Poemes curts (V)
11 Febrer, 2019 18:50
Publicat per jjroca,
Poemes curts
El vent tafaner
entra per les golfes,
ho troba desert
sense nens ni dones,
fugir prefereix.
Com fer-li saber,
a mon preat amor,
que ho he perdut tot,
no em queda ni ser
nosa del seu cor.
La rosa portava
el semblant ben trist
ni troba el neguit
de l'enamorada,
algú l'haurà vist?
A poqueta llum,
quan el sol s'allunya,
com creix l'embalum,
com minva l'escuma
ni xerren els ulls.
El cavall del cavaller
no vol fortuna,
s'acomoda amb la llum
més bé freda del febrer,
sense aventura.
Quan l'hivern se'n va,
amb la galta freda,
crida a primavera
per si vol tornar,
era prop de l'era.
Per trobar la solitud,
la virtut com s'afanya,
em diu que ve de l'Espanya
carregada d'aixoplucs
i de migranya.
Perdut el temps
en pou pregon,
demano al món
que porti: fred,
abric i sou.
A poqueta nit,
ve el festejar,
quan el dia és clar,
tot és ensopit,
qui, aquest fet, no sap?
Anirem plegats,
sense melangia,
a prendre la mida
d'aquell temps passat
quan fèiem la via.
El desert proper
allunya el saber
tant com li convé,
com m'agradaria
que fos el darrer.
Amb les pedres,
que m'estimo,
he bastit el meu deler,
un reclam on us convido,
on em sento com un rei.
Les orenetes
avui pregonen
que han arribat,
trist m'han trobat
i m'esperonen.
No tinc ni son
ni hores feixugues,
totes són porugues
ni saben per on
trobaran les mudes.
Amb un pobre amic,
passo les vetllades,
com parlem de fades
i de déus antics,
són les acaballes.
Sentia, Maria,
a l'amor venir,
li digué que sí
perquè ho entenia,
com li cal mentir.
Paraules al vent
el món les recorda,
no li pregunteu,
mai respon quan toca,
potser és massa vell.
No he vingut al cementiri
per trobar un lloc,
he aplegat pel gran misteri
de saber on sóc.
Deixeu-me anar
on pugui sentir
aquell bell morir
que sembla llunyà,
però haurà de venir.
Al desert, dormien
els somnis daurats,
els qui no han estat
com penen i criden,
com volen la part.