Pensaments festius (X)

20 Març, 2019 06:39
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Mentre poso els dos ulls d'acord ja he fet tard per aprendre.

Menys mal que el llapis no veu el que escric.

Ningú sap ocupar el meu lloc a l’hora de perdre.

Més val que només sabéssiu el que us vull mostrar.

Mirar cap a l'orient es veure passar el canvi.

Mireu si és petit l'univers que es pot posar entre dos números.

Morir és el darrer dels enganys.

Necessito escriure per alleugerir el pensament.

Ni al millor de vosaltres li confio la meva salvació.

Ni la nit se'n refia d'ella.

Ningú demana al ruc que sigui un home.

No apagava el llum per por de ferit algun electró.

No busqueu en mi la part que us falta.

No cal que poséssiu dimonis, apagueu els llums.

No conec altra cosa sinó la mancança.

No em fa por l'abundància sinó la tibantor.

No és casualitat buscar als papers els camins desconeguts del paisatge.

No és casualitat que els ulls s'obren a l'inrevés de la boca.

No és el cervell poc intel·ligent, els seus servents són ineptes.

No és estrany que els dits dels dormilegues semblen avorrits.

No és que la nit sigui fosca sinó els ulls incompetents.

No fer res és símbol d'equilibri.

No he de deixar néixer la por.

No he pogut escoltar-me mai sense pressa.

No hem d'oblidar mai que un solter és un home desaprofitat.

No hi ha dubte que intento parlar amb mi.

No li cal a la dona fer tantes coses per fruitar.

No m'atreveixo a emmirallar-me cada dia.

No passes llistat als amics si no vols perdre'ls amb el recompte.

No patiu per la mort, ella sempre us trobarà.

No penso prou però empento cent portes.

No ploro per mi, ploro pel què em passa.

No portava a sobre ni la càrrega del passat.

Només es fan vells el noranta-nou per cent dels homes.

No es buida el plat de l'amor sense emplenar-lo d'odi.

Passar fulls d'un diari és ventar les notícies.

No sé on deixar els meus problemes.

Passaré avui el desert de cada dia.

No sé on deixar els pensaments que em destorben.

No sé on vaig, d'on vinc ni qui sóc però els veïns em coneixen.

Passen els anys pels més estrets viaranys.

No tinc pressa en morir perquè és un tren que no perd ningú.

Passo per la vida i només veig gent que va a morir-se.

No va ser bona idea dibuixar l'infern amb colors tan càlids.

Pecar serveix per aprendre a penedir-se.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: