Em convida en Llucifer i set poemes més

13 Agost, 2019 17:27
Publicat per jjroca, Poemes

Em convida en Llucifer


A la porta de l’infern,

em convida en Llucifer

a fer una estada pagana.

Manta cervesa i poc vi,

deu converses en llatí,

una nit matant la gana.

Però sóc home poruc

i m’espanta sa grandesa,

com he de dir que ja no puc

participar en la revetlla.

En Llucifer, malgrat tot,

em vol mantenir d’amic,

com recerco el seu abric

quan s’enfada de debò.


Una festa salada


Amb la gràcia, que avui tinc,

com confio en trafegar:

botifarres amb mig pa,

una ampolla de bon vi.

La festa dels mariners

és una festa salada,

com mengen la cansalada

amb prou ganes i deler.

Les barques gronxant a port,

al dessota de la lluna,

en un capvespre d’estiu.

Quatre joves, amb ull viu,

van cercant joia i fortuna,

ben mudades, sense por.


Al desert dels mariners


Al desert dels mariners,

hi ha una lluna i mil estrelles

amb un sol prou matiner.

Una barca que brandeja,

en tornar al port, singlota,

de tant en tant, esbufega.

Al desert dels mariners,

masses velles, poques joves,

quatre rialles, a les tornes,

per criticar i quedar bé.

Un diumenge, processó

de pensaments enlairats,

poques ganes de mercat

i, ben sovint, somicó.


La més negra de les nits


La més negra de les nits

com se n’entra a la taverna

per a trobar els pescadors.

Poques caixes de seitó

per a tornar la bestreta

i convidar a un got de vi.

La guitarra com s’esguerra

viatjant per la cançó,

com ens parla d’un traïdor

qui mai guanyarà cap guerra.

Lluna fosca dalt del cel

i carona d’una estrella,

la nit es manté serena,

el desig encara és ple.


Poseu-me gana


Poseu-me gana nostramo

que la plata és a punt

per a encetar el tiberi.

Minsa angúnia al cementiri,

a l’església, poca llum

i tristor mentre m’escanyo.

Ous ferrats, una sardina

per a portar-me a l’oblit,

sóc un monstre eixerit

que es desvetlla una mica.

Poseu-me gana i bon pa

per sucar i fer bona cara,

poseu-lo enmig de la taula

per enllestir aquest sopar.


Portaré el sol


Portaré el sol

a casa teva

perquè a la meva

no hi caben dos.

Portaré el sol

al si de l’era

per si vol treva

en ser a migjorn.

Com parlarem

de grans desfetes

en ple estiu.

Que faci el viu,

les malifetes

i plorarem.


Fem mala cara


A la casa

del pagès,

poca pausa

i minsa fe.

Com gronxem

en ser a l’albada,

fem mala cara

i oblidem.

En el poble

hi ha fortuna

i enrenou,

diu el bou

mentre remuga

amb gest innoble.


Els negocis d’en Vicent


Els negocis

d’en Vicent:

no hi ha socis

ni clients.

Guanya casa

cada mes,

cerca pausa

en el bosquet.

Quan la tarda

s’acomiada,

sóc a prop,

però altre cop

la fa preada

i així s’acaba.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: