
He après a dir la veritat i escapolir-me.
Vull canviar una sogra per dues cunyades.
He aconseguit ser hereu dels meus defectes.
No sé si pensar o ja he fet tard.
No aniré per si he de tornar.
He arribat al temps de fer nosa.
Si m’odia, de segur que canviarà.
Si he perdut temps, on l’he pogut posar?
No et cal fugir, els veïns et trobaran.
S’ha espatllar el televisor, he de tenir algun llibre.
Va ser posar-me a la feina i perdre’m.
Vaig anar a sopar, el sol eixia a les postres.
Puc ser ric, però no em demanéssiu diners.
Porto un mes cercant una raó.
Cerco un metge que begui sense compromís.
Vull tres núvies; ara, canviaré les hores de festeig.
El cap vol governar, però hi ha massa súbdits.
La mesura és: un encert i tres errades.
Si voleu plorar, convideu els amics.
Em llevo cada dia amb l’esperança de no enfadar-me.
He comprat un paraigua, no puc ser més temps un heroi.
Al mateix carrer, ja he festejat tres vegades.
El millor de ser ric és que les encertes totes.
En un moment, ja soc on era.
De moment, m’aplaudeixo.
Estic estudiant un manera amable de no fer nosa.
He aturat per pensar i no sé on vaig.
Necessito un amo per a poder-lo criticar.
He deixat descansar el cap, no el cor.
He aprovat tots els controls per a poder ésser pobre.
He comprat un cotxe nou; de moment, tinc el volant.
He deixat el festeig, em fa mandra sortir de casa.
Estic aprenent a treballar sense cobrar.
Ho sento, m’ha tocat un fill intel·ligent.
Dec tants favors, que no en pago cap.
La núvia nova tarda menys de dues hores en estocar-se.
M’estic lliurant al vici de pensar.
Com no haig armari, em poso els tres pantalons.
Com la núvia era rica ni li feia falta.
Des que estic enfeinat, el gos ni em veu.
Tinc hores lliures, però no les puc vendre.
No m’agrada la mar, veig massa aigua.
Necessito diners, he perdut la gràcia.
Com era impacient, va envellir als deu anys.
Necessito carrers estrets per a oblidar la llum.
No treballo, però m’agrada descansar.
Menys mal que respiro sense pagar.
Estic disposat a fer-me ric i perdre la memòria.
No haig sort: Arribà al desert i es posà a ploure.
He demanat posar tres diumenges per setmana.
Va ser: Allitar-se i guanyar més!
He comprat un ruc; ara, llogaré una sínia.