Pensaments educatius (XVI)
08 Maig, 2019 05:51
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Els catalans són homes de céntcia.
He canviat els dictats per suggeriments.
Farem un horari flexible, fins i tot, elàstic.
Tot i corregint-lo ells, n'he suspès sis.
La Verge Maria no era una nau de Colom.
Augmenten la ratio perquè són més covards.
Després de les retallades els caragols seran cargols.
Els mestres treballaran més hores, hi haurà dies de vint-i-set.
Els polítics van a escola quan inauguren i quan cau.
Després de la reforma, els suficients seran als dos punts.
L'escola serà pública, aprofitaran les places del mercat.
Els alumnes treballen, haurien d'estudiar.
Queda prohibit pensar en tot el territori nacional.
Els he posat un exercici, però prou lluny.
Hi ha dos tipus d'alumnes: uns aprenen i els altres sorprenen.
La línia recta va des del timbre a la porta de sortida.
Estic pujant esglaons, prompte em llençaran al buit.
Em regalen flors, algunes amb corona.
Una mica més i em desperten.
Avaluació final: Estic fora de perill!
Llegeix amb soltesa, li costa seguir la línia.
Es manifesta distret i empipador.
Ha contestat una pregunta de les deu, li posaré un nou.
No escolta gaire ni falta que li fa.
Ha deixat l'examen en blanc, l'aprovaré per polit.
No el necessito avaluar, el seu pare és regidor.
La resposta era correcta, anava al darrere de la pregunta.
El curs vinent serà riu avall.
Observa les preguntes, però no té punteria.
Agafen paraigües, farem una pluja d'idees.
Aprenen tant que dubto entenguin res.
He donat una lliçó perquè no sabia el preu.
Farem un examen de llengua, obriu la boca.
Som a dilluns i estic marejat.
Tinc l'aprovat a mig quilo de llagostins.
Progressa adequadament: renega sense ajuts.
Han aconseguit fer deu faltes d'ortografia en tres paraules.
Tinc problemes de geometria espacial, no aconsegueixo fer-los seure.
Saben llegir, ni goseu qüestionar-ho.
Ha vingut l'inspector, fa quatre hores que plora.
He aconseguit que una suma es deixi emportar.
Han aconseguit un vers hendecasíl·lab de quatre síl·labes.
Missatges del mòbil, riu-te'n de les paràboles de Jesús.
Fa sis hores que busquen la gallina Kinder’s.
És impossible trobar lletres mudes, com a molt, queques.
Cada tres conceptes nous, sal de fruites.
Era un mestre temerari, entrava a classe sense casc.
Tinc tres alumnes badallant, deu ser hora de callar.
He de remar tant que ni necessito barca.
He posat deures però els he amagat bé.
Estan educats, es queixen en equip.
La veritable evolució la va portar l'anís.
He obert el llibre i ha sortit el dimoni.
Aprenen tant que ja deuen volar.
Estudiar és complicat, té poques excepcions.
No crec que el curs duri menys de dues reformes.
Els alumnes feien volar coloms, primer els havien precuinat.
M'agrada ensenyar, de segur que m'ho prohibeixen.
Epitafis (XVI)
05 Maig, 2019 06:15
Publicat per jjroca,
Epitafis
Vaig veure una llum, era un cotxe.
No deixo de pensar amb tu.
Noto una certa milloria.
He decidit desllogar el pis.
No vull gos, per si de cas.
Ni sé qui és el batlle.
Us deixaré entrar si us comporteu.
Estic preparant l'aniversari.
Entra, si ets valent!
Està bé, et perdono!
Tinc el permís a la butxaca.
Ho sento, m'han canviat de nínxol.
Acabo d'acomiadar la minyona.
Calleu, que sento música!
Estic estudiant possibles canvis.
Ara, resulta que no em tocava.
Venc apartament a cinc minuts del cel.
Noto que, avui, fas mala cara.
Un cop mort, la resta és anar fent.
Necessito un viu que sigui mentider.
Vull refer la meva vida.
En sentir la campana, provo d'agenollar-me.
Queda prohibit treure la pols.
L'hora punta és quan tornen els fantasmes.
Ja tinc diners per operar-me el nas.
Canvio ull de vidre per orella de plàstic.
He guanyat el concurs de porucs.
Ja ve la mare amb la carmanyola.
Potser m'hauria d'acomiadar.
Necessito un braç de segona mà.
Afanyeu-vos a comprar el nínxol.
Estic que mossego.
Nínxol en obres, disculpin les molèsties.
Porto un dia que ni sé on tinc el cap.
He sortit a posar-me la perruca.
Abans de les set, no hi seré.
He deixat el nínxol obert.
És el primer mes que no pago lloguer.
Si heu de pregar, de pressa!
No estic mort de miracle.
Tingueu fe, però sou al llistat.
Anul·leu la visita al metge.
M'han dit una missa, només en queden set-centes dotze.
Tinc ganes d'entrar en acció.
Treballo poc, però no cobro.
Avui, no surto de casa.
Noto com si me n'anés.
Ni recordo quan vaig arribar.
Si entres, et pagaré.
Aviseu abans de venir.
Demà tinc feina.
Estic acabant d'esmorzar.
No proveu: deixar de respirar.
Si em dius el nom, t'apuntaré al club.
La tragèdia continua…
No facis tard.
L'alcohol mata.
Puc sortir a fumar?
Pensaments festius (XVI)
05 Maig, 2019 06:12
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Tinc el cap ple d'espais buits.
Tinc el desig com la darrera de les forces.
Tinc el dret de deure i l'obligació de no pagar.
Tinc els mateixos ulls, però miren diferent.
Tinc entre mans l'infinit de coses per fer.
Treballem per emplenar els rius orgànics amb aigües sucoses.
Tinc llibres per la por de no saber.
Tinc massa cèl·lules per viure despreocupat.
Treballar és anar tres cops per la vall de l' esforç.
Tinc moltes ganes d'arribar enlloc.
Tinc oberta la porta del desig i tancada la de la força.
Trepitjar núvols és una perillosa aventura.
Tinc por de la gent que sap penedir-se.
Tinc sempre un amic llunyà i un enemic proper.
Tinc tants amics que me'n cauen per les vores.
Tinc temps lliure per a poder ser lligat.
Tinc un cos presoner i un pensament encadenat.
Tinc un déu per amic i un dimoni per company.
Tinc un fanalet massa neguitós.
Un ciri és una visió pura que acaba desfent-se.
Tinc un parell d'ulls torts.
Tinc un sac buit on posar totes les victòries.
Tinc una vida per perdre.
Tindreu anys si no dubteu en guardar-los.
Tindria la casa gran si llencés totes les cadenes.
Tot l' univers es redueix al no ser.
Tots parlen alhora per a no escoltar a ningú.
Treballo pel goig de reposar.
Trepitjar el món és un somni imperfecte.
Un ambiciós és un afamat mental.
Un cor inapetent rarament sagnarà.
Un disc és una sínia musical.
Un àngel és una pau que vola.
Un aquari és un pis de peixos.
Un arbre és un aparador de fruites a l'aire lliure.
Un avió és un ocell que sap patinar i només beu.
Un bon mirall ha de saber amagar la tebiesa.
Un canvi de civilització és una manca de rucs disposats a dur carga.
Un capellà és un dol que camina.
Un cargol és un bou prudent.
Un carrer és un conjunt de remers petrificats que formen una illa.
Un casat vell amb dona jove ha de saber compartir.
Un cavall deu ser un senyor ruc.
Un ciri és una casa amb llum al sostre.
Un clot és un glop de terra fugitiva.
Poemes curts (XVI)
05 Maig, 2019 06:07
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Una flor somiava
raure al paradís,
un ser malaltís
com l'amoïnava,
volia l'occís.
Porto en el sarró:
son i melangies,
mig perdonavides,
un captaire o dos,
poques alegries.
Doneu-me, si cal,
voreta del bosc,
un paratge fosc
sense fer-me mal,
sóc tan pobrissó.
I, si vols, et portaré,
dintre d'un cove, la lluna,
per veure si és oportuna
i et comenta que vull ser,
del teu batec, una engruna.
El cavall renilla
a la serra estant,
com va comentant
que ha deixat, la filla,
sola en el combat.
El cigró sentia,
dintre l'olla estant,
que l'aigua bullia
i anava afluixant
el sospir de vida.
Una noia rossa,
a la plaça estant,
vol saber si van
a cercar esposa
els joves galants.
Les mil meravelles
vénen per la nit,
vestides d'estrelles,
plenes de desig,
vull saber més d'elles.
Paraules d'amor,
sempre ventureres,
surten de les pedres,
volen saber com
pujar a les orelles.
Mil capricis
van al llit,
porten vicis
i esperit,
un suplici.
Sense ganes
de marxar
em deixo anar
entre corrandes,
res més hi ha.
Voleu haver
gran meravella,
cerqueu l'estrella,
feu-li saber
qui és la més bella.
Amb cinc portes
per sortir,
cal partir
sense més hostes
a qui guarir.
A la lluna plena
li diré quant vull
agafar, a curull,
fruits de primavera
en un temps feixuc.
Si la mar no m'acarona
i em demostra poc encís,
vull tornar al paradís
on dormia una estona
tot pensant que era feliç.
Quan la Margarida
demana per mi,
la veig amanida
a fer compromís,
ho fa de per vida.
Una noia maca,
al jardí estant,
vol tenir galant:
mudat, amb sabata
i prou benestant.
Quan vaig al mas,
en temps de sega,
la masovera
no em fa ni cas,
calla i espera.
Tot enmig
del cementiri,
haig l'ofici
que no faig,
visc per vici.
La sínia parlava
a l'estiu primer,
de sobte, callava
en veure el pagès,
feia mala cara.
Epigrames (XVI)
05 Maig, 2019 05:58
Publicat per jjroca,
Epigrames
Si plana la tarda,
cansada del sol,
porteu-li consol:
L'estiu ja s'acaba!
Voldria els capvespres,
el dormir amb xumet,
el parlar de nespres,
el sentir-me verd.
Massa iaios a la font
demanant per demanar,
els més feliços no hi són,
els altres ni ho seran.
Una estrella em deia
en passar l'estiu:
Massa gent fa fressa
sense cap motiu!
Els gegants ferotges,
a la terra estant,
passen per mediocres
ni saben on van.
La mossa, més bella,
no vol festejar,
espera i delera,
diu que mai vindrà.
Ahir, al capvespre,
va venir la Parca,
li han furtat la barca,
però va al darrere.
He trobat el manar
a la porta franca,
entra, s'entrebanca
i després se'n va.
A la casa tinc:
noves il·lusions,
de diners ni cinc,
de gana, un sarró.
El mariner demana
aplegar a port,
només el sent la barca
a contracor.
Posaré la rosa
en el teu jardí,
si callar no gosa,
que parli per mi.
Aprenent de mort,
vaig al cementiri,
ho faig de bon cor,
vull saber l'ofici.
Ni per al treball
tinc els ossos fets,
són un devessall,
no menjo ni res.
El pare em demana
des de bon matí,
ho fa prop de casa,
diu que m'he adormit.
Les paraules noves
van en processó,
les que són més toves
després al sermó.
El mossèn, que tot ho sent,
em perdona els pecats,
de precs, me n'ha posat tants
que duraran tot l'hivern.
Na Maria diu,
ho fa cada dia,
que l'amor és viu,
poc que jo ho sabia.
Poseu, a l'orella,
paraules d'amor,
si l'amor s'enceta,
quasi ho tenim tot.
Si aquesta promesa
em dóna el que diu,
amb vestit i menja,
faré la viu-viu.
Amb el ruc davant,
el camí al darrere,
tot ho vaig somiant,
poc ho puc entendre.
Aniria al cel
si a Déu li plagués,
però està ofès,
no em refio d'Ell.
Una mossa em demana
pecats d'amor,
regalar-li flors
diu que no li agrada.
El ruquet valent
té l'orella llarga
i diu que badalla
quan, parlant, l'ofenc.
Sembla cosa fina,
vestir-se amb cotó,
menjar de senyors:
enciam i sardina.
Espera la contalla i set poemes més
01 Maig, 2019 05:52
Publicat per jjroca,
Poemes
Espera la contalla
El meu amic, el drac
s’atura a mitja nit,
com fa punt i a part
en viure d’enemic.
Espanta les poncelles,
aterra els ramats,
esglaia a les velles,
odia els soldats.
Com menja botifarres,
ben grasses, a mig fer,
es queixa de la panxa.
Espera la contalla
que va passar fa temps
lluitant amb poques ganes.
Saber-se gran
Avui, mentiria
si, de nou, digués
que, ésser bon pagès,
és la gran porfídia.
Quan retorno al camp,
sota un cel obert,
veig el drac corprès
de saber-se gran.
Si ha de demanar
un ramat de cabres
per poder guarir,
espera el tenir:
dies més amables
on ni cal pregar.
Desig d’ésser primer
Per ventura, heu de saber,
estimada meva,
com m’agradaria ser:
bon motiu d’enveja.
Amb els tractes, que faré,
vindran els guanys
i, tot d’una, canviaré
per haver engany.
A l’albada, un mentider
voldrà fortuna
i un somni estrany.
Gairebé som a mig any
de trobar joia i engruna
amb desig d’ésser primer.
Pobrissones estimades
Les muntanyes del matí,
al migdia, seran planes,
són les penses d’un botxí
qui prega nafres.
Descregut i matusser
vol l’enrenou:
quatre sopes per a fer
amb un quart d’ou.
Les muntanyes del matí,
al capvespre, fan glatir
per les airades.
Pobrissones estimades
com l’amor farà patir
sense dir-me res de mi.
Vull trobar un ogre
Porteu-me, ara,
les hores dolces
perquè les pobres
han arribat.
Vull un esclat
sense més honres,
vull trobar un ogre
alliçonat.
És que la por
va creixent sola
sense més or.
Sento com plora
massa el meu cor
mentre s’estova.
Les contalles de la nit
Les contalles de la nit
s’adormen vora la llar,
allí, restarà l’esguard
amb més pauses que camí.
Els valents, els infidels,
han de tornar a la nissaga,
he de posar mala cara
per si porten massa fel.
Les contalles de la nit
arriben fins la finestra
quan esclata la gran por.
Deixeu-me, enmig l’enyor,
amb una carona fresca,
ben disposat l’esperit.
Trobar la mel
No parlo d’esdevenir
el més valent del carrer
ni en arribar, el primer,
quan la joia aplega a la fi.
Sóc captaire, mentider,
amatent dels nous desitjos,
menjo coca amb anissos
per gaudir i per saber.
A la plaça, sóc fidel
per feinejar la setmana
amb dèries d’arreglar el món.
Quan el sol fuig, es pon,
com enfilo el carrer de casa
esperant trobar la mel.
Aquest noi ni gosa
Altre haurà de dir
que camino sol,
cercant un corriol,
des de bon matí.
Com em parla el vent,
fluixet, a l’orella
i passa poncella
del tot somrient.
Els llavis de rosa,
els ulls plens de verd,
amb flaire de festa.
Segueixo amb la pena
mentre va dient:
Aquest noi ni gosa!