Epigrames (X)

20 Març, 2019 06:21
Publicat per jjroca, Epigrames


Trenta perles
ben lligades,
poc collar,
massa arracades.
 


L'oreneta 
en un sembrat
no cerca casa
ni ven el gra.
 

La nit semblava dia
cada matí,
la nit com es fonia
al meu coixí.
 

La meva fermesa
no té paor,
però s'ofega
quan surt el sol.
 

Una noia volia
retalls d'amor,
el noi es confonia,
ho trobava fosc.
 

Vull, de cada dia,
diner i neguit,
he venut massa hores
per a ser prou ric.
 

A la casa petita,
no troba el sol:
ni una cambra daurada
ni un jardí amb flors.
 

Poseu-me, pare,
nous en el sarró,
manca i tombarelles,
les poso jo.
 

La llum pregona
el seu anar,
com pinta i broda
farcells emprats.
 

A la casa 
de ponent,
no hi ha pressa
ni hi ha seny.
 

Maria dormia
enmig del jardí,
un manoll de roses
feia de coixí.
 

He contat mentides
i grans disbarats,
he guanyat els dies,
els déus m'han deixat.
 

Porta'm, amb el vi,
la fresca del pou,
deixa'm el gaudir,
emporta't el jou.
 

Per anar a festeig,
les porto amanides:
rialles, mentides
i promeses en escreix.
 

Mariona demana:
un xic de somrís,
li dono de gana,
sense compromís.
 

A la blanca nit,
quan el fred és viu,
un demana un llit
i un somni d'estiu.
 
 
La reina demana
tot un mes de pau,
vol fer la bugada
i, viatjar, si plau.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital de Tarragona Província: