01 Abril, 2020 06:40
Publicat per jjroca,
Epigrames
Per ser vell
i haver gana,
cap atuell
ens serveix ara.
Al racó del mas,
on s'adorm el llop,
no cal matalàs
ni cap llit rodó.
He donat el temps
al punyent rellotge,
si demà el perd,
cercaré qui el trobe.
És bona finestra
per a festejar,
la vull sempre oberta
per si vol passar.
En el meu país,
no hi haurà dreceres
ni falses promeses
per poder reeixir.
Prop del caminoi
on l'estiu es perd,
he trobat un noi:
savi, desllibert.
A la casa
del mai més,
hom demana:
Menjar més!
Pujaré, al cel,
una primavera,
hi ha una sendera
on no es plany la mel.
És la lluna,
per la nit,
qui demana:
Un bon marit!
Sense lluita
per guanyar,
la fruita
fuig enllà.
Per tal de venir
a la casa teva,
porto una lluerna
per si aplega nit.
A les primeries,
tot és costa avall,
a les darreries:
crits i encenalls.
Per poca moneda
i minso diner,
la núvia no es queixa,
diu que no pot ser.
Com demanaria,
en aplegar a l'hort,
un xic d'amanida
i cobrar la dot.
Si la jove tendra
em ve a demanar,
li hauré de posar
la cara vermella.
No sóc maco
ni valent,
però ballo
més que cent.
Amb el son
ben endreçat,
pujo al llit
sense plorar.
Amb quaranta
sentinelles,
hi ha roselles
sense traça.
Per volar demano:
poder-me llevar,,
posar vent i entrar
a casa de l'amo.
Per mirar-se
el melic,
cal aprendre
a ser esquifit.
Massa regnes
de la por
tenen setges
on és fosc.
Si m'estimes,
de valent,
no em convides
a ser rei.
A la cambra,
tinc un llit,
mai demana:
anar a dormir.
Sis ovelles
per a un llop,
set esquelles,
manta por.
Afegeix un comentari
