Epigrames (XVIII)
21 Maig, 2019 06:05
Publicat per jjroca,
Epigrames
Massa cases
tenen son,
les més velles
ploren molt.
Una núvia tinc
en el carrer,
els dijous festejo,
els dimarts també.
A la font del comellar,
manta d'abelles,
esperonen els vianants,
fan de les seves.
He demanat, a l'amor,
un regne dolç,
com no sóc prou senyor,
l'omple la pols.
Porto el meu tresor
en un sarró,
el guarden les ovelles,
el gos i el llop.
A la plaça nova,
a dos quarts de nou,
s'enceta la festa,
menjarem i prou.
La mar portarà
la nau feixuga,
com tant remuga,
l'ennuegarà.
Amb les cartes
i un tapet,
passen hores,
van perdent.
A casa del pobre,
no hi ha embalums
ni flaires de pomes
ni menges de gust.
Amb un formatge
i un xic de blat,
cerco qui guanyi
en tot el prat.
Una noia sola
diu que està per mi
quan la trobo, sols
li ofereixo un sí.
Massa portes
al carrer,
però obertes
ni vuit ni set.
Li demano al sol
nova tardor,
que es llevi murri,
sorrut i tost.
L'estimaria
si ho demanés,
però no em veu
i vaig fent via.
Seria ric
havent diners,
però he après
a ser esquifit.
He estat nuvi
tot un capvespre,
anant, venint,
cercant un altre.
Per a ser déu,
ho he de tenir:
la vida eterna
sense glatir.
Tal vegada
s'esdevingué
que un rabadà
arribà a rei.
Ompliria
el meu jardí
amb mancances
dels veïns.
Si he de morir
que sigui tard,
a mitja nit,
havent sopat.
La jove em demanava
versos d'amor,
he regirat mil llibres,
n'he trobat pocs.
Per caminar,
sense espardenya,
cal una espelma
i un camí pla.
A l'infern,
l'amic dimoni,
diu que és borni
però hi veu.
Una escola sense mestre
a trenc d'albada,
diríem que és un projecte
enmig la calma.
Xisclen les formigues i set poemes més
17 Maig, 2019 05:53
Publicat per jjroca,
Poemes
Xisclen les formigues
Xisclen les formigues
en el seu anar,
no volen ni amigues
ni res per fruitar.
Corren, desesperen,
s’emporten el gra,
apleguen al vespre
sense deturar.
I la pobre reina
és al formiguer
enllestint els ous.
Seran quatre sous,
el crit del guerrer,
dura la condemna.
He après els quatre versos
És bonica, jove, rossa
i més rica que un tresor,
com no hauré el seu amor
si ella frisa per ser esposa?
Sóc galant i mentider
qui va cercant la fortuna,
quan claudiquen, una a una,
haig un munt com un paller.
He après els quatre versos,
de memòria, a contracor,
per a ben ensarronar-la.
No cal ni fer queixalada
puix cauran en gran amor
i estarem ben compromesos.
La papallona m’ha dit
La papallona m’ha dit
en llevar-se, al migdia,
que ha feina, sense mida,
tot viatjant fins a la nit.
Com les roses del roser
són porugues i menteixen,
volen eixir, si les deixen,
per tornar el dia després.
La papallona m’ha dit
que ha bastit els seus colors
amb retalls d’or i de plata.
Voldria ser un xic més alta
i volar, enmig les flors,
amb un cos ben eixerit.
La reina és ferrenya
La formiga
com m’ha dit
que no oblida
tornar al llit.
Però la reina
és ferrenya
i, de la festa,
es queixa.
En el camp
com creix el blat
i s’atansa la collita.
La formiga ni fruita,
però pensa que fa tard
per no tirar endavant.
La meva força
A la lluna, hauré d’anar:
un vespre, qualsevol dia,
haig les ganes d’arribar,
però em canso de seguida.
No haig eines a mig fer
ni miracles a la vora,
ella diu que no pot ser,
que precisa altra cassola.
A la lluna s’està bé
els capvespres de l’estiu
quan el cant va a la bassa.
La meva força és prou lassa
i necessito el caliu
per poder sentir i haver.
M’agrada el si del bosc
Amb la pobra solitud,
he hagut tractes,
no vull joia ni virtut
ni massa ganes.
M’agrada el lleure lleuger
sense massa ambicions,
procuro arribar el primer
per un parell de raons.
M’agrada el si del bosc,
la força de la muntanya
quan al vespre es recullen.
Ni el cos ni la sang bullen
quan passejo per la plana
i descanso sense pors.
La calor fa goig
La tortuga li comenta,
sense pressa, al cargol
que poc li agrada la festa
d’una cuina amb bon foc.
Estimo el soroll de pluja,
la tija d’un arbre incert,
és una força que m’enutja
quan trobo paradís verd.
Amb tres o quatre mossades,
diria que en tinc prou
i faig la resta debades.
Però la calor fa goig,
somio d’hora amb les fades
qui demanen fer un mos.
Quan sigui més gran
Quan sigui més gran,
aprendré, si puc,
a rodar i rodar
fins aplegar a ruc.
M’agrada la userda,
la palla ben feta,
la garrofa neta
i l’aigua ben fresca.
Quan sigui més gran,
poseu-me, a la vora,
un riu ben tranquil.
Viuré com un grill
cantant a tothora
i dormint cansat.
Pensaments divins (XVII)
16 Maig, 2019 07:06
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Estic tip de fer pecats, compraré un laxant.
Si aneu al cel, procureu no dir-ho als coneguts.
Satanàs està que talla claus, avui no hi ha crucifixió.
Portava tres setmanes parlant amb Jesús quan em van dir que no hi era.
Només té vint pecats, a la sala de postulants.
La Verge li recomana a Jesús un altre jersei de llana.
Demà mateix, m'apunto a un curset de miracles.
Judes fa dos mil anys que va al psicòleg.
Samsó és el patró dels espinacs.
David ha oblidat llençar amb la fona.
Jesús vol tornar al desert, allí, no hi ha cobertura.
Déu crearà un altre home, viurà al fons del mar.
Déu ha fet un esternut de grau set a l'escala de Richter.
Necessito un dimoni dormilega.
Satanàs vol fer un decàleg de bon pecador.
Jesús està provant noves corones d'espines.
Sant Pere vol gall un cop a l'any.
Dimoni tímid temptarà per correu.
Arribo al cel, no sento olor de sofre.
Dimoni vell no disposa de temptacions de la darrera temporada.
Judes no accepta targeta de crèdit.
Dimoni a l'atur, temptarà els caps de setmana.
Jesús tornarà als miracles, si baixa l'audiència.
El vi de Canaan era sense alcohol.
Satanàs farà d'àrbitre a la lliga d'ascens.
Es demana als àngels que no volin a la migdiada.
Al Judici Final, no s'acceptaran recursos.
Estava arribant al cel, quan vaig trobar una pecadora.
El millor de l'infern és que no et deixen portar la dona.
Sant Pere diu que els metges li emboliquen el llistat.
Enlloc diu que Jesús aprengués a nedar.
Jesús no tenia cap amic flequer ni encarregat de piscifactoria.
Déu m'estima tant que ni m'escolta.
Jesús vol canviar el desert per un balneari.
Judes li demana a Jesús una altra oportunitat.
Si he d'anar al cel, vull la reserva.
Judes s'atipa d'enviar-li missatges a Jesús.
Per anar al cel, us recomano el tramvia blau.
Déu i Satanàs han signat un pacte de no agressió.
Déu puja a vint miracles els mínims per accedir a sant.
He fet tres pecats al canvi de guàrdia dels àngels.
Jesús negocia amb Judes l'any de la nova traïció.
Satanàs odia les temptacions virtuals.
Déu no sap si emetrà bons celestials.
Jesús busca apòstols amb bona comprensió oral.
Déu estudia una nova creació amb homes muts.
Satanàs vol ampliar l'infern, entrarà a la borsa.
Déu adaptarà l'escala de Jacob posant una rampa.
Com l'home s'afebleix, Satanàs augmenta la compra de sal.
Queda prohibit pensar en tot el regne celestial.
Els carnívors de l'arca de Noè, estaven sedats.
Tinc sort, Déu ni recorda on visc.
Avui no puc pecar, hi ha vaga de dimonis.
Jesús feia miracles, va tenir tres mestres màgics.
Allò del refredat i Jesús, va començar a Betlem.
Satanàs diu que no temptarà més dones lletges.
Israel va tenir un fill savi, eren altres temps.
Déu li ha dit a Jesús: Prepara el sarró!
Pensaments educatius (XVII)
16 Maig, 2019 07:03
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Els he donat un llapis i se l'han menjat.
Com poden sumar dos llibres i una llibreta i donar trenta euros.
L'angle era agut, es notava que pensava bé.
Les classes ja són aquí, sento acostar-se els vint-i-cinc braus.
Em sap greu demanar-los que no em trepitgin.
El nou curs, caldria regular els embassaments.
L'inspector m'ha regalat un escut i un barret de fusta.
Estudiarem els nombres racionals abans que es morin.
Farem servir el quadern gran per al càlcul binari.
He fet un bon informe i vint fotocòpies.
No necessita recuperació, li he amagat els rems.
Era a la pissarra quan ha aplegat l'aviació de paper.
No aprèn massa, però copia tan bé.
Porto mig curs esbrinant on tinc el seient.
He canviat deu notes, gairebé componc.
Tots passen el curs, he construït sis ponts més.
El seu fill aprèn i, gairebé, pensa.
Tinc dos opcions: a) Aprova, b) Canvio d'escola.
Poseu la nota abans de respondre l'examen.
Per escriure, apropeu la mina al paper.
Ensenyo a restar, m'hauré tornat boig?
Necessito un llapis de memòria i una goma d'esborrar.
Si els alumnes creixen, proveu de retallar les cadires.
A la darrera reforma, no ha fet falta anestèsia.
El mestre és bo, gairebé ni es veu.
L'examen no va anar bé, però fou entretingut.
Tinc paor que un dia m'escoltin.
Puc assolir desfetes intermitents.
Procureu no ensenyar més de cinc lletres alhora.
Recordeu als alumnes que no és bo llegir sense respirar.
He portat cinquanta claus per fer mots encreuats.
No tinc cap dubte, els hauré d'aprovar.
Que un ocell sigui una magdalena s'ha de saber justificar.
És difícil trobar un mestre que no faci miracles.
No ha contestat cap pregunta; sense respostes, no es pot jutjar.
En un número de tres xifres ni vull saber quina és la bona.
Hem reduït els objectius a microscòpics.
Si aprenen tant, no és culpa meva.
He comprat vuit sacs de ciment per a les reformes del mes.
He fet posar els pantalons curts per les retallades.
Hem programat l'energia per a la tercera setmana de setembre.
Per dimensions, els patis han de ser més llargs que les classes.
Tenen dubtes, però no em fan massa cas.
Segurament, tampoc calen tants savis.
He donat dues classes, la resta les he perdut.
Ara, proveu d'entrar a classe fent servir els peus.
He posat un examen de recuperació sense preguntes.
Aprofitaré les vacances per a levitar.
Jesús era mestre, feia miracles i va durar tres anys.
Queda prohibit aprendre més que el mestre.
Tenen llibres, algun deu funcionar.
Don Quijot sabia que un molí de vent pot electrocutar.
Estan aprenent sense ànim de lucre.
No sé si aprenen, però fan prou nosa.
La revenja és que acabin de mestres.
Noto que presenten certs indicis de saviesa.
Quina nota creu que es mereix el seu fill?
Acaba la lliçó i recullo els conceptes.
Demano perdó al ruc per personificar.
Epitafis (XVII)
13 Maig, 2019 06:26
Publicat per jjroca,
Epitafis
Ara, visc millor.
No es requereix experiència.
Tenim un atur preocupant.
La majoria estàvem vius.
A reveure!
No ploreu abans d'hora.
Qui es vol morir primer?
Acabo de tenir un disgust.
El pagès és el qui renega.
Sóc dintre, no és broma.
Necessito un altre tallaungles.
Estic endreçant els ossos.
El veí de la dreta sempre té la raó.
Si vols anar al cel, vota P.P.
Estic provant de despertar.
Em vaig morir per l'enterrament.
Voleu un consell: No vingueu d'hora!
Professió...? Difunt!
Full de reclamacions a l'interior.
Et moriràs de riure!
Tot va bé!
Compte amb l'assegurança!
No vull més excuses!
Necessito un confessor.
He anat a demanar un crèdit.
Tinc el nínxol com a primera residència.
Busco taüt de dues places.
Es prega consultes ràpides.
De poc, no em trobes.
Ho sento, sóc un rialler compulsiu.
Estic pendent de judici.
Un moment...!
Ho sento, però em criden!
Seré a l'infern per un dia.
Retallaré les visites al psicòleg.
D'on has tret que he mort?
Farem un concurs de calaveres mullades.
Estic buscant una excusa per no sortir.
No trobo temps per enraonar.
Segueixo una dieta rigorosa.
He aconseguit no pagar impostos.
Demà mateix, demanaré pròrroga.
Tres anys més de mort i em regalen un joc de te.
Respecteu el dol.
Heu de venir recomanats.
Tard o d'hora ens veure'm.
Només rebo els dies parells.
T'estem esperant!
No paro de pensar.
Com anem de salut?
Vull tenir problemes!
No sé on havíem quedat.
Ni sé qui ha de pagar.
Ho sento, he perdut els nervis.
Compta cent i surto.
Abans, tampoc ho era viu.
Porta'm sis espelmes!
Necessito saber qui va empènyer.
Pensaments festius (XVII)
13 Maig, 2019 06:17
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Un coixí és una pedra tova.
Un cop dalt ens cal baixar.
Un home savi és un déu cregut.
Un cor de pedra és un cor poruc.
Un cuiner és un home ple d'olors.
Un dia feliç deu ser un dia en el que ningú diu res.
Un disc és una desfilada, desigual, de sons.
Un es pregunta on es lliguen els collars de les persones.
Un mariner és un pagès caragirat.
Un es va buidant sense reposar el que cal.
Un esternut és una afirmació forçada.
Un gegant és un nan decebut.
Un got buit és l'ombra d'un tresor.
Un home mana a casa quan hi ha ben poc que manar.
Un llaminer és un ocell sense ales.
Un llibre és un bosc mental on volen que em perdi.
Un mariner és un cavaller amb cavall de fusta.
Un mor quan ja no pot empènyer les hores.
Un nadó és un home que només tragina amb els ulls.
Un nuvi és, per principis, una mica caníbal.
Un optimista és un poal que puja ple del pou.
Un paraigua és un pop amb mànec.
Un pensament és un ésser intel·ligent i discret.
Un pessic és una collita minsa de carn.
Un quadre és una gàbia sense peu.
Un ramader és un rei destronat.
Un ric deu ser un vigilant que no acluca els ulls.
Un ruc li deia a un altre: No siguis tan home!
Un sap que ha de morir però té tot el dia per oblidar-ho.
Un separat és un desprès de companyia.
Un ser intel·ligent ignora les fronteres del coneixement.
Un sofà és una butaca que va engreixar molt de cintura.
Un sòlid és un líquid poruc.
Una dona seguda en un banc m'indica la dolçor del temps.
Un taxi és un cotxe amb orelles.
Un torna d'hora a la casa de l'oblit.
Un tren és un cuc amb els peus lligats.
Un ventre ple empeny les idees cap a la fosca.
Un vidu em fa creure amb gent d'altres galàxies.
Un xerraire és un home amb el cervell ple de portes obertes.
Una bombeta és un pont estret on els electrons volen ser els primers.
Una catifa és una tela condemnada a suportar tota mena de coses.
Una ciutat és una gran superfície d'espais retallats.
Una de les preocupacions de la dona és com li ha de caure un vestit.
Una dona enamorada és un capvespre dolç i etern.
Poemes curts (XVII)
13 Maig, 2019 06:14
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Vull haver el costum
de savi sabut,
aprendre del mut,
trobar la patum
per saber-me eixut.
No tinc per pensar
un retall de cel,
he trobat la mel,
no la puc comprar,
mai tinc tanta fe.
Si pensar pogués,
sense cap follia,
al cel aniria
quatre cops al mes
per a fer la via.
Vestit de captaire,
he vist pel carrer
aquell home amable
qui no es posa en ser,
ha d'estar el culpable.
Sortien estrelles
des del fons del llit,
tan blanques, tan belles,
fetes al dormir,
vull raure amb elles.
Si, en el gran desert,
el xerrar convida,
tingueu amanida
la llengua de serp,
hi ha qui necessita.
En el racó fosc
del somiar perdut,
he trobat vençut
el geni del bosc,
volia aixopluc.
Quan la jove badalla,
sense promès,
és quan hi ha massa palla
per trobar on és
l'agulla que cercava.
Poso, en el gran cel,
dolça primavera,
com l'amor m'espera
tot guarnit de mel
vora casa seva.
El gegant vivia
en gran embolic,
volia un amic
de nit i de dia,
massa gran desig.
Poseu-me, pare,
menja en el sarró
puix vull anar-me'n
a fer el gran vol,
com cada tarda.
Mireu-la com va,
sense massa pressa,
per sentir-se ofesa,
per haver pecat,
és lluny d'estimar.
La tarda plana
vora del mas,
no hi ha recança
ni un mal borràs
ni gent qui parla.
Vora del coixí,
prop de la finestra,
hi ha una princesa
plorant a desdir,
algú l'haurà ofesa.
Sense ganes
de marxar,
les mainades
dormen ja
dintre les cases.
Quan el sol demana
que vingui la nit,
una estrella clama:
Hauràs de complir
i sentir qui mana!
No he de demanar,
al monstre més dolç,
que vingui el repòs
fins a l'endemà,
diu que no hi és tot.
Amb una sabata
i un retall de nit,
parla l'esperit
de bona amistança,
com vol fer camí.
Amb poca fe,
passen les setmanes,
van totes plegades
sense voler fer:
llargues migdiades.
Orenetes demanen,
en fer-se fosc,
quatre o cinc cases
on posar els seus ous
i l'aixoplugar-se.
Epigrames (XVII)
13 Maig, 2019 06:01
Publicat per jjroca,
Epigrames
Com el bon Déu,
em llevo d'hora,
cerco qui honra,
calla i no creu.
Entre llamps
i gran tempesta,
porto cresta
sota el braç.
Maria tenia
mil flors al jardí,
un sol cada dia,
lluna per la nit.
Mireu com el vent
envola les fulles,
són totes porugues,
baixen sense fe.
Estant tan cansat,
noto la follia,
la gana em crida,
no sé perquè ho fa.
A la bassa estant,
vénen els mosquits,
van voltats d'amics
ni porten menjar.
En el cel, les ànimes
viuen el seu món
ni porten emprades
vanes il·lusions.
Quan li plau al vent
tornar de la mar,
en Neptú l'empeny,
diu que ja fa tard.
Una bella dama,
amb preat somrís,
em demana casa
on passar la nit.
Ciutadans i camperols,
us demana el rei,
porteu-li fesols,
quelcom el restreny.
A la mar demano
la brisa lleugera,
l'amida, la pesa
i, si puc, reclamo.
Massa vell per festejar
les nits d'hivern,
a l'estiu, fan bon passar,
però no hi és.
En el temps modern,
quan no hi ha tempesta,
esdevé l'oferta
de tenir mal temps.
Quatre eugues em parlaven
de mals d'amor,
els cavalls no en tenen ganes,
els camins són plens de pols.
Si voleu tenir
una vida llarga,
sortiu pel matí
no hi ha ni canalla.
El monstre poruc,
sense cap frontera,
recerca una cleda,
vol trobar aixopluc.
Escriure és:
pobra alegria
i, si és poesia,
glatir de més.
Voldria una menja
de dues setmanes:
ous i botifarres,
pastissos d'ametlla.
Si a les sis em llevo,
perquè mana el llit,
mai trobo enemic
ni cançons de cego.
Un dia d'aquests,
ves-ho tu a pensar,
prenc el farcellet
i enceto el treball.
El dilluns em vull casar
per començar la setmana,
si és prou rica i galana,
de segur que l'he enganyat.
Al racó de la mar,
viuen les sardines,
les altres són fines,
no hi volen anar.
Amb el cor obert,
la panxa prou buida,
he passat per bruixa,
ho diu el mossèn.
Camí del cementiri
no hi vull anar,
hi va anar en Baldiri,
no hi ha tornat.
El riure agredolç i set poemes més
09 Maig, 2019 05:58
Publicat per jjroca,
Poemes
El riure agredolç
Estic pendent del riure agredolç,
d’aquell passar solemne pel carrer,
són massa hores, dessota del gran sol,
per a esperar aquell parlar planer.
I vós aneu vestida de mudar
per a pregar al sant manifasser
amb moltes ganes de creure i de callar
per a obtenir la gràcia del moment.
És el meu cor un degotall de penes
perquè l’estimo de dia i de nit
car vull tenir-la vivint dintre la casa
mes un retret em fa la vida amarga
i m’entaforo, cansat, en el meu llit
per a somiar-la enmig de les tenebres.
Com vull ésser cavaller
Seguint amb la condició
d’humà al damunt la terra,
vull aplegar a l’ocasió
de guanyar batalla i guerra.
Com vull ésser cavaller,
del matí fins al migdia,
un bon ruc em compraré
puix cavall és gran porfídia.
Els camins seran tots meus
i, quan vulgui descansar,
cercaré un bon desert.
Com la gràcia mai es perd
no caldrà ni confessar
ni traginar massa creus.
Fila més prim
Sento, en passar,
parlar a les finestres
del seu anar,
d’un vent de malifetes.
Cerco el redós
de cases i carrer,
vaig mig confós
somiant amb un recer.
Ni un mentider
em conta, de passada,
el seu enginy.
Fila més prim
com una vella aranya
el dia primer.
Escriure és navegar
Escriure és navegar
per una mar incerta,
cercant a la saviesa,
trobant qui vol nedar.
És recercar camins
perduts entre les ones,
comptar les lletres totes,
xerrar amb els dofins.
Provar d’arribar a port
sense massa ferides
en vespres tardorals.
M’agraden els topants,
les penses amanides,
aquell trobar la sort.
M’agrada el riure clar
M’agrada el riure clar,
les dolces tombarelles,
aquell cruixir d’ametlles
torrades a la llar.
Omplir el vas de vi
o, a l’estiu, cervesa,
deixar la gran tenebra:
vençuda, lluny d’aquí.
M’agrada el riure dolç
de la jove poncella
qui estima el més valent.
Vestiu-me d’innocent,
feu-ho amb poca pressa
i, si pot ser, dejorn.
Com sentirem les branques
Després vindrà el vent
que allunyi la tempesta,
ha de ser un vent valent
sense massa disfressa.
Com sentirem les branques
parlant a tort i a dret,
és l’angúnia dels arbres
pensant en el desert.
Encara que captiu
d’aquestes quatre cases
i un pensament flairós,
m’acosto a ser l’espòs
vestit de pors i nafres,
però amb desig ben viu.
És la pensa
És la pensa qui acompanya
per planures i rierols,
va amb vestit i assedegada
al bell mig de dos mussols.
Són els savis d’aquest bosc
qui descansen amb la llum,
mai hauran d’encendre foc,
han la dèria d’aquest fum.
És la pensa qui m’endinsa
en paratges venturers
fins aplegar a l’albada.
No hi haurà enamorada,
amb aires manifassers,
tot demanant anar a missa.
Algun cop m’he de casar
Amb la força de la ment,
em faré unes estovalles,
car m’agrada el parament
i sardines ben torrades.
Ha de ser el meu destí:
ser pescador des de l’alba,
sortir de port per sortir
i tornar a la migdiada.
Quatre peixos de bon preu,
la resta per quatre rals
o una barra de bon pa.
Algun cop m’he de casar
com manen els principals,
el somiar no ha de ser meu.
Pensaments divins (XVI)
08 Maig, 2019 05:55
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Samsó ha de reforçar les classes de musculació.
Déu creu que la segona cuita serà millor.
Déu va crear l'home i la dona encara no li ha perdonat.
Canvio dos pecats d'orgull per un de gola.
Déu no accepta regals de més de deu euros.
Ordeneu-vos els pecats en capses de deu.
Satanàs no accepta pecadors de segona regional.
Satanàs estudia temptar per correu.
Jesús ha decidit no fer més sopars amb amics.
Podria ser sant si enganyés a cent fidels.
Es prega no passar per la zona de miracles.
Noè vol un altre diluvi sense familiars.
Goliat ha demanat a David una fona.
He vist Samsó parlant amb Hèrcules.
Déu estudia anys de deu mesos.
Satanàs aconsella a Déu sobre plats de rostits.
Es prega als sants que passin a recollir les aureoles.
Per cada tres pecats de carn, regalen sals de fruites.
Aquest dimoni no veu massa, està temptant tots els xiprers.
Habilitaran el purgatori com a sala de fumadors.
Déu ha superat dos controls d'intel·ligència.
Satanàs ha demanat a Déu una treva per enllestir calderes.
Satanàs ha triat "Las Vegas" per temptar Jesús.
Satanàs deixarà entrar, a la sala de jocs, als majors de divuit segles.
Tomàs tampoc creu que Sant Josep sigui fuster.
El mestre confrare cerca a Jesús per anar a la processó.
La Verge vol comprar una túnica per al seu Fill a les rebaixes.
Tres jueus concediran un crèdit a Jesús per a les despeses de viatge.
Per reducció horària, es faran rosaris de deu minuts.
A partir del Dimarts Sant, no es podrà entrar a l'Hort de les Oliveres.
Jesús ha demanat canviar el menú del Darrer Sopar.
Sant Josep ha anat a ferrar la burra.
Quan Déu creà l'home va dubtar de les seves facultats.
Satanàs no té clar el seu pla de pensions.
El sanedrí pensava que Jesús era mal negociant.
Déu em donà la llibertat, de segur que viu a la presó.
Jesús feia miracles, però no aconseguí cap copyright.
Si Jesús torna, podré llogar cadires al Gòlgota.
Satanàs estalvia, posa tres quilos de patates menys per condemnat.
Sant Lluc mai privaria la festa nacional dels toros.
Al Judici Final hi haurà un recés cada sis hores.
Si voleu parlar amb Jesús truqueu al seu mòbil: 025122012
Sant Cristòfol demanarà a Jesús que mengi menys o vagi a peu.
Abans de fer un miracle, acoteu la zona.
Jesús tornarà quan endevini el seu futur.
Tinc un problema de fe, els altres els he venut.
Déu vol una Bíblia on no hi hagi tan mala sort.
Caïm va matar el seu germà perquè les ovelles se li menjaven les pomes.
Per a ser sant, primer has de fer un curset de primers auxilis.
Judes ha provat d'ensarronar a dos dimonis novells.
Per anar a l'infern, oblidi la línia blava.
Satanàs necessita un expert en malifetes.
Estimat Satanàs: Prepara'm el vestit i la caldera!
Anava a pujar al cel, quan he perdut les butlles.
He portat unes cartes per si la cua de l'infern és llarga.
Podria anar al cel, però no es porta.
Es prega pecar sense pressa i anotar-ho al full d'incidències.
Dues ales valen més que dues banyes.