Pensaments festius (CXLII)
14 Juny, 2024 18:57
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Només em llevaré el dia d’anar a cobrar.
Un dia mana ella i l’altre no compta.
Per crear espai, el millor és demanar diners.
Si aneu de festa, oblideu la memòria.
He convidat els amics, no els he dit on han de venir.
Acceptaria un altre paper, el de pobre ja me’l sé.
Tampoc cal sopar quatre vegades.
Si no és un secret, no m’interessa.
Com no trobo el cilici, parlaré en català.
El dia de portes obertes, vingueren els lladres.
Estic preparant-me per a no saber res.
Per fi, he trobat una feina que no compta.
Soc un home de principis, però no avanço.
No surto de casa, però visc l’aventura.
No soc ric perquè els altres no paguen.
Només crec quan es fa fosc.
Com era pobre, va vendre el futur.
Estic content, és el darrer dia que mano.
Era tan pobre que ni tenia enveja.
No sé on s’emporten la força, els anys?
Estic trist, he perdut la feina i no sé on és.
Si em caso demà, quan podré començar a decidir?
Si recupero la memòria, igual trobo feina.
Si estudio cinc anys més ja podré ser pobre.
M’han ensarronat, he comprat un cotxe i té pedals.
Si aprenc a volar, podré pujar a l’avió.
No vull fer-me gran, m’agrada la roba que porto.
Si no penso amb els diners, em faran descompte?
En un mar de dubtes, qui lloga barques?
Va ser festejar i aprendre a fer el pagès.
Encara em queda un bitllet, dec ser a meitat mes.
Tenia una núvia rica, però només s’allitava ella.
Si hagués més llum, em donarien feina.
Tenia un dubte i l’he pogut amagar.
És tan intel·ligent que no pensa.
Estic trist perquè m’estic quedant sense vicis.
Ho sento; però, demà, no m’abelleix ser ric.
Tindria núvia, però no la vull creure.
No vull jugar a la loteria per si em toqués.
M’agrada escriure, però el cap se’n va.
Fa hores que no em queixo, és insuportable.
Demà, vull somiar; però més barat.
Pensant, pensat; m’he perdut tres vegades.
La senyora no ha entès que mano els dies senars.
Si perdo diners, on se’n deuen anar?
Com era pobre, només tenia dos dubtes.
Cansat de no treballar, procuro no fer res.
Si compro un pany, qui em diu que un dia no tindré porta?
Suporto el vent per la necessitat de respirar.
Voldria aprendre a escoltar els arbres.
Podria passar hores sense menjar, però no m’abelleix.
De moment, suportaré el present.
Ser savi sempre ha donat fam.
No em consola que el ric sigui millor.
Com viatja sense sort, arriba allí on no es pot.
Cerco un traïdor que respecti les formes.
He hagut de canviar el matalàs, no cabien més diners.
L’amo vol que estalvïi, només em pagarà els anys de traspàs.
Poso els bitllets de dos en dos per a què es consolin.