Poemes curts (XLIV)

01 Febrer, 2020 14:24
Publicat per jjroca, Poemes curts

Per haver

regne i rei,

cal saber

la bona llei,

plorar després.


A la cambra,

hi ha enrenou:

poca paga,

minso el sou

i basarda.


Li he contat al ruc,

dolça meravella,

que, si no hi ha estrella,

cal cercar aixopluc

sense massa espera.


Al reialme

de la sort,

en són quatre

i mengen tots:

porc, pollastre.


És quan crido

de valent

quan albiro:

pluja o vent,

mai em privo.


Una jove

m'ha de dir

que ser pobre

i bon marit

és molt noble.


Si la pluja

ve per mi,

com em muda

de vestir:

botes, caputxa.


Em desperta el vent

movent les persianes,

les fulles, les branques,

el pas de la gent,

tots van a estrebades.


Al silenci de la nit,

surten les bruixes,

uns dies aporten pluges,

els altres duen neguits,

són prou absurdes.


A la casa vella,

parlen els envans:

paraules d'abans

plenes de promeses,

lluny de veritats.


Massa dies

sense pa

porten mides

del demà,

prou esllanguides.


A la lluna plena,

massa l'enrenou,

sopes amb un ou,

crits a la taverna,

és prou minso el sou.


De petit, somiava

ésser bon pastor,

ovelles menava,

manava el meu gos,

ho somio encara.


Caminoi de fulles

em porta tardor,

dones ben eixutes,

porugues de cor

qui mena aventures.


El vent em conta

en ser al terrat:

la pressa és tota,

avui, faré tard,

sempre aquesta història.


Si sabés que la festejo,

de segur, es queixaria,

massa flors demanaria

en somiar mentre feinejo,

potser és massa presumida.


És llavors quan van,

dolces melangies,

sentint mentre xiscles

amb riures estranys,

són les fantasies.


Essent tan porucs,

enmig de les ombres,

mai em trobo a soles

quan faig un remuc

en sentir-me home.


Cada temps em porta

a regnes estranys,

són els averanys

cercant la penombra

d'una terra eixorca.


La mar cantava

cançons de guerra,

el vent li feia

remoure el llom,

ella se'n reia.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: