Pensaments educatius (XLVII)
14 Març, 2020 16:13
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Em pregunto què menja un virus de la informàtica.
No ha de ser bo que opinin sense xisclar.
Fa cinc minuts que sóc a classe i encara no m'han fet fora.
Suposo que mosseguen bé.
Els he manat deures: callar i dormir.
En un tres i no res, ja m'hauré amagat.
Saben llegir entre línies, el camí és més pla.
Han descobert que dos i dos són més que tres.
Aprofitaré l'ocasió per endreçar l'armari.
Va ser: aprendre i apagar-se el llum.
Saben prou per a no deixar de respirar.
No haig alumnes dolents, tots saben ignorar-me.
Avui, faré el tercer control del primer descontrol.
Estic pendent de les notes, però igual dormo.
Faré saber a les àvies, les virtuts dels seus nets.
He deixat de pensar per necessitat.
En tinc set de la ceba, però tendra,
Ara, ja no em disgusto, només flamejo.
Ha passat la veritat tres vegades i no l'ha vist ningú.
Els he donat: tres raons de pes i dues de força.
O malparlen de mi o hi ha un terratrèmol.
El millor de ser mestre és si han après a creure.
Penso que tenen dubtes, però fan de mal emportar.
No sé quants hauran d'aprovar, però seran més dels que esperava.
He fet un plantejament seriós i la meitat s'han adormit.
No puc parlar, m'ho ha prohibit el sentit comú.
Ja són a classe i, ara, què toca?
Mai els demano volar massa baix.
Acceptaré totes les respostes de més de cinc lletres.
He provat de treballar una oïda selectiva.
Mai sé si dubten quan toca.
He assolit dos conceptes i els hem endreçat.
Un dia d'aquests igual l'encerto.
La classe va ser magistral, però no hi havia ningú.
En un tres i no res, m'han deixat verd.
Fa una setmana em van escoltar, què més vull?
Si pensar fóra bo, ja estaria prohibit.
He trobat la saviesa amagada i tremolant.
He descobert un alumne amagat sota un full.
L'inspector es va acomiadar de pressa.
Mai he sabut quan tenen una porta oberta.
Fa tres dies que busquen la raó.
Avancen prou, aplegaran a la mar?
Van perduts, volen ser savis i rics.
Necessito pics i pales per a començar el curs.
Els faré parlar per a veure si els trobo.
Necessito alumnes amb més set.
Ahir em vam preguntar, ho he gravat en una plata.
Els he comprat aixades per si de cas.
Han de pujar al tren, trobaré per on passa?
Procuro despertar-los estalviant els sorolls.
Vull dubtes que facin de bon guardar.
Farem un seguiment dels dies malfeiners.
Tres alumnes no em parlen, sis no em veuen.
Han de saber que aprendre és un país ignot.
Coneixen dues llengües, però no les mosseguen.
Em pregunto: Què fan tantes orelles juntes?
Fa dues hores que pensen, ja poden trencar la closca de l'ou.
És bon alumne, mai treballa quan plou.
Necessito més finestres amb ampit.
Provaré de resistir deu minuts més.
Treballo la comprensió escrita, faig dictats de quatre paraules.
Mai endevino com repartiran els accents.
El missatge era clar: Fer enrabiar el mestre.
He desconnectat i no n'he perdut cap.
Suposo que ja en saben més que jo.