Epigrames (IX)
12 Març, 2019 19:09
Publicat per jjroca,
Epigrames
Petit com sóc
ni vull ser a l'era,
hi ha massa pols
i algun tronera.
Maria diu que m'estima,
deu ser veritat?
És un amor fet a mida,
cada hora, mitja part.
A la casa gran,
falten criats,
a la petita,
n'hi ha uns quants.
He trobat un salvador
tot fet a mida,
és un senyor,
pren i no crida.
Mare, quan sigui gran,
vull una feina:
dolça, galant,
sense cap eina!
Si fóra herba
verda, pacient,
tindria la gresca
quan ho mani el vent.
A la casa blanca,
viuen els nans
ni tenen tanca
ni els manca espai.
El nostre país
és tan somiador
que bastim castells
sense cap senyor.
Espero la mort
des de bon matí,
m'ha dit que no pot,
que no està per mi.
Tinc un déu absent
pujat a la creu,
un infern plaent
massa prop del cel.
Una rosa portava
remors d'amor,
una flaire emprava
un prec ben dolç.
A l'estiu,
sense foguera,
hi ha una festa
a cada niu.
Mare, posa diners
a cada cella
perquè a l'orella
no en caben més.
Dessota del pi
i fugint del sol,
hi havia un mussol
amb el semblant trist.
Pare, poseu-me
només un jornal,
per a menjar enciam,
no cal ni cridar-me.
La mare demana:
un nuvi eixerit,
que aplegui a marit
sense perdre massa.
Li demano al mestre,
per si ho pot donar:
un bé, un notable,
de preu, no n'hi ha.
Dessota la lluna,
udola el llop,
em porta fortuna,
la deixa on vol.
Enceto el camí
al dedins del bosc,
ni cerco botxí,
ni demano el sol.
Sense gaire sort,
fugint de la nit,
he trobat el sol
vestit de fadrí.
A casa del vent,
no volen tenir:
ni massa valents
ni massa enemics.
La noia demanava:
versos d'amor,
el noi se l'estimava
però no pot.
A la casa del rei
no hi ha follia
ni criats matussers
ni res a mida.
Diu que m'estima
i em té present,
que tot ho sent,
però mai crida.