Pensaments educatius (IX)
15 Març, 2019 06:21
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
El més espavilat de la classe assegura que no poden haver tres nombres primers.
Quan gira la terra entorn del sol espera guanyar color.
Podeu seure i fer servir les cadires.
Tinc mètodes, però ningú diu quin és el bo.
Abans, per comptar, feia servir mongetes, però se les menjaven.
Estic content, contesto les preguntes abans que ells.
Aprenen tant, quan tindran gana?
Acabat el curs, he perdut una altra guerra.
Eren notes altes, cap alumne arribava.
He posat respostes obertes, sis s'han constipat.
Tinc tres alumnes ecologistes, els sento venir.
Assoleixo que la seva prioritat és anar al servei.
Tenen raons convincents i poden ferir.
He posat tres excel·lents, no sé qui els té.
Podria aprovar-lo, però volia conèixer els seus pares.
Havien de repetir fins que arribà l'inspector.
De fet, totes les respostes mereixen un respecte.
La classe no va ser satisfactòria, només vuit es van adormir.
Estan al segon nivell de concreció, dubto en respiri cap.
És difícil que, a sisè, entenguin el número vuit.
Estan fent lectura, no necessiten res més que una finestra.
Només tinc vint feres i no cents.
Atenció, atenció..., la lliçó començarà en cinc minuts.
Els tests d'intel·ligència els tenim a la terrassa.
El noi és superdotat, espero que no s'encomani.
Trenta anys a l'escola i encara no sé on amagar-me.
Com a segon pare, és normal que no em facin cas.
Acabo de saber que tampoc passaré de curs.
Estic en una errada i m'hi trobo bé.
Aquesta setmana porto tres dilluns seguits.
No sé perquè m'escolten, dec emetre en altra freqüència.
No es queixen perquè cansa.
No sé si Jesús va aconseguir aprovar cap deixeble.
Els he dit que tenia un dubte i han regirat tota la classe.
Em portaran quatre ordinadors, no sé quants alumnes em sobraran.
Posaria un examen, però he de trobar un lloc adient.
Resten sense portar, són tan pobres.
He demanat un vas d'aigua, ara, demanaré aigua.
Quants alumnes fan falta per poder volar?
Llegeix: teorema. Teo rema.
Estic decebut, tres tenen respostes diferents.
Estava navegant per la classe quan va aplegar el far.
Poseu dues preguntes i veureu com s'ofeguen.
Responen les preguntes després de saber on.
Va ser una classe magistral, vaig sortir amb una orella a la butxaca.
Si us miren de la darrera fila, tremoleu.
Dues hores més i em perdonaran els pecats.
Era al davant de la pissarra quan la van prendre.
He tingut moltes reformes, ara, recercarem l'edifici.
El problema era senzill, havia tingut molts entrebancs.
La classe estava callada, de fet, estava buida.
Els alumnes criden, endevino que la sordesa els està atacant.
Tres alumnes no escolten, ja són a port.
Aprenen a un altre ritme, deu ser “adagio”.
Tinc noves sensacions, estan llençant els papers.
Aprenen amb ordinadors, venturosos electrons.
No tinc res per ensenyar, la botiga està tancada.
Aprenen filosofia, de fet estan enfilats al sofà.