Poemes curts (XIX)
29 Maig, 2019 06:25
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Per voltar la sínia
ni cal ser bon ruc,
cal venir a l'ensurt
per cercar alegria
en moments prou durs.
Demano, a la nit,
que porti un coixí,
matalàs i un llit
on poder dormir:
somnis d'un país.
La mare demana,
mentre gronxa el nen:
que sigui prudent,
no perdi la gana
en sentir qui el ven.
Passats els anys,
cercant mil dreceres,
no crec en promeses
dels homes estranys
qui tot ho captenen.
Avui, m'he perdut,
brandant per uns ulls
qui troben esculls
al regne perdut,
m'he fet tan poruc.
No me'ls doneu
els vostres tresors,
no vull plata ni or,
no m'ensaboneu,
no tinc tantes pors.
Us dono el rei
i la cobdícia,
amb l'avarícia
no vull remei
ni prego guia.
Al camí del bosc,
enmig de les ombres,
dormen velles obres
cansades de tot,
només serem homes.
Les paraules dolces,
quan l'amor se'n va,
sonen com a mosques
tot la pau cercant
al regne dels ogres.
Com moria la jove
de mals d'amor,
aquell nuvi era pobre,
minso de cor,
un festeig mediocre.
Massa pedres al camí
per no perdre la fortuna,
les conec una a una,
totes parlen mal de mi,
no tinc ni cove ni lluna.
Al desert primer,
on rau primavera,
vol dormir la serra
cada nit quan ve
la lluna viatgera.
A la casa on visc,
sense gens de seny,
el món ni s'ofèn
ni enveja l'amic
el llit que no té.
Per anar de pressa,
com baixo del ruc,
és ric en orella,
el trobo poruc,
fem bona parella.
Cantar, cantaria
si plagués al vent,
quan corre ni sent
tanta fellonia,
ni em plany quan em veu.
A la platja, sota el sol,
cada vespre és una crema,
els ciutadans volen brega:
jugar, córrer, fer un vol,
és la nit qui me'ls serena.
Amb un carro
i dos bous,
cerco sou
per al meu amo,
ell no pot.
A la casa vella,
ja no sento el crit
quan ve el marit
des de la taverna,
és temps qui ha fugit.
Sense massa pressa,
prenent bossa i fil,
veig seure la vella,
capvespre tranquil,
la lluna vermella.
No cerco raons
ni bones paraules
ni he trobat les baules
on lligar els records,
massa empreses magres.