Pensaments educatius (V)
14 Febrer, 2019 16:41
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
El mestre té vocació, sobretot boca.
Els nens porten un àngel, sovint es perd.
Els alumnes aprenen, caldrà desmotivar-los?
Quasi sabien com era la neu quan començà a ploure.
La classe anava bé, fins el gaiato era nou.
Com amb vint-i-cinc alumnes no n’hi havia prou, ara, volen aprendre els pares.
Per aprendre les piràmides he hagut de sacrificar tres faraons.
Els resultats han de ser bons, no cal saber la gravetat de les ferides.
La gran solució matemàtica ha estat no comptar amb pessetes.
No saben la composició de la pedra, però tenen bona punteria.
Si no són espavilats, siguin poca vergonyes civilitzats.
El millor mestre no és el sabut sinó l’adaptable.
Quan Jesús ensenyava, no hi havia objectius terminals.
La mare va fer-me saber que arribaria tard a escola.
El jove va anar dels nombres primers a conseller de banca.
Hi havia un temps on la saviesa viatjava amb guix.
Ensenyaven a les fosques, era una escola privada.
El llapis xiuxiuejava als dits les paraules que escriuria.
Si llegeixo amb el cap, qui esborrarà les errades.
Estic confós, he posat suficients insuficients?
M’ha costat menys comptar els grans de sorra que posar-los nom.
Demà les classes comencen a les nou, no obstant podeu agafar-les a l’esbarjo.
Va ser una lliçó ocasional, la vaig trobar a les rebaixes.
De les vegades que no m’han fet cas podria escriure un llibre.
Les respostes intel·ligents solen viure en un forat negre.
He provat nous aires a l’escola, no em trec els refredats de sobre.
Sortint d’una reforma educativa, he hagut de confessar-me.
Ajunteu dos mestres i començaran a plorar.
Cal mesurar la perillositat del saber.
Estic content, saben que un radi no es menja.
Els he deixat amb un dubte, no caldrà tancar la porta.
Mai he comprès perquè no surten volant.
Sóc feliç, només sis alumnes em malparlen.
Estan aprenent força, és la segona lliçó de física.
Hi ha silenci respectuós, la tronada és a prop.
Podeu seure, inclús fer servir cadires.
Va fer-me una crítica constructiva: una bona traveta.
Aquest curs m’han tocat dos aprenents de Judes.
De moment, m’han regalat una corona d’espines.
Són educats, se’n burlen d’un en un.
Li he dit al metge: Només els odio cinc dies cada setmana!
Hem de fer un experiment, ara, estem pregant.
Ja sé que el seu fill en sap més, però sigui discreta.
No hi ha escoles per a nens intel·ligents, no fan falta.
Sé que poden callar, però els ho recordo.
Cal pujar el preu dels paraigües, avui, hi són tots.
Es demana a l’alumnat que utilitzi les portes de tant en tant.
Ara, netejarem la classe i traurem els plàstics dels llibres.
Encara que el be sigui petit, no s’escriu amb be baixa.
El nen aprèn, ja menysté en català.
Ha estat mala sort, passava pel davant la porta quan sonà el timbre.
Un emperador és un nen a casa de l’àvia.
Per suportar millor els alumnes, m’he apuntat a fer castells.
L’alumne té memòria selectiva, no recorda cap nom de verdura.
Jesús va anar al desert, era un carrer sense pastisseria.
Si calleu, us deixaré triar la nota.
Tenen tants llibres que obliden per a què serveixen.