Per a aprendre i set poemes més
14 Març, 2020 16:09
Publicat per jjroca,
Poemes
Per a aprendre
Per a aprendre
cal saber:
comprar i vendre,
quedar bé.
El llevar-se
pel matí
i llençar-se
al gran glatir.
No sé com
hauré d’eixir
d’aquest tancat.
És gran trellat
per a qui
vol ser colom.
És llavors
En les vanes
il·lusions,
no hi ha cambres
ni salons.
És el terra
llaminer
on s’esguerra
el poder ser.
Manta riures
van al fons
del preat cor.
És llavors
quan els sermons
guanyen l’escriure.
A la llar, demano
Una flor malmesa
pel fred de l’hivern,
com plora i es bressa,
oblida qui és.
Un rajolí d’aigua
ha quedat gelat,
ni meno paraigua
ni pujo al terrat.
A la llar, demano:
haver bon seient
i una nit lleugera.
Amb la cuina encesa,
veig un foc content
qui enyora nostramo.
Car home sóc
Escric així:
a lloms de la ignorància,
amb res a dir
quan plany la gràcia.
He estat absolt
d’aquell gran compromís,
lluny de qui vol
trobar son paradís.
Car home sóc
posat en una terra
de perdedors,
volem amor,
dormir en la nit freda
i esbrinar un poc.
La dolcesa de les fulles
La dolcesa de les fulles
com se’n va rierol avall,
ha estat el darrer estrall
qui me les ha fet porugues.
Els arbres, sense recança,
han donat tot el seu fruit;
si ho posem a la balança,
hem de dir que el cor retruny.
Mal vestits, amb massa dèria,
avancem cap al no ser
amb una força poruga.
Algun cop, farem la muda
per lliurar-nos al plaer
de confessar nostra misèria.
Caminant sense camí
Caminant, sense camí,
com va cercant l’aventura,
algun déu com li procura
ésser valent i mesquí.
Treballarà per un sou
i festejarà amb la gana,
menjarà, sopes amb ou,
dos cops o tres per setmana.
Caminant, sense camí,
vol ésser ric un capvespre
i compra dolça alegria.
Més a prop de la follia,
ha deixat de ser maldestre
quan pensa com un botxí.
Entre somnis i mesures
En el dubte raonat,
cada pensa haurà sa part.
Avancem, sense remei,
per un país dissortat
on l’avern posa la llei
i la vida vol anar.
Entre somnis i mesures,
s’entrebanca el cervell,
cada dia es fa més vell
i el conviden les pressures.
Entre tots, farem bonior
i la certesa és llunyana,
en sap molt més una aranya
qui mai prova d’anar enlloc.
Un dia ve la mort
He passat l’estret camí
que em demana la prudència,
viure bé és una ciència
qui mai prova de fugir.
Entre planes i alturons,
com van passant les setmanes,
cerquen quatre moments bons
i, sovint, com s’entrebanquen.
Els homenots som així:
bastits amb restes de seny,
hem de trobar bona llei
sense saber com eixir.
I un dia ve la mort,
ens recull i ho perdem tot.