Epigrames (XVIII)

21 Maig, 2019 06:05
Publicat per jjroca, Epigrames



Massa cases
tenen son,
les més velles
ploren molt.


Una núvia tinc
en el carrer,
els dijous festejo,
els dimarts també.


A la font del comellar,
manta d'abelles,
esperonen els vianants,
fan de les seves.


He demanat, a l'amor,
un regne dolç,
com no sóc prou senyor,
l'omple la pols.


Porto el meu tresor
en un sarró,
el guarden les ovelles,
el gos i el llop.


A la plaça nova,
a dos quarts de nou,
s'enceta la festa,
menjarem i prou.


La mar portarà
la nau feixuga,
com tant remuga,
l'ennuegarà.


Amb les cartes
i un tapet,
passen hores, 
van perdent.


A casa del pobre,
no hi ha embalums
ni flaires de pomes
ni menges de gust.


Amb un formatge
i un xic de blat,
cerco qui guanyi
en tot el prat.


Una noia sola
diu que està per mi
quan la trobo, sols
li ofereixo un sí.


Massa portes
al carrer,
però obertes
ni vuit ni set.


Li demano al sol
nova tardor,
que es llevi murri,
sorrut i tost.


L'estimaria
si ho demanés,
però no em veu
i vaig fent via.


Seria ric
havent diners,
però he après
a ser esquifit.


He estat nuvi
tot un capvespre,
anant, venint,
cercant un altre.


Per a ser déu,
ho he de tenir:
la vida eterna
sense glatir.


Tal vegada
s'esdevingué
que un rabadà
arribà a rei.


Ompliria 
el meu jardí
amb mancances
dels veïns.


Si he de morir
que sigui tard,
a mitja nit,
havent sopat.


La jove em demanava
versos d'amor,
he regirat mil llibres,
n'he trobat pocs.


Per caminar,
sense espardenya,
cal una espelma
i un camí pla.


A l'infern,
l'amic dimoni,
diu que és borni
però hi veu.

Una escola sense mestre
a trenc d'albada,
diríem que és un projecte
enmig la calma.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: